Vés al contingut

Alps orientals

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretAlps orientals
Imatge
Piz Bernina (centreesquerra) amb el Biancograt a l'esquerra, Piz Scerscen (centredreta) i Piz Roseg (dreta), vist des del Piz Corvatsch
Tipusserralada
Localització
LocalitzacióÀustria Àustria
Alemanya Alemanya
Liechtenstein Liechtenstein
Itàlia Itàlia
Eslovènia Eslovènia
 Suïssa
Hongria Hongria
Map
 47° N, 12° E / 47°N,12°E / 47; 12
SerraladaAlps
SerraAlps centrals de l'est
Alps del nord-est
Alps del sud-est
Característiques
CimsPiz Bernina
Altitud4.049 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altPiz Bernina Modifica el valor a Wikidata  (4.048 m Modifica el valor a Wikidata)
TravessaLiechtenstein, Itàlia, Suïssa, Alemanya, Àustria i Eslovènia Modifica el valor a Wikidata
MaterialPedra calcària i Dolomita
Superfície130.000 km² Modifica el valor a Wikidata

Els Alps orientals és una serralada, una porció del sistema muntantanyós dels Alps, que a conseqüència de les diverses classificacions del sistema aplí, ha tingut significats diversos. Els Alps orientals inclouen parts de Suïssa, la major part d'Àustria i Liechtenstein, així com part de l'extrem meridional d'Alemanya, gran part del nord d'Itàlia i una bona porció de la zona de transició dels Carpats. Durant la glaciació de Würm, els Alps orientals eren més secs que els Alps occidentals, amb l'escut de gel proper que acabava a la regió de Niedere Tauern a Àustria. Això va permetre a moltes espècies sobreviure a l'edat del gel als Alps orientals quan no podien sobreviure en altres llocs. Per aquesta raó, moltes espècies de plantes són endèmiques d'aquesta regió.

Divisió actual: SOIUSA

[modifica]
Alps occidentals i Alps orientals segons la SOIUSA. Es nota la posterior subdivisió en Alps centrals de l'est, Alps del nord-est i Alps del sud-est.
Les seccions dels Alpes orientals segons la SOIUSA.

La Subdivisió Orogràfica Internacional Unificada del Sistema Alpí (SOIUSA),[1] presentada l'any 2005, ha superat la partició que el 1926 es feia en tres parts. Aquesta subdivisió preveu la divisió dels Alps en dos: Alps occidentals i Alps orientals, separats per la línia Rin - Pas del Spluga - Llac de Como - Llac de Lecco.

Els Alps orientals es subdivideixen a la vegada en tres grans sectors: Alps centrals de l'est, Alps del nord-est i Alps del sud-est:

Alps centrals de l'est

[modifica]

Alps del nord-est

[modifica]

Alps del sud-est

[modifica]

Els Alps del sud-est es divideixen en nou seccions (que a la vegada es subdivideixen en vint-i-cinc subseccions i 65 supergrups):

Concepte tradicional

[modifica]
Les 26 seccions de la Partició dels Alps. Els Alps orientals conformen les seccions 17-26.

L'any 1926, després del IX Congrés Geogràfic Italià de 1924, es va adoptar la Partició dels Alps, que preveia la subdivisió dels sistema alpí en tres grans parts: els Alps occidentals, els Alps centrals i els Alps orientals. En aquesta partició tradicional, els Alps orientals anaven des del pas d'Arlberg cap a l'est o, més exactament, entre el pas del Brennero a la ciutat de Fiume. El cim més elevat seria la Marmolada (3.341 m), perquè el Piz Bernina quedaria dins els Alps centrals.

Segons la divisió acordada, els Alps orientals es dividien en:[nota 1]

Alpenvereinseinteilung der Ostalpen (AVE)

[modifica]

Existeix un tercer concepte d'Alps orientals, defensat per la Deutscher und Österreichischer Alpenverein, és a dir, el Club Alpí austro-alemanys, que adopten una classificació dels Alps orientals anomenada Alpenvereinseinteilung der Ostalpen (AVE). Els Alps orientals es subdivideixen en quatres sectors i 75 grups, segons la revisió aportada al Moriggl-Einteilung der Ostalpen de l'any 1982 per Frank Grassler.

Els quatre sectors serien:

  • Nördliche Ostalpen (Alps orientals septentrionals), que es correspondrien aproximadament amb els Alps bavaresos
  • Zentrale Ostalpen (Alps orientals centrals)
  • Südliche Ostalpen (Alps orientals meridionals), que es correspondrien aproximadament amb els Alps calcaris meridionals
  • Westliche Ostalpen (Alps orientals occidentals)

Notes

[modifica]
  1. ↑ Entre parèntesis apareix el número progressiu de les seccions de 17 a 26, i el número progressiu dels grups a l'interior de les seccions.

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alps orientals
  1. ↑ Marazzi, Sergio. Priuli & Verlucca. Atlante Orografico delle Alpi. SOIUSA (en italià), 2005. 

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alps_orientals&oldid=34137694»