| dbo:abstract
|
- La Sonata per a piano núm. 7 en re major, opus 10 núm. 3, és la tercera de les tres Sonates op. 10 de Ludwig van Beethoven dedicades a Anna Margarete von Browne, la dona del comte Johann von Browne (1767-1827), un diplomàtic rus resident a Viena que era un dels mecenes de Beethoven. La comtessa també va rebre les dedicatòries de les Variacions, WoO 76 i WoO 71. Les primeres crítiques van elogiar les Sonates op. 10, assenyalant que van ser compostes en "un estil viril i seriós." Aquesta és una composició del primer període creatiu, anticipant obres en do menor més notables, com la Sonata Patètica i la Cinquena simfonia. Les tonalitats de les tres Sonates op. 10 són do menor, fa major i re major. La primera sonata es va iniciar el 1795 i aquesta tercera fou completada el juliol de 1798. Foren publicades a Viena el setembre de 1798 per Eder. Aquesta sonata, la tercera de l'opus 10, és la més llarga, d'un nivell ben superior al de les dues primeres. La seva composició va ser contemporània a la dels primers trios de corda, de les primeres sonates per a violí i de les dues romances per a violí i orquestra. Va precedir la composició de la «Patètica». (ca)
- Η Σονάτα για Πιάνο No. 7 σε Ρε μείζονα, Op. 10, No. 3 (αγγλικά: Piano Sonata No. 7, γερμανικά: Klaviersonate Nr. 7) είναι μία σύνθεση του Λούντβιχ βαν Μπετόβεν, η οποία γράφτηκε το 1798. Έτσι, όπως και οι άλλες τρεις Opus 10, η σονάτα είναι αφιερωμένη στην Άννα Μάργκαρετ φον Μπράουν. Το έργο αποτελείται από τέσσερα μέρη: I. Presto - 2/2 σε Ρε μείζονα, II. Largo e mesto - 6/8 σε Ρε ελάσσονα, III. Menuetto: Allegro - 3/4 σε Ρε μείζονα, Σολ Μείζονα, Ρε μείζονα και IV. Rondo: Allegro - 4/4 σε Ρε μείζονα. (el)
- Ludwig van Beethovens Sonate Nr. 7 D-Dur op. 10 Nr. 3 entstand in den Jahren 1796 bis 1798 und ist – wie die beiden anderen Werke dieser Opuszahl – der Gräfin Anna Margarete von Browne gewidmet. Sie ist das längste und gewichtigste Werk der drei Sonaten op. 10. Ihre Aufführungsdauer beträgt etwa 25 Minuten. (de)
- La sonata para piano n.º 7 en re mayor, Op. 10 n.º 3 de Ludwig van Beethoven es la más extensa del Opus 10. Fue compuesta en 1798 y está dedicada a la Condesa Anna Margarete von Browne. Dura aproximadamente 20 minutos. (es)
- Ludwig van Beethoven's Piano Sonata No. 7 in D major, Op. 10, No. 3, was dedicated to the Countess Anne Margarete von Browne, and written in 1798. This makes it contemporary with his three Op. 9 string trios, his three Op. 12 violin sonatas, and the violin and orchestra romance that became his Op. 50 when later published. The year also saw the premiere of a revised version of his second piano concerto, whose original form had been written and heard in 1795. (en)
- La Sonate pour piano no 7 en ré majeur, opus 10 no 3, de Ludwig van Beethoven, fut composée entre 1797 et 1798 et dédiée à la comtesse Anna Margarete von Browne-Camus, la femme d'un de ses mécènes. Cette sonate, la troisième de l'opus 10, est la plus longue, d'un niveau bien supérieur à celui des deux premières. Elle est la seule du groupe à comporter quatre mouvements. Sa composition fut contemporaine de celle des trois premiers Trios à cordes, op. 9, des trois premières Sonates pour violon, op. 12, et du Trio pour piano, clarinette et violoncelle, op.11. Elle précéda d'une année celle de la « Pathétique ». (fr)
- Piano Sonata No. 7 di Beethoven, Op. 10, No. 3, adalah sebuah sonata yang ditulis pada 1798 dan didedikasikan untuk Countess Anne Margarete von Browne. Pada tahun ini pula ia menggubah ulang , yang ditulis pada tahun 1795 1795. Penampilan gubahan ini biasanya sekitar 24 menit, yang terpanjang di antara ketiga nomor di Opus ini. Sonata ini terdiri dari empat movement dan adalah satu-satunya sonata di Opus ini yang memiliki empat movement:
* I. Presto -
* II. Largo e mesto - 6/8 in
* III. Menuetto: Allegro - 3/4 in - - D major
* IV. Rondo: Allegro - (in)
- ピアノソナタ第7番 ニ長調 作品10-3は、ルートヴィヒ・ヴァン・ベートーヴェンが作曲したピアノソナタ。 (ja)
- 《피아노 소나타 7번 라장조, 작품 번호 10-3》은 루트비히 판 베토벤에 의해 쓰인 피아노 소나타로, 세 개의 소나타(5번, 6번, 7번)로 구성된 작품 번호 10 세트의 세 번째 작품이다. (ko)
- La Sonata per pianoforte n. 7, Op. 10 n. 3 in re maggiore conclude la serie di sonate di Beethoven dell'opus 10. (it)
- Pianosonate nr. 7 in D majeur, op. 10 nr. 3, is een sonate van Ludwig van Beethoven. Het stuk is van 1796 tot en met 1798 geschreven voor . De duur van het stuk is circa 21 minuten. (nl)
- Sonata fortepianowa nr 7 D-dur op. 10 nr 3 Ludwiga van Beethovena – ostatnia z cyklu trzech sonat op. 10, zadedykowanego Annie Margarete von Brown-Camus. Skomponowana została w 1798 r. Wykonanie utworu trwa przeciętnie ok. 24 minut, jest on więc najdłuższą sonatą cyklu. (pl)
- Соната для фортепиано № 7 ре мажор, опус 10 № 3, была написана Бетховеном в 1796—1798 годах и, вместе с сонатами № 5 и № 6, входящими в опус, посвящена баронессе Йозефе фон Браун. В этой сонате Бетховен отходит от лаконичности предыдущих сонат опуса и вновь возвращается к четырёхчастности. Творческий поиск композитора продолжается — содержание сонаты отличает большое разнообразие образов, но в то-же время в ней явственнее выделяются и противоречия. По мнению Ленца соната № 7 является «наиболее симфонической» сонатой Бетховена. Ромен Роллан также отмечает, что характерная для этой сонаты: ...недостаточная органическая последовательность...зависит от разнообразия впечатлений художника, который еще не помышляет объединить их в своем произведении. (ru)
- Соната для фортепіано № 7 ре мажор, ор.10 № 3 Л. ван Бетховена написана в 1798 році. Остання з циклу трьох сонат ор.10, присвячених Анні Маргариті фон Браун. Складається з 4-х частин: 1.
* Presto (D-dur), написана в сонатній формі 2.
* Largo e mesto (d-moll), написана в тричастинній формі 3.
* Menuetto. Allegro (D-dur - G-dur - D-dur), написана в тричастинній формі 4.
* Rondo. Allegro (D-dur), написана в формі рондо (uk)
- Com essa sonata, Beethoven voltou a fórmula de quatro movimentos, sendo o primeiro rápido, o segundo lento, o terceiro uma dança e o quarto presto. Essa sonata também foi dedicada à condessa Browne, a "Condessa dos Op. 10". E traz uma energia contagiante do início ao fim. O primeiro movimento abre com oitavas ascendentes, numa abertura sem maiores introduções. Algo como - Cheguei, estou aqui! O primeiro tema segue com um jogo de piano-forte entre as seções. O segundo tema apresenta a já tradicional melodia na mão direita e o acompanhamento na esquerda. Modulação para Lá maior, e uma pré-indicação do que seria mais tarde a lá pelo compasso 55. O movimento é longo, assim como a sonata. As principais dificuldades aqui estão nas oitavas constantes , nos acordes quebrados (movimento de rotação do pulso é fundamental) e na atenção em não correr demais. O movimento é presto, mas se for executado muito rápido, perde toda a tensão rítmica, que é essencial. O final da Exposição funciona como uma ponte para a repetição da mesma ou para o desenvolvimento. Em outras palavras, não se percebe onde a seção acaba. O primeiro movimento é cheio de nuances, com partes rápidas e energéticas, partes como se fosse um coral e até um pouco de sonoridades "" no final. O segundo movimento (Largo e Mesto) tem uma figura rítmica interessante. O movimento é em compasso composto (6/8 e traz acentos no primeiro, terceiro, quarto e sexto tempos. Aqui Beethoven também explora o seu talento em improvisação, modificando o tema melodicamente ao longo do movimento. Os acentos (fp) aparecem por todos os lados, e Beethoven chega até mesmo a colocar ffp, para acentuar ainda mais o efeito desejado. O final é bem "pastoral" com a música se diluindo até o ré no baixo. O terceiro movimento é um minueto com muitas síncopes, acentuando o ritmo característico da dança. No meio do minueto, Beethoven apresenta uma característica que ele próprio exploraria ao extremo em obras futuras: o trinado contínuo sobre uma melodia (ou fragmentos de melodia). Em suas últimas sonatas, Beethoven utiliza esse artifíicio do trinado continuo para criar uma atmosfera especial, assim como em muitas de suas cadências para concertos. O trio é fluido (como os trios anteriores) e explora a técnica das "três mãos" que falamos anteriormente. A dificuldade é exatamente criar a fluidez necessária ao movimento sem interromper a linha melódica. O final é muito interessante. Beethoven usa uma fórmula rítmica (usada mais tarde por Brahms em seu scherzo) no inicio, com três colcheias sendo que a segunda cai no primeiro tempo do compasso. O movimento é cheio de dificuldades técnicas, com escalas, arpejos, acordes quebrados entre outras coisas. Assim como no primeiro, o pianista que tocar esse movimento muito rápido vai cair no erro comum de escolher velocidade ao invés de tensão rítmica. Ao longo das páginas do último movimento, encontramos várias seções, várias partes, com idéias diferentes. O que é fácil para dividir e estudar, é difícil para tocar como um todo. Nessa sonata, Beethoven deixa à mostra uma pequena parte do que viria ser mais tarde a sua linguagem revolucionária para o instrumento. (pt)
- D大調第7號鋼琴奏鳴曲，作品10之3，是貝多芬的鋼琴奏鳴曲，於1798年間創作，與他的、作品12的小提琴奏鳴曲與屬同期創作。作品10的3首奏鳴曲（第5號、第6號及本曲）皆題獻予夫人安·瑪格麗特。 全曲演奏時間約為24分鐘，是三首作品10中最長的一首。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Η Σονάτα για Πιάνο No. 7 σε Ρε μείζονα, Op. 10, No. 3 (αγγλικά: Piano Sonata No. 7, γερμανικά: Klaviersonate Nr. 7) είναι μία σύνθεση του Λούντβιχ βαν Μπετόβεν, η οποία γράφτηκε το 1798. Έτσι, όπως και οι άλλες τρεις Opus 10, η σονάτα είναι αφιερωμένη στην Άννα Μάργκαρετ φον Μπράουν. Το έργο αποτελείται από τέσσερα μέρη: I. Presto - 2/2 σε Ρε μείζονα, II. Largo e mesto - 6/8 σε Ρε ελάσσονα, III. Menuetto: Allegro - 3/4 σε Ρε μείζονα, Σολ Μείζονα, Ρε μείζονα και IV. Rondo: Allegro - 4/4 σε Ρε μείζονα. (el)
- Ludwig van Beethovens Sonate Nr. 7 D-Dur op. 10 Nr. 3 entstand in den Jahren 1796 bis 1798 und ist – wie die beiden anderen Werke dieser Opuszahl – der Gräfin Anna Margarete von Browne gewidmet. Sie ist das längste und gewichtigste Werk der drei Sonaten op. 10. Ihre Aufführungsdauer beträgt etwa 25 Minuten. (de)
- La sonata para piano n.º 7 en re mayor, Op. 10 n.º 3 de Ludwig van Beethoven es la más extensa del Opus 10. Fue compuesta en 1798 y está dedicada a la Condesa Anna Margarete von Browne. Dura aproximadamente 20 minutos. (es)
- Ludwig van Beethoven's Piano Sonata No. 7 in D major, Op. 10, No. 3, was dedicated to the Countess Anne Margarete von Browne, and written in 1798. This makes it contemporary with his three Op. 9 string trios, his three Op. 12 violin sonatas, and the violin and orchestra romance that became his Op. 50 when later published. The year also saw the premiere of a revised version of his second piano concerto, whose original form had been written and heard in 1795. (en)
- Piano Sonata No. 7 di Beethoven, Op. 10, No. 3, adalah sebuah sonata yang ditulis pada 1798 dan didedikasikan untuk Countess Anne Margarete von Browne. Pada tahun ini pula ia menggubah ulang , yang ditulis pada tahun 1795 1795. Penampilan gubahan ini biasanya sekitar 24 menit, yang terpanjang di antara ketiga nomor di Opus ini. Sonata ini terdiri dari empat movement dan adalah satu-satunya sonata di Opus ini yang memiliki empat movement:
* I. Presto -
* II. Largo e mesto - 6/8 in
* III. Menuetto: Allegro - 3/4 in - - D major
* IV. Rondo: Allegro - (in)
- ピアノソナタ第7番 ニ長調 作品10-3は、ルートヴィヒ・ヴァン・ベートーヴェンが作曲したピアノソナタ。 (ja)
- 《피아노 소나타 7번 라장조, 작품 번호 10-3》은 루트비히 판 베토벤에 의해 쓰인 피아노 소나타로, 세 개의 소나타(5번, 6번, 7번)로 구성된 작품 번호 10 세트의 세 번째 작품이다. (ko)
- La Sonata per pianoforte n. 7, Op. 10 n. 3 in re maggiore conclude la serie di sonate di Beethoven dell'opus 10. (it)
- Pianosonate nr. 7 in D majeur, op. 10 nr. 3, is een sonate van Ludwig van Beethoven. Het stuk is van 1796 tot en met 1798 geschreven voor . De duur van het stuk is circa 21 minuten. (nl)
- Sonata fortepianowa nr 7 D-dur op. 10 nr 3 Ludwiga van Beethovena – ostatnia z cyklu trzech sonat op. 10, zadedykowanego Annie Margarete von Brown-Camus. Skomponowana została w 1798 r. Wykonanie utworu trwa przeciętnie ok. 24 minut, jest on więc najdłuższą sonatą cyklu. (pl)
- Соната для фортепіано № 7 ре мажор, ор.10 № 3 Л. ван Бетховена написана в 1798 році. Остання з циклу трьох сонат ор.10, присвячених Анні Маргариті фон Браун. Складається з 4-х частин: 1.
* Presto (D-dur), написана в сонатній формі 2.
* Largo e mesto (d-moll), написана в тричастинній формі 3.
* Menuetto. Allegro (D-dur - G-dur - D-dur), написана в тричастинній формі 4.
* Rondo. Allegro (D-dur), написана в формі рондо (uk)
- D大調第7號鋼琴奏鳴曲，作品10之3，是貝多芬的鋼琴奏鳴曲，於1798年間創作，與他的、作品12的小提琴奏鳴曲與屬同期創作。作品10的3首奏鳴曲（第5號、第6號及本曲）皆題獻予夫人安·瑪格麗特。 全曲演奏時間約為24分鐘，是三首作品10中最長的一首。 (zh)
- La Sonata per a piano núm. 7 en re major, opus 10 núm. 3, és la tercera de les tres Sonates op. 10 de Ludwig van Beethoven dedicades a Anna Margarete von Browne, la dona del comte Johann von Browne (1767-1827), un diplomàtic rus resident a Viena que era un dels mecenes de Beethoven. La comtessa també va rebre les dedicatòries de les Variacions, WoO 76 i WoO 71. Les primeres crítiques van elogiar les Sonates op. 10, assenyalant que van ser compostes en "un estil viril i seriós." Aquesta és una composició del primer període creatiu, anticipant obres en do menor més notables, com la Sonata Patètica i la Cinquena simfonia. Les tonalitats de les tres Sonates op. 10 són do menor, fa major i re major. La primera sonata es va iniciar el 1795 i aquesta tercera fou completada el juliol de 1798. Fore (ca)
- La Sonate pour piano no 7 en ré majeur, opus 10 no 3, de Ludwig van Beethoven, fut composée entre 1797 et 1798 et dédiée à la comtesse Anna Margarete von Browne-Camus, la femme d'un de ses mécènes. Cette sonate, la troisième de l'opus 10, est la plus longue, d'un niveau bien supérieur à celui des deux premières. Elle est la seule du groupe à comporter quatre mouvements. Sa composition fut contemporaine de celle des trois premiers Trios à cordes, op. 9, des trois premières Sonates pour violon, op. 12, et du Trio pour piano, clarinette et violoncelle, op.11. (fr)
- Com essa sonata, Beethoven voltou a fórmula de quatro movimentos, sendo o primeiro rápido, o segundo lento, o terceiro uma dança e o quarto presto. Essa sonata também foi dedicada à condessa Browne, a "Condessa dos Op. 10". E traz uma energia contagiante do início ao fim. Nessa sonata, Beethoven deixa à mostra uma pequena parte do que viria ser mais tarde a sua linguagem revolucionária para o instrumento. (pt)
- Соната для фортепиано № 7 ре мажор, опус 10 № 3, была написана Бетховеном в 1796—1798 годах и, вместе с сонатами № 5 и № 6, входящими в опус, посвящена баронессе Йозефе фон Браун. В этой сонате Бетховен отходит от лаконичности предыдущих сонат опуса и вновь возвращается к четырёхчастности. Творческий поиск композитора продолжается — содержание сонаты отличает большое разнообразие образов, но в то-же время в ней явственнее выделяются и противоречия. По мнению Ленца соната № 7 является «наиболее симфонической» сонатой Бетховена. Ромен Роллан также отмечает, что характерная для этой сонаты: (ru)
|
.jpg?width=300)
.jpg?width=300){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}