1939

any

1939
Altres calendaris
Tipus	any civil i any comú que comença en diumenge
Gregorià	1939 (mcmxxxix)
Islàmic	1358 – 1359
Xinès	4635 – 4636
Hebreu	5699 – 5700
Calendaris hindús	1994 – 1995 (Vikram Samvat) 1861 – 1862 (Shaka Samvat) 5040 – 5041 (Kali Yuga)
Persa	1317 – 1318
Armeni	1388
Rúnic	2189
Ab urbe condita	2692
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments Esports Obres Pel·lícules
Segles
segle xix - segle xx - segle xxi
Dècades
1900 1910 1920 - 1930 - 1940 1950 1960
Anys
1936 1937 1938 - 1939 - 1940 1941 1942

Pont WPA a Nova Orleans

Esdeveniments

Països Catalans

4 de gener, Artesa de Segre, la Noguera: El bàndol nacional ocupa la vila.
20 de gener, Vilanova i la Geltrú: les tropes nacionals ocupen la vila.
23 de gener, Barcelona: últim número del diari La Publicitat, que havia començat a editar-se el 1922.^[1]
26 de gener, Barcelona: els nacionals ocupen la ciutat.^[2]
4 de febrer, Girona: Les tropes franquistes ocupen la ciutat.
10 de febrer, Catalunya: L'exèrcit franquista arriba a la frontera hispanofrancesa.
10 de febrer: Juan Negrín torna de França a Alacant per continuar la resistència.
11 de febrer: Les tropes nacionals assoleixen el poder de Llívia (província de Girona), últim reducte sota poder del bàndol republicà a Catalunya.
16 de febrer: Es prohibeix per decret l'ús de la llengua catalana com a segona llengua.^[3]
19 de febrer, País Valencià: L'aviació nacional en bombardeja la zona costanera.
30 de març, València: Els nacionals ocupen la ciutat.
1 d'abril, Espanya: Francisco Franco proclama des de Burgos la fi de la Guerra Civil espanyola amb la victòria del bàndol nacional amb el breu parte de guerra: "En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército Rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado. El Generalísimo Franco. Burgos 1º abril 1939".^[4]
14 de maig: neix el Tribunal de Responsabilitats Polítiques.^[5]
25 de maig, Setaː Surt el buc Sinaia, amb 1500 republicans espanyols a bord, cap a Veracruz, Mèxic.^[6]
Palma, Mallorca: Es funda el Club Natació Palma

Resta del món

9 de gener, Líbia: El Regne d'Itàlia s'annexiona la Líbia italiana.^[7]
2 de març, Ciutat del Vaticà: El conclave proclama papa Eugenio Pacelli, que regnarà com a Pius XII.
14 de març, Eslovàquiaː Jozef Tiso proclama la independència d'Eslovàquia, i es converteix en un estat satèl·lit de l'Alemanya nazi.
15 de març, Txecoslovàquia: L'exèrcit alemany envaeix el país. Després de l'ocupació de Praga, els alemanys la converteixen en el protectorat alemany de Bohèmia i Moràvia.
28 de març, Madrid, Espanya: La capital de l'estat és ocupada per l'exèrcit nacional, a les acaballes de la Guerra civil espanyola.
30 de març, Estats Units d'Amèrica: Es publica el nº27 de Detective Comics, on es produeix la primera aparició de Batman, per Bill Finger i Bob Kane.
4 d'abrilː Faisal II esdevé rei d'Iraq.^[8]
5 d'abril: Albert Lebrun és nomenat president de França.
6 d'abril: Benito Mussolini ordena la invasió d'Albània, que s'inicia l'endemà.^[9]
28 d'abril: Adolf Hitler denuncia el pacte de no-agressió de 1934 amb Polònia.^[10]
12 de juny, port de Paulhac-Bordeusː Salpa l'Ipanema per fer el primer viatge cap a Veracruz (Mèxic), amb prop de mil exiliats republicans espanyols.^[11]
17 de juny, Versalles: Eugen Weidmann (31 anys) és executat esdevenint sense saber-ho la darrera persona executada en públic a França.
1 de juliol: Nova ofensiva de l'Imperi Japonès a la República de la Xina.
4 de juliol, Tercer Reich: El camp de concentració de Neuengamme es torna autònom.
7 de juliol, Veracruz, Mèxicː Arriba al port mexicà de Veracruz el vaixell Ipanema, que porta a bord un miler d'exiliats espanyols de la Guerra Civil.^[11]
13 de juliol, Bordeusː El vaixell Méxique salpa amb 2.200 refugiats republicans espanyols camí de l'exili, en una expedició fins al port mexicà de Veracruz.^[12]
27 de juliol, Veracruzː Arriba a destí el vaixell Méxique, que porta a l'exili 2.200 refugiats republicans espanyols de la Guerra Civil.^[12]
5 d'agost, Madrid: Afusellament de les tretze noies anomenades les Tretze Roses.^[13]
1 de setembre, Europa: La invasió de Polònia per part del tercer Reich, desencadena l'inici de la Segona Guerra Mundial.
11 de setembre, Normandia, França: Hi desembarquen les primeres tropes britàniques, II Guerra Mundial).
17 de setembre, Segona República Polonesa: Tropes soviètiques envaeixen Polònia i prenen la zona oriental (adjudicada a Stalin en el pacte del 23 d'agost).
25 de setembre, després de 25 anys, Andorra firma un tractat de pau amb l'Alemanya nazi, ja que no es va firma la pau al tractat de Versalles.
27 de setembre, Polònia: Es rendeix la ciutat de Varsòvia, assetjada i bombardejada per les tropes del Tercer Reich.
30 de novembre, Finlàndia: Guerra d'Hivern, Les tropes soviètiques envaeixen el país.^[14]
19 de desembre: Segona Guerra Mundial: després de la batalla de Rio de la Plata, el cuirassat alemany Admiral Graf Spee abandona el port de Montevideo (Uruguay) i és enfonsat pels seus tripulants per no caure en poder dels britànics.^[15]
23 de desembre, Le Havre: Salpa el vaixell De Grasse cap a Nova York amb republicans espanyols cap a l'exili, que continuarien el trajecte en tren i entrarien a Mèxic per Tampico.^[16]
Frances V. Rummell, professora de francès al Stephens College, va publicar una autobiografia sota el títol "Diana: A Strange Autobiography". Va ser la primera autobiografia explícitament lèsbica en què dues dones acaben felices juntes.^[17]

Premis Nobel


Camp	Guardonats
Física	Ernest Lawrence
Química	Adolf Butenardt Lavoslav Ružička
Medicina o Fisiologia	Gerhard Domagk
Literatura	Frans Eemil Sillanpää
Pau	No atorgat

Naixements

Naiximents
M/d	Nom i llinatges	Activitat	Origen	M.
11/24	Josep Maria Huertas Claveria	periodiste	barceloní	2007
12/03	Joan Francesc Mira i Casterà	escriptor	valentí
	Elvira Mondragón Sorribes	activista	eslidera
01/05	Paco Muñoz	cantautor	valentí
03/17	Lluís Prenafeta i Garrusta	polític	ivarsenc
10/05	Marie Laforêt	actriu	gascona	2019

Països Catalans

4 de gener, Barcelona: Elisabeth Vergés, pionera en l'escalada i l'alpinisme de Catalunya (m. 2019).^[18]
23 de gener, Barcelona: Roser Capdevila i Valls, il·lustradora catalana.^[19]
11 de febrer, Barcelona: Renata Muller von Rathlef, gimnasta catalana de gimnàstica artística (m. 2021).^[20]
1 de març, Paterna, València: Merche Chapí, directora teatral que ha treballat a Eivissa.^[21]
10 d'abril - Massamagrellː Àngels López Artiga, compositora, cantant, pianista i pedagoga valenciana.^[22]
15 de juliol - València: Amparo Valle Vicente, actriu valenciana de cinema, televisió i teatre, i també directora teatral (m. 2016).^[23]
16 de juliol - Barcelona: Jordi Teixidor i Martínez, dramaturg català (m. 2011).^[24]
27 de juliol - Barcelona: Manuel Vázquez Montalbán, escriptor i periodista català.
1 d'octubre - Perpinyàː Arlette Franco, política nord-catalana (m. 2010).^[25]
1 de setembre - Barcelona: Xavier Rubert de Ventós, filòsof, escriptor i polític català (m. 2023).
5 de desembre - Barcelona: Ricard Bofill i Leví, arquitecte i urbanista català (m. 2022).
17 de setembre - Palma: Maria Lluïsa Suau, periodista pionera balear.^[26]
Vallvidrera: Montserrat Senserrich Comajuncosa, pintora, ceramista i il·lustradora catalana.^[27]
Palma, Mallorca: Fina Rifà, il·lustradora i mestra catalana.^[28]

Roser Capdevila
Josep M. Huertas
Joan Francesc Mira
Paco Muñoz
Marie Laforêt

Resta del món

1 de febrer, Moscouː Iekaterina Maksímova, ballarina russa de fama internacional (m. 2009).^[29]
2 de febrer, Enterprise, Oregon, EUA: Dale T. Mortensen, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de 2010 (m. 2014).
3 de febrer, Viena, Àustria: Helga Dernesch soprano austríaca.^[30]
5 de febrer, Sant Joan Lohitzune, França: Miguel Boyer Salvador, polític i economista espanyol.
14 de febrer, Boston, Massachusetts, EUA: Eugene F. Fama, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 2013.
16 de febrer, Johannesburg, Sud-àfrica: Marita Napier, una de les grans cantants d'òpera sud-africanes del segle xx (m. 2004).^[31]
28 de febrer, Hunan, Xina: Daniel Chee Tsui, físic nord-americà d'origen xinès, Premi Nobel de Física de l'any 1998.
1 de març, Sofia, Bulgària: Tzvetan Todorov, lingüista, filòsof, historiador, professor i teòric literari búlgar, naturalitzat francès (m. 2017).
12 de març, Washington: Jude Milhon –Saint Jude–, hacker i activista feminista (m. 2003).^[32]
14 de març, Sevilla: Pilar Bardem, actriu espanyola.^[33]
25 de març: Toni Cade Bambara, escriptora, productora de documentals, activista social i professora d'universitat afroamericana.^[34]
31 de març, Wiesbaden,(Alemanya): Volker Schlöndorff director de cinema alemany. És un dels principals representants del Nou Cinema Alemany dels anys 1960-1970.^[35]
13 d'abril, Castledawson, Irlanda del Nord: Seamus Heaney, escriptor irlandès, Premi Nobel de Literatura de 1995 (m. 2013).^[36]
20 d'abril, Bærum, Noruega: Gro Harlem Brundtland, política noruega que ha estat Primera Ministra de Noruega en diverses ocasions.^[37]
4 de maig, Jerusalem, Israel: Amos Oz, escriptor, periodista i pacifista israelià, Premi Internacional Catalunya del 2004.^[38]
7 de maig, Mont-real, Canadà. Sidney Altman, físic nord-americà d'origen canadenc, Premi Nobel de Química de l'any 1989.^[39]
18 de maig:
- Palerm, Sicília: Giovanni Falcone, jutge italià (m. 1992).^[40]
- Plzeň, Tercer Reich, actualment República Txeca: Peter Grünberg, físic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 2007 (m. 2018).^[41]
20 de maig, Baracaldo: María Luisa Ozaita, pianista, clavecinista, musicòloga, directora i compositora basca (m. 2017).
6 de juny, Utrech (Països Baixos): Louis Andriessen, compositor neerlandès.^[42]
9 de juny, Galati, Romania: Ileana Cotrubas, soprano romanesa.^[43]
12 de juny, Boston: Dayle Stanley, cantant.
22 de juny, Jerusalem, Israel: Ada Yonath, cristal·lògrafa israeliana, Premi Nobel de Química de l'any 2009.^[44]
3 de juliol, Berlín (Alemanya): Brigitte Fassbaender, mezzosoprano alemanya.^[45]
7 de juliol, Leningrad: Ielena Obraztsova, mezzosoprano russa (m. 2015).^[46]
15 de juliol, Boliqueime, Loulé, Portugal: Aníbal António Cavaco Silva, 6è President de la República Portuguesa des de la Revolució dels Clavells.^[14]
20 de juliol, Chicago ːJudy Chicago, artista pionera de l'art feminista estatunidenca.^[47]
29 de juliol,
- Bilbao (Espanya): Teresa Marta Ruiz Penella, coneguda artísticament com a Terele Pávez, fou una actriu basca.^[48]
- Raleigh, Carolina del Nord, EUA: Daniel McFadden, economista, Premi Nobel d'Economia de l'any 2000.
2 d'agost,
- Elbing, Alemanya, ara Polòniaː Ursula Karusseit, actriu alemanya (m. 2019).^[49]
- Benjamin Barber
8 d'agost, Chicago, Illinoisː Lena Sadler, metgessa, cirurgiana i obstetra, líder en temes sobre la salut de la dona (n. 1875).^[50]
18 d'agost, Bremenː Marita Lorenz, espia nord-americana, amant de Fidel Castro.^[51]
30 d'agost, París: Carmen Rico Godoy, escriptora, periodista i activa feminista espanyola (m. 2001).^[52]
6 de setembre, Nagoya, Japó: Susumu Tonegawa, metge i biòleg japonès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1987.
12 de setembre, Prefectura d'Hiroshima: Nobuyuki Oishi futbolista japonès.
22 de setembre, Miharu, Fukushima, Japóː Junko Tabei, muntanyenca japonesa, primera dona a arribar al cim de l'Everest (m. 2016).^[53]
30 de setembre, Rosheim, Alsàcia, França: Jean-Marie Lehn, químic francès, Premi Nobel de Química de l'any 1987.^[54]
5 d'octubre, Solac, Gironda: Marie Laforêt, cantant i actriu francesa (m. 2019).^[55]
7 d'octubre, Wisbech, Cambridgeshire, Anglaterra: Harold Kroto, químic anglès, Premi Nobel de Química de 1996 (m. 2016).
12 d'octubre, Barneville-Carteret, França: Clément Rosset, filòsof francès.
27 d'octubre, Weston-super-Mare, Comtat de Somerset (Anglaterra): John Cleese, còmic i actor, conegut per la seua participació en el grup britànic d'humoristes Monty Python.
30 d'octubre, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Leland H. Hartwell, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 2001.^[56]
7 de novembre, Los Angeles, Califòrnia: Barbara Liskov, prominent científica informàtica nord-americana^[57]
13 de novembre, Gueux: Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal, genealogista
14 de novembre, Pawtucket, Rhode Island (EUA): Wendy Carlos, compositora i intèrpret de música electrònica.^[58]
18 de novembre. Nova York (EUA): John O'Keefe, neurocientífic i psicòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2014.
26 de novembre
- Nutbush, ara Brownsville, Tennessee: Tina Turner, cantant de R&B, pop, rock i soul.
- Filadèlfia: Mark Margolis, actor estatunidenc (m. 2023).
29 de novembre - Madrid: Concha Velasco, actriu, ballarina, cantant i presentadora de televisió espanyola (m. 2023).
18 de desembre, Oceanside, Nova York, EUA: Harold Elliot Varmus, immunòleg i microbiòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1989
22 de desembre, Nova York: Liliane Lijn, artista nord-americana resident a Londres que treballa en el camp de l'escultura.^[59]

Londres, Anglaterra: Mario Dubsky, artista
Lima: Enrique Delgado Montes, cantautor

Necrològiques

Països Catalans

1 de gener, Borriana, la Plana Baixa: Joaquín Peris Fuentes, intel·lectual i historiador valencià, fou alcalde de Borriana (1899- 1901), mandat en el qual se li atorga el títol de ciutat al municipi (n. 1854).
13 de gener, la Bisbal d'Empordàː Trinitat Aldrich i de Pagès, poeta catalana (n. 1863).^[60]
19 de gener, Sabadell: Eulàlia Garriga i Casals, mestra compromesa en la formació i la promoció de la dona treballadora.
24 de gener, Cuernavaca, Mèxic: Manuel Penella Moreno, compositor valencià de sarsueles (n. 1880).
5 de febrer, Perpinyà: Teresa Mañé, coneguda com a Soledad Gustavo, escriptora, mestra i periodista catalana lliurepensadora, referent de l'anarquisme espanyol.^[61]
19 de febrer,
- Abrera: Fèlix Figueres i Aragay, alcalde d'Olesa de Montserrat, afusellat.
- Abrera: Lluïsa Xifré Morros, militant antifeixista, afusellada (n. 1893)^[62]
18 d'abril, Sant Adrià de Besòsː Carme Claramunt, activista política catalana, afusellada al Camp de la Bota (n. 1897).^[63]
19 d'abril: Henry Stephens Salt, escriptor anglès.
15 de març, Girona: Carles Rahola i Llorens, periodista, escriptor, historiador i polític gironí.
11 de maig, Gènova: Pazzis Sureda Montaner, escultora i pintora mallorquina (n. 1907).^[64]
13 de maig, Sant Adrià de Besòsː Cristina Fernández Pereda, una de les dotze dones de la Presó de les Corts executades al Camp de la Bota pel règim franquista (n.1900).^[65]
15 de maig, Barcelona: Joaquim Ruyra i Oms, escriptor català (n. 1858).^[66]
16 de maig, Sant Adrià de Besòsː Ramona Peralba Sala, teixidora i activista republicana, una de les dotze dones de la Presó de les Corts executades al Camp de la Bota pel règim franquista (n. 1904).^[67]
26 de maig, Barcelonaː Neus Bouza Gil, jove obrera i miliciana, una de les dotze dones de la Presó de les Corts afusellades al Camp de la Bota pel règim franquista (n. 1916).^[68]
20 de juny, Sant Adrià del Besòsː Dolors Giorla Laribal, mestressa de casa catalana, afusellada al Camp de la Bota, víctima de la repressió franquista. (n. 1912).^[69]
21 de juny, Sant Adrià de Besòsː Magdalena Nolla Montseny, afusellada al Camp de la Bota, víctima de la repressió franquista (n. 1904).^[70]
8 d'agost,
- El Camp de la Bota: Virgínia Amposta, sindicalista i mestra catalana (n. 1903).^[71]
- El Camp de la Botaː Elionor Malich Salvador, anomenada La Roja, portera i republicana, víctima de la repressió franquista (n. 188?).^[72]
23 de juliol, Hessen: Carl Thiel, organista i compositor.
20 d'octubre, Santa Coloma de Queralt: Lluís Solà Padró, primer alcalde republicà de Santa Coloma de Queralt, afusellat.
5 de novembre, Sallent: Esteve Padullés i Roca, teixidor i poeta.

Resta del món

12 de gener, Bucarest, Romaniaː Hariclea Darclée, cèlebre soprano romanesa (n. 1860).^[73]
28 de gener, Menton, departament francès dels Alps Marítims: William Butler Yeats, poeta i dramaturg irlandés. També va exercir com a senador i va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1923 (n. 1865).
18 de febrer - Madrid: Julia Alcayde Montoya, pintora espanyola.^[74]
22 de febrer - Cotlliure, Rosselló: Antonio Machado, poeta espanyol de la Generació del 98 (n. 1875).^[75]
5 de juny - Margate, Kentː Christina Broom, fotògrafa escocesa, "la primera fotògrafa de premsa del Regne Unit" (n. 1862).^[76]
23 de juny - L'Havana, Cuba: Antònia Trenchs i Asens, dibuixant, caricaturista i pintora catalana (n. cap a 1913).^[77]
26 de juny, Deauville (Calvados): Ford Madox Ford, el nom de naixement del qual era Ford Hermann Hueffer, va ser un novel·lista, poeta, crític i editor anglès, (n. 1873).^[78]
8 de juliol, Hintlesham, Suffolk (Anglaterra): Havelock Ellis, sexòleg, metge i activista social britànic (n. 1859).^[79]
14 de juliol, Ivancice (Moràvia): Alfons Mucha, pintor i artista gràfic txec.^[80]
23 de setembre, Londres: Sigmund Freud, psiquiatre austríac, fundador de la psicoanàlisi.
23 d'octubre, Altadena, Califòrnia (EUA): Zane Grey (Zanesville, escriptor estatunidenc (n. 1872)^[81]
28 de novembre, Lawrence (Kansas), Estats Units d'Amèrica: James Naismith, inventor del bàsquet.
Thila Plaichinger, cantant austríaca.
21 d'abril, Londres: Hermann Finck (anglès), compositor

Vegeu també

Cronologia de la guerra civil espanyola

Referències

↑ «La Publicitat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 novembre 2020].
↑ «Barcelona para la España invicta de Franco» (en castellà). La Vanguardia, 27-01-1939. [Consulta: 22 octubre 2011].
↑ Mallart Navarra, Joan. Anàlisi i producció de textos catalans. Edicions Universitat Barcelona, 2006, p. 261. ISBN 8447531031.
↑ Aguilar, Miguel Ángel «El último parte de guerra» (en castellà). El País, 31-03-2009 [Consulta: 16 desembre 2020].
↑ Fabre, Jaume; Huertas Claveria, Josep Maria. Noticiari de Barcelona. Barcelona: La Campana, 1991, p. 196. ISBN 84-86491-60-6.
↑ «Partida del buque Sinaia» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias. [Consulta: 25 març 2024].
↑ Rodogno, Davide. Fascism's European Empire: Italian Occupation During the Second World War (en anglès). Cambridge University Press, 2006, p. 65. ISBN 0521845157.
↑ «Cronologia de governants de l'Iraq» (en anglès). World Statesmen. [Consulta: 4 abril 2020].
↑ Fischer, Bernd Jürgen. Albania at War: 1939-1945. C. Hurst & Co. Publishers, 1999, p. 21. ISBN 1850655316.
↑ Young, William. German Diplomatic Relations, 1871-1945 (en anglès). iUniverse, 2006, p. 263. ISBN 0595407064.
↑ ^11,0 ^11,1 «Ipanema (barco de vapor)». Pares (Portal de Archivos españoles). Centro Documental de la Memoria Histórica. Ministerio de Cultura y Deporte. Gobierno de España. [Consulta: maig 2019].
↑ ^12,0 ^12,1 «Mexique (barco de vapor)» (en castellà). PARES. Portal de Archivos Españoles. [Consulta: 14 maig 2024].
↑ «Un faristol recorda a les Tretze Roses al nou parc de la Marina el Prat Vermell que portarà el seu nom». Ajuntament de Barcelona, 23-07-2024. [Consulta: 6 agost 2024].
↑ ^14,0 ^14,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
↑ Soler, Jordi; Strubelltítol=Cuirassat Admiral Graf Spee, Toni El Punt Avui, Efemèrides, 19-12-2013 [Consulta: 19 desembre 2013].
↑ «De Grasse (barco de vapor)» (en castellà). PARES. Portal de Archivos Españoles. Ministerio de Cultura - Gobierno de España. [Consulta: 21 abril 2024].
↑ «Diana | History Detectives | PBS». [Consulta: 15 febrer 2020].
↑ «Elisabeth Vergés Costa | enciclopedia.cat». [Consulta: 24 juliol 2024].
↑ «Roser Capdevila i Valls | enciclopedia.cat». [Consulta: 6 desembre 2023].
↑ «Renata Muller von Rathlef | enciclopedia.cat». [Consulta: 16 desembre 2023].
↑ Torres Walker, Marco. «Premio a una vida volcada en el teatro» (en castellà). Diario de Ibiza, 07-03-2019. [Consulta: 20 gener 2024].
↑ Lacruz, Raquel. «Ángeles López Artiga. La música total». A: Les nostres compositores. Les oblidades creadores musicals valencianes.. València: Generalitat Valenciana, 2019, p. 32.
↑ «Amparo Valle - Biografía». Biografías.es. [Consulta: 22 maig 2020].
↑ «Jordi Teixidor, 1939-2011. Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 25 maig 2020].
↑ «Décès de la députée UMP Arlette Franco». Le Figaro, 01-04-2010.
↑ «Currículum guardonats. Premis Ramon Llull 2008. Maria Lluïsa Suau». Govern de les Illes Balears. Dia de les Illes Balears - Medalla d'Or i Premis Ramon Llull. [Consulta: 17 juliol 2024].
↑ Diccionario "Ràfols" de artistas contemporaneos de Cataluña y Baleares : pintura, dibujo, escultura, grabado, ilustración, cómic, orfebrería, vidriería, cerámica, fotografía, esmalte, tapiz, etc.. Barcelona: Diccionario "Ràfols", 1985-. ISBN 84-398-2898-5.
↑ «1939». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Jekaterina Sergejevna Maksimova | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 febrer 2020].
↑ «Helga Dernesch | enciclopedia.cat». [Consulta: 6 gener 2024].
↑ Kutsch, Karl-Josef; Riemens, Leo. Großes Sängerlexikon, Volum 4. Walter de Gruyter, 2012, pàg. 3293. ISBN 9783598440885.
↑ Macho Stadler, Marta. «Jude Milhon, programadora y hacker» (en castellà), 12-03-2017. [Consulta: 4 juny 2023].
↑ «Pilar Bardem». Cine y teatro.es, 18-06-2011. Arxivat de l'original el 2020-09-28. [Consulta: 13 març 2020].
↑ «Toni Cade Bambara». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 març 2020].
↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
↑ «Seamus Heaney. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
↑ Ortiz de Zárate, Roberto. «Gro Harlem Brundtland». Cidob. Barcelona Centre for International Affairs. [Consulta: febrer 2024].
↑ «‘Amos Oz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 maig 2020].
↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1989» (en anglès americà). [Consulta: 4 maig 2020].
↑ «FALCONE, Giovanni in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 4 maig 2020].
↑ «The Nobel Prize in Physics 2007» (en anglès americà). [Consulta: 10 maig 2020].
↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
↑ «Ileana Cotrubas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].
↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2009» (en anglès americà). [Consulta: 22 juny 2020].
↑ Randel, Don Michael. The Harvard Concise Dictionary of Music and Musicians (en anglès). Harvard University Press, 1999, p. 224. ISBN 978-0-674-00084-1.
↑ «Obituàris. Elena Obraztsova». Opera News, Vol. 79, Núm. 10, 01-04-2015. Arxivat de l'original el 2017-08-08. [Consulta: 16 maig 2020].
↑ Yood, James W. «Judy Chicago» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 26-02-2020. [Consulta: 23 maig 2024].
↑ Press, Europa. «Muere Terele Pávez tras un derrame cerebral», 11-08-2017. [Consulta: 29 maig 2020].
↑ «Ursula Karusseit (1939-2019) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 21 juny 2024].
↑ «Dr Lena Celestia Kellogg Sadler (1875-1939)». Find a Grave Memorial. [Consulta: 5 abril 2020].
↑ Roberts, Sam «Marita Lorenz, la agente que no quiso envenenar a Fidel Castro» (en castellà). The New York Times, 07-09-2019. ISSN: 0362-4331.
↑ Hernández, Hortensia. «Carmen Rico Godoy periodista y escritora que jamás se rindió ante la vida». Heroínas, 03-02-2017. [Consulta: 20 juliol 2020].
↑ «Junko Tabei: L'apassionant història de la primera dona a coronar l'Everest». El Periódico, 22-09-2019. [Consulta: 2 setembre 2021].
↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1987» (en anglès americà). [Consulta: 17 setembre 2020].
↑ «Marie Laforêt, la « Fille aux yeux d’or », est morte» (en francès). Le Monde, 03-11-2019.
↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2001» (en anglès americà). [Consulta: 28 octubre 2020].
↑ «Barbara Jane Liskov | American computer scientist» (en anglès). [Consulta: 12 novembre 2020].
↑ Busto, Josema. Orgullo : 50 héroes : 5 décadas de lucha LGTBI+ (en castellà). Barcelona: Bruguera, 2019, p. 26. ISBN 978-84-02-42217-0.
↑ Sleeman, Elizabeth. The International Who's Who of Women 2002 (en anglès). Psychology Press, 2001. ISBN 978-1-85743-122-3.
↑ Cortadellas, Xavier «Trinitat Aldrich i els seus mons perduts». Revista de Girona, núm. 235, març-abril 2006, pàg. 67-71.
↑ «Teresa Mañé i Miravet | enciclopedia.cat». [Consulta: 2 gener 2024].
↑ «La repressió franquista. Lluïsa Xifré Morros». Memorial del Baix Llobregat. [Consulta: 21 desembre 2023].
↑ Sans, Francesc. «Carme Claramunt: “Estimada tieta, esta mañana a las cinco me van a fusilar”». Revista Rambla, 18-06-2016. [Consulta: 1r agost 2017].
↑ Mestre i Sureda, Bartomeu. Blues amb dones. 1. ed. Mallorca: El Gall Editor, 2019, p. 56,57,59. ISBN 978-84-16416-46-2.
↑ «La republicana Cristina Fernández dona nom a l’interior d’illa de l’antic cinema Urgell : Servei de Premsa». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 4 abril 2024].
↑ «Joaquim Ruyra i Oms | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 maig 2020].
↑ «Els consells de guerra: Les onze afusellades del Camp de la Bota - PDF». [Consulta: 22 abril 2019].
↑ «Neus Bouzá Gil». Ajuntament de Barcelona. Dones i feminismes. Àrea de Drets Socials, Cultura, Educació i Cicles de Vida, 01-03-2023. [Consulta: 4 abril 2024].
↑ «Dolors Giorla Laribal». Gencat. Banc de la Memòria Democràtica. [Consulta: 26 abril 2024].
↑ Els consells de guerra: Les onze afusellades del Camp de la Bota. Presó de Les Corts. Memòria de les dones.
↑ «Virgínia Amposta Amposta». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
↑ «Els Consells de guerra:Les onze afusellades del Camp de la Bota (Memòria Presó de les Corts de Barcelona, 1939-1955)». Presó de Dones de les Corts, 2006-2014. [Consulta: juliol 2024].
↑ Macy, Laura Williams. The Grove Book of Opera Singers (en anglès). Oxford University Press, 2008, pàg. 110. ISBN 978-0-19-533765-5.
↑ «Fernando Alcolea - Julia Alcayde Montoya» (en alemany). [Consulta: 27 abril 2020].
↑ «Antonio Machado Ruiz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 maig 2020].
↑ Goran, David. «Christina Broom was the first female press photographer in Britain | The Vintage News» (en anglès). The Vintage News, 26-09-2016. [Consulta: 30 abril 2024].
↑ Fernández Álvarez, Ana «Una postal de Bon, un carro, unes conferències mudes i una dibuixant poc coneguda». Butlletí informatiu de l’Associació Col·leccionistes de Terrassa, núm. 231, maig-juliol 2019. Arxivat de l'original el 2023-03-08 [Consulta: 2 gener 2023].
↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
↑ «Havelock Ellis | British essayist and physician» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
↑ «Alphons Maria Mucha | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 maig 2020].
↑ «Zane Grey | American author» (en anglès). [Consulta: 23 octubre 2021].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1939

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=1939&oldid=34212288»