Lactosa
La lactosa (beta-D-galactopiranosil-alfa-D-glucopiranosa) és un tipus de disacàrid. És també conegut com a sucre de llet.[1]
Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 342,116 Da |
Trobat en el tàxon | |
Rol | excipient |
Estructura química | |
Fórmula química | C₁₂H₂₂O₁₁ |
SMILES canònic | |
SMILES isomèric | |
Identificador InChI | Model 3D |
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () |
És format per la unió d'una glucosa i una galactosa. Concretament hi intervenen una β-galactopiranosa i una α-glucopiranosa unides pels carbonis 1 i 4 respectivament. Al formar-se l'enllaç entre els dos monosacàrids se'n desprèn una molècula d'aigua. A més aquest compost posseeix l'OH hemiacetàlic per la qual cosa es dona la reacció de Benedict. La lactosa s'anomena també sucre de la llet, ja que apareix a la llet de les femelles dels mamífers en una proporció del 4-5%. La llet de camella, per exemple, és rica en lactosa. Cristal·litza amb una molècula d'aigua d'hidratació, i per això la seva fórmula és: C12H22O11·H2O, és a dir, que també se la pot anomenar lactosa monohidrat. El seu pes molecular és 360,32 g/mol
Absorció i intolerància
modificaEls éssers humans necessitem la presència de l'enzim lactasa per a la correcta absorció de la lactosa. Quan l'organisme no és capaç d'assimilar correctament la lactosa, apareixen diverses molèsties l'origen de les quals anomenem intolerància a la lactosa.
Per a la correcta absorció de la lactosa és necessària la presència a l'intestí de l'enzim lactasa, un β-galactosidasa. Els mamífers deixen de produir-lo després de la primera etapa de la vida, amb l'excepció de part de la població humana (i d'algunes races de gats). Aquestes persones són tolerants a la lactosa, ja que el consum de llet va representar un avantatge evolutiu. La lactosa ajuda a l'absorció del calci, permetent la correcta mineralització dels ossos, i posseeix efectes prebiòtics que beneficien la flora intestinal.[2]
Quan l'organisme no és capaç d'assimilar correctament la lactosa, i en funció de la quantitat consumida, poden aparèixer diversos símptomes d'intolerància a la lactosa, com ara dolor abdominal, distensió, borborigmes, diarrea,[3][4] i fins i tot restrenyiment i vòmits.[5] Tanmateix, el consum de productes lactis per part de persones amb intolerància a la lactosa no produeix danys en el tracte gastrointestinal, sinó que es limita a aquests símptomes transitoris.[6] Una gran part de les persones que creuen tenir intolerància a la lactosa no presenten en realitat malabsorció de lactosa, sinó que els seus símptomes es deuen a la presència de malalties no diagnosticades (com ara la malaltia celíaca, la malaltia inflamatòria intestinal o el sobrecreixement bacterià) [7] o a una al·lèrgia a la llet.[8][9] Les persones sanes (sense malalties de l'intestí prim) amb deficiència primària o permanent de lactasa poden consumir com a mínim 12 g de lactosa en cada àpat (la quantitat continguda en una tassa de llet) sense experimentar cap símptoma o només símptomes lleus, i aquesta tolerància millora si la llet es consumeix juntament amb els àpats, triant llet baixa en lactosa, substituint la llet per iogurt o formatges curats, o prenent suplements de lactasa.[10][11][12][13] Així mateix, el consum regular d'aliments lactis per part de persones amb deficiència primària de lactasa pot permetre una adaptació favorable dels bacteris del còlon, que poden ajudar a la descomposició de la lactosa, permetent una tolerància progressiva i mantinguda a la lactosa.[11][12]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ «lactosa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 octubre 2019].
- ↑ «Undernourished Children and Milk Lactose». Food Nutr Bull, 37, 1, 3-2017, pàg. 85-99. DOI: 10.1177/0379572116629024. PMID: 26893059.
- ↑ Deng, Y; Misselwitz, B; Dai, N; Fox, M «Lactose Intolerance in Adults: Biological Mechanism and Dietary Management». Nutrients, 7, 9, 2015 Sep 18, pàg. 8020-35. DOI: 10.3390/nu7095380.
- ↑ Vitoria, JC «Intolerancia a la lactosa». Bol S Vasco-Nav Pediatr, 33, enero-junio de 1999, pàg. 18-23. Arxivat de l'original el 30 de novembre de 2016 [Consulta: 4 abril 2017]. Arxivat 2016-11-30 a Wayback Machine.
- ↑ La Orden Izquierdo, E; Carabaño Aguado, I; Pelayo García, FJ «Situación actual de la intolerancia a la lactosa en la infancia». Rev Pediatr Aten Primaria, 13, 50, jun 2011, pàg. 271-8.
- ↑ Heyman, MB; Committee on Nutrition «Lactose intolerance in infants, children, and adolescents». Pediatrics, 118, 3, 2006 Sep, pàg. 1279-86. DOI: 10.1542/peds.2006-1721.
- ↑ «NIH consensus development conference statement: Lactose intolerance and health». NIH Consens State Sci Statements, 27, 2, 24-02-2010, pàg. 1-27. Arxivat de l'original el 2016-12-18. PMID: 20186234 [Consulta: 16 juny 2021].
- ↑ «Milk Intolerance, Beta-Casein and Lactose». Nutrients, 7, 9, 31-08-2015, pàg. 7285-97. DOI: 10.3390/nu7095339. PMC: 4586534. PMID: 26404362.
- ↑ «Cow's milk allergy: a complex disorder». J Am Coll Nutr, 24, 6 Suppl, diciembre 2005, pàg. 582S-91S. PMID: 16373958.
- ↑ «NIH consensus development conference statement: Lactose intolerance and health». NIH Consens State Sci Statements, 27, 2, 24-02-2010, pàg. 1-27. Arxivat de l'original el 2016-12-18. PMID: 20186234 [Consulta: 16 juny 2021].
- ↑ 11,0 11,1 Szilagyi A «Adaptation to Lactose in Lactase Non Persistent People: Effects on Intolerance and the Relationship between Dairy Food Consumption and Evalution of Diseases». Nutrients, 7, 8, 13-08-2015, pàg. 6751-79. DOI: 10.3390/nu7085309. PMC: 4555148. PMID: 26287234.
- ↑ 12,0 12,1 «The Interrelationships between Lactose Intolerance and the Modern Dairy Industry: Global Perspectives in Evolutional and Historical Backgrounds». Nutrients, 7, 9, 31-08-2015, pàg. 7312-31. DOI: 10.3390/nu7095340. PMC: 4586535. PMID: 26404364.
- ↑ «The myth of increased lactose intolerance in African-Americans». J Am Coll Nutr, 24, 6 Suppl, 2005, pàg. 569S–73S. DOI: 10.1080/07315724.2005.10719505. PMID: 16373956.