Hivern
L'hivern (del llatí hibernus[1]) és una de les quatre estacions de les zones temperades. Astronòmicament, comença amb el solstici d'hivern (al voltant del 21 de desembre a l'hemisferi nord i el 21 de juny a l'hemisferi sud), i acaba amb l'equinocci de primavera (al voltant del 21 de març a l'hemisferi nord i el 21 de setembre a l'hemisferi sud). No obstant això, de vegades és considerat com els mesos sencers de desembre, gener i febrer a l'hemisferi nord i juny, juliol i agost a l'hemisferi sud.
Meteorologia
modifica
Algunes autoritats intenten definir hivern astronòmic, sovint compensant els que es basen únicament en la posició de la Terra a la seva òrbita al voltant del sol. El començament d'un hivern astronòmic es manté constant a cada hemisferi a pesar de les condicions climàtiques, però varia amb les cultures.
La inclinació dels raigs solars tenen molt a veure amb el canvi de clima.
L'hivern astronòmic és el mètode de mesurament de la temporada d'hivern dels meteoròlegs sobre la base dels "patrons perceptibles de l'oratge" per propòsits de registre,[2] de manera que el començament de l'hivern meteorològic pot canviar depenent de la distància del nord d'on es viu.[3] L'hivern és sovint definit pels meteoròlegs de ser els tres mesos del calendari amb les mitjanes de temperatures més baixes. Açò correspon als mesos de desembre, gener i febrer a l'hemisferi nord, i els mesos de juny, juliol i agost a l'hemisferi sud.
Característiques
modificaEs caracteritza per un descens de la temperatura, més acusat quan més a prop dels pols o a més altitud. A alguns climes, com el mediterrani, acostuma a ser una època de més precipitacions, tot i que a zones de clima oceànic o continental sovint plou més a l'estiu.
La natura s'adapta a l'estació. Els vegetals de fulla caduca perden les fulles per a evitar que les malmetin les gelades, i algunes plantes fins i tot perden tota la part aèria (hemicriptòfits i geòfits). Els animals s'han d'adaptar no només al fred sinó també a la menor disponibilitat de menjar.[4] Per això, molts ocells i també animals d'altres espècies migren cap a llocs més càlids, i d'altres hibernen.[4] Molts mamífers tenen més pèl i algunes aus tenen més plomissol.[4] Alguns ocells, que a l'estiu són més o menys solitaris, a l'hivern els trobem agrupats en estols buscant menjar, com passa amb els tudons, els tords o els pinsans.[4] Als boscos europeus són destacables els grans grups de mallerengues.[4]
Simbolisme
modificaA l'art acostuma a relacionar-se amb un temps més pausat, d'espera. A la teoria dels quatre humors, li correspon la flema. El fred i la neu s'associen a l'aïllament personal. L'única excepció és el període de Nadal a l'hemisferi nord.
Hi ha diverses explicacions mítiques per a l'hivern. Destaca la història de la mitologia grega associada a la deessa Persèfone, qui va ser raptada per Hades i després de la intervenció dels déus s'acordà que romandria mig any sota terra i mig any al món. Els mesos on s'està amb Hades són els del fred. Igualment, la batalla per la donzella Creiddylad simbolitza la lluita entre estacions.
Referències
modifica- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «hivern». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ PublicRadio.org (anglès)
- ↑ NOAA Press Release (anglès)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Pujol i Forn, Jordi. La vida al bosc. Barcelona: Teide, 1981. ISBN 84-307-2803-1.
Vegeu també
modifica
| Les estacions de l'any | |||
| Primavera | Estiu | Tardor | Hivern |