Andreu Peralba i Codina

Andreu Peralba i Codina
Biografia
Naixement	31 maig 1906 ; Sallent (Bages)
Mort	valor desconegut
Activitat
Ocupació	compositor
Gènere	Sardana

Andreu Peralba i Codina (Viladomiu Nou (Gironella), 31 de maig del 1906 - ?) va ser infermer, músic i compositor de sardanes.^[1]

Biografia

S'establí a Sallent el 1925. Va dirigir l'orquestrina "Werner Jazz" entre 1932 i 1945^[1] i fou^[2] contrabaixista (el 1949) i director de la "Cobla-orquestra Sallent" (cobla on s'estigué deu anys), abans de tocar dos anys a la "Cobla-orquestra Rosaleda" i, posteriorment, passar a la manresana "Orquestra Remembrança" (on també hi romangué deu anys). També exercia^[3] de professor de música i dirigí la societat coral "Ateneu Català".

Va ser autor de sardanes, obres per a piano i cant, ballables i també arranjà per a tocar en cobla obres d'altres compositors.

La seva germana Josefina Peralba va ser^{[notes 1]} professora de piano i de català, i poetessa.^{[notes 2]}

Hi ha documentats dos altres Andreu Peralba^{[notes 3]} músics sallentins més moderns, possiblement descendents seus.

Obres

L'amor ho cura tot, cançó^[4]
Cada día me gustas más, rock (1971)
Día feliz
Esperant un mariner, cançó amb lletra de J.Jordà
Ets un pebràs, cançó^[5]
Foradada me l'han dada, cançó^[4]
El gall del Tomaset, cançó^[5]
A. Pedralbes, (música); Fabregas, Josep (lletra). Goigs a lloança de Santa Magdalena de Bell-lloc, antiga església romànica de Sallent, 1975.
Himne del club de pensionistes de la vila de Sallent, música d'Andreu Peralba Codina, lletra d'Eduardo Sánchez García i Josep Fàbregas i Capell
El Pere Peret Perico, cançó^[4]
Yo no me quiero casar

Sardanes

L'Andreuet (1954), dedicada al seu fill^{[notes 3]}
Cel blau (1955)
Dansaires sallentins (1948)
És per tu (1958)
La iaia Lola (1957), amb lletra de Lola Rabeya
La més bonica de Sants (1955)
Nostra dansa (1955), amb lletra de Lluís Beringues
Pardal enamorat (1948)
El Pepet enamorat (1957)
Petit i eixerit (1949), amb lletra de P. Montanyà^[6]
La plaça de Sallent (1943), amb lletra de Jaume Pons^[7]
Sallent, primera Ciutat Gegantera (1985)^[8]
El tranquil drapaire (1956)

Notes

↑ Josefina Peralba i Codina (Gironella, 1919 - Sallent, desembre del 2006) de molt jove s'establí a Sallent. Obtingué el títol de professora de català al 1979 i, a partir d'aquell moment, es dedicà a l'ensenyament de la llengua, i al de la música. La seva escriptura, entre filosòfica i poètica, li valgué el premi "Josep Fàbregas i Capell" (1994) i l'Englantina dels "Jocs Florals de la Tardor" de Barcelona (2005). Col·laborà regularment amb el "Full Diocesà" de Solsona/Vic i publicà el llibre Entre la realitat i el somni, més enllà de les paraules. (Barcelona-Berga: Columna-L'Albí, 1996 (Poesia, 3). ISBN 8483001004).
↑ «Ha mort la nostra col·laboradora Josefina Peralba». Full diocesà Solsona / Vic, 24-12-2006, pàg. 6. Arxivat de l'original el 2015-09-23 [Consulta: 7 gener 2014]. Arxivat 2015-09-23 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 7 gener 2014].
↑ ^3,0 ^3,1 Hi ha un Andreu Peralba (Sallent, 1952 ?) documentat que ha estat músic i arranjador. Començà a dedicar-se a la interpretació musical a finals dels anys 60, i durant un llarg període (1981-1992) fou músic i arranjador a l'"Orquestra Janio Marti" (casset Janio Marti Orquesta y Coros; Peralba. Noches sin fin. Barcelona: Organizaciones Artísticas Barceló, 1995. ). També tocà sol (engistrà el DC Andreu i la seva música. Manresa: CK Music, 2008. ), amb altres músics en formacions reduïdes (Màxim 2, Trevian, Andreu Peralba Quintet) i formant duo amb el seu fill, també Andreu Peralba (com explica en una «entrevista a "Ràdio Berga"». Arxivat de l'original el 2014-01-07. [Consulta: 1r gener 2014].)

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Sánchez i Agustí, Ferran. Maquis a Catalunya: de la Invasió de la Vall d'Aran a la mort del Caracremada. Lleida: Pagès editors, 1999. ISBN 9788479356125.
↑ «Dades biogràfiques i sardanes, al web "Boig per la sardana"». [Consulta: 1r gener 2014].
↑ «Andreu Peralba, al web "Músics per la cobla"». Arxivat de l'original el 2014-01-07. [Consulta: 1r gener 2014].
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 Els Trumlaires, (grup musical). De conya!!. Manresa: Produccions musicals Kay, 2000. Casset
↑ ^5,0 ^5,1 Els Trumlaires, (grup musical). Els Trumlaires. Madrid: Discos CBS, 1976. Casset
↑ Encara que el web "Boig per la sardana" la dati al 1955, ja s'havia tocat al 1949 ( «Sallent». La Vanguardia Española, 01-03-1949, pàg. 5.)
↑ Pons Deseuras, Josep «Andreu Peralba i la plaça de Sallent». L'Esparver, 101, setembre-octubre 1993, pàg. 24-25.
↑ «Sallent aplega avui tots els gegants de Catalunya». Avui, 13-10-1985, pàg. 24. Arxivat de l'original el 2014-01-07 [Consulta: 5 febrer 2021]. Arxivat 2014-01-07 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-01-07. [Consulta: 5 febrer 2021].

[4] Josefina Peralba i Codina (Gironella, 1919 - Sallent, desembre del 2006) de molt jove s'establí a Sallent. Obtingué el títol de professora de català al 1979 i, a partir d'aquell moment, es dedicà a l'ensenyament de la llengua, i al de la música. La seva escriptura, entre filosòfica i poètica, li valgué el premi "Josep Fàbregas i Capell" (1994) i l'Englantina dels "Jocs Florals de la Tardor" de Barcelona (2005). Col·laborà regularment amb el "Full Diocesà" de Solsona/Vic i publicà el llibre Entre la realitat i el somni, més enllà de les paraules. (Barcelona-Berga: Columna-L'Albí, 1996 (Poesia, 3). ISBN 8483001004).

[5] «Ha mort la nostra col·laboradora Josefina Peralba». Full diocesà Solsona / Vic, 24-12-2006, pàg. 6. Arxivat de l'original el 2015-09-23 [Consulta: 7 gener 2014]. Arxivat 2015-09-23 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 7 gener 2014].

[andreu-6] 3,0 ^3,1 Hi ha un Andreu Peralba (Sallent, 1952 ?) documentat que ha estat músic i arranjador. Començà a dedicar-se a la interpretació musical a finals dels anys 60, i durant un llarg període (1981-1992) fou músic i arranjador a l'"Orquestra Janio Marti" (casset Janio Marti Orquesta y Coros; Peralba. Noches sin fin. Barcelona: Organizaciones Artísticas Barceló, 1995. ). També tocà sol (engistrà el DC Andreu i la seva música. Manresa: CK Music, 2008. ), amb altres músics en formacions reduïdes (Màxim 2, Trevian, Andreu Peralba Quintet) i formant duo amb el seu fill, també Andreu Peralba (com explica en una «entrevista a "Ràdio Berga"». Arxivat de l'original el 2014-01-07. [Consulta: 1r gener 2014].)

[maquis-1] 1,0 ^1,1 Sánchez i Agustí, Ferran. Maquis a Catalunya: de la Invasió de la Vall d'Aran a la mort del Caracremada. Lleida: Pagès editors, 1999. ISBN 9788479356125.

[2] «Dades biogràfiques i sardanes, al web "Boig per la sardana"». [Consulta: 1r gener 2014].

[3] «Andreu Peralba, al web "Músics per la cobla"». Arxivat de l'original el 2014-01-07. [Consulta: 1r gener 2014].

[conya-7] 4,0 ^4,1 ^4,2 Els Trumlaires, (grup musical). De conya!!. Manresa: Produccions musicals Kay, 2000. Casset

[trumlaires-8] 5,0 ^5,1 Els Trumlaires, (grup musical). Els Trumlaires. Madrid: Discos CBS, 1976. Casset

[9] Encara que el web "Boig per la sardana" la dati al 1955, ja s'havia tocat al 1949 ( «Sallent». La Vanguardia Española, 01-03-1949, pàg. 5.)

[10] Pons Deseuras, Josep «Andreu Peralba i la plaça de Sallent». L'Esparver, 101, setembre-octubre 1993, pàg. 24-25.

[11] «Sallent aplega avui tots els gegants de Catalunya». Avui, 13-10-1985, pàg. 24. Arxivat de l'original el 2014-01-07 [Consulta: 5 febrer 2021]. Arxivat 2014-01-07 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-01-07. [Consulta: 5 febrer 2021].

[1]