Quítxua
| Runa Simi (['ɾunɑ 'simi]) | |
|---|---|
| Altres noms | quechua, quichua |
| Tipus | família lingüística, llengua natural, macrollengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 9,6 milions |
| Parlants nadius | 8.900.000 (2007 ) |
| Rànquing | 83 |
| Oficial a | Bolívia i Perú; és oficial també a la província de Corrientes d'Argentina. |
| Autòcton de | Andes |
| Estat | Argentina, Bolívia, Xile, Colòmbia, Equador i Perú |
.svg&lang=ca) | |
| Classificació lingüística | |
| Família andina Quítxua | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Institució de normalització | Acadèmia Major de la Llengua Quítxua |
| Codis | |
| ISO 639-1 | qu |
| ISO 639-2 | que |
| ISO 639-3 | que |
| SIL | Diversos: els dialectes són considerats llengües separades per al SIL |
| Glottolog | quec1387 |
| Ethnologue | que |
| IETF | qu |
El quítxua és una llengua de la família lingüística ameríndia i Greenberg la classifica dins la branca andina, on també apareixen l'aimara i l'araucà, entre moltes altres. És parlada per uns 10 milions de persones a Colòmbia, Equador, Perú, Bolívia, Xile i Argentina. En quítxua la llengua s'anomena Runa Simi (que vol dir 'la llengua de l'home') i, en castellà, quechua al Perú i a Bolívia i quichua a l'Equador i a Colòmbia.
El quítxua és una llengua aglutinant molt regular, que utilitza multitud de prefixos, infixos i sufixos per a modificar el significat de l'arrel. La variació dialectal és actualment bastant forta, a causa de la incomunicació tradicional entre les diferents àrees en què es parla. S'hi poden identificar dos grups dialectals principals: el central o waywash, parlat a la regió central del Perú, i el perifèric o wamp'uy, parlat a l'àrea de Cusco, a Bolívia, a l'Equador i a l'Argentina.
Història
El quítxua va ésser adoptat pels inques com la seva llengua i fou expandit per les conquestes inques i aviat es convertí en la llengua estàndard de comunicació a tots els Andes. La conquesta espanyola i, especialment, l'Església Catòlica, en promogué l'ús com a lingua franca per a la predicació a tota l'àrea andina; amb l'arribada de la dinastia borbònica, però, es prohibí l'ús de la llengua oficialment. Els processos d'independència dels estats sud-americans, liderats per l'aristocràcia criolla, no modificaren la situació i, en general, el quítxua (com les altres llengües indígenes) fou deixat de banda en les reivindicacions nacionals. En els darrers anys s'està produint una certa revalorització del quítxua entre les comunitats indígenes del Perú, Bolívia i l'Equador.
Com que el quítxua no fou mai un idioma amb escriptura abans de la conquesta, ens han arribat pocs testimonis de la literatura en aquesta llengua anteriors a 1530, tan sols alguns fragments recollits pels primers cronistes. De l'època colonial cal destacar-ne el teatre, especialment l'obra Apu Ollantay, punt culminant de la literatura en quítxua del segle XVII, o l'Atawallpaq puchukakuyninpa wankan ("La tragèdia de la fi d'Atahualpa"), de temàtica indígena, així com les versions de mites clàssics com el rapte de Prosèrpina.
Alguns exemples
Prenem com a exemple el substantiu wasi, 'casa'. A partir d'aquí es poden afegir sufixos per expressar diferents funcions:
- -p: 'de' - wasip: 'de la casa'
- -manta: 'des de' - wasimanta: 'des de la casa'
- -paq: 'cap a' - wasipaq: 'cap a la casa'
- -kama: 'fins a' - wasikama: 'fins a la casa'
- -pi: 'dins de' - wasipi: 'dins la casa'
- -man: 'dur quelcom a' - wasiman: 'dur quelcom a la casa'
El plural, per exemple, es forma afegint el sufix -kuna a qualsevol mot: wasikuna: 'cases'. Així, wasikunamanta seria 'des de les cases'.