| dbo:abstract
|
- Una economia palatina, economia de palau o la redistribució de l'economia, és un sistema d'organització econòmica en què part substancial de la riquesa flueix cap al control d'una administració centralitzada, «el palau», i d'allà a la població general, que no pot permetre les seves propies fonts d'ingressos, sinó que depèn sobre manera de la riquesa redistribuïda pel palau. El concepte d'un sistema de redistribució és si més no tan antic com el concepte de faraó, que significa «casa gran» i descriu el palau reial. Molt més tard, el Nou Testament descriu una població de comunitats cristianes que donen tot el que tenien al patriarca, el qual els donaria el que necessitessin per viure; ja que no hi ha «palau» com a tal, això era similar a l'igualment antic concepte d'economia del regal. Els antropòlegs han assenyalat molts d'aquests sistemes, dels membres de la tribu participant en les economies de subsistència de diversos tipus comuns en les civilitzacions complexes, com ara la de l'Imperi Inca, que assigna segments de l'economia de pobles específics. L'essència de la idea és que una administració central fa plans de producció, assignant elements de la població per portar-los a terme, recull els béns i serveis així creats, i els redistribueix als productors. L'economia palatina és un tipus específic de sistema de redistribució on es porten a terme les activitats econòmiques de la civilització en o a prop de les instal·lacions dels complexos de l'administració central, els palaus dels monarques absoluts. És funció de l'administració palatina subministrar als productors amb els béns per a la producció d'altres béns i serveis, que són considerats com a propietat del monarca. Normalment, això no és una empresa altruista. El palau està principalment interessat en la creació de capital, que després pot ser eliminat quan el rei vulgui. Alguns béns poden convertir-se en mercaderia de capital, per ésser venuts o intercanviats per a benefici, o alguns poden ser reinvertits en altres centres, incloses les instal·lacions addicionals de producció, les guerres -activitats econòmiques de les que s'espera un benefici a extreure-, aliances favorables, flotes, i domini dels mars. En els sistemes antics del palau, els productors eren típicament part del capital de treball. De gran a petit, es van unir a l'economia palatina per llaços indissolubles de servitud involuntària o sota patrocini. S'esperava qualsevol inversió en una guerra per portar un retorn de saqueig i presoners, que se convertís en part de la dotació del complex del palau. El palau va ser el responsable d'atendre les despeses dels productors. Havia de proporcionar aliments, roba i refugi, el que succeïa sovint en les instal·lacions, com en el cas dels fabricants de tela femenins. (ca)
- Palácové hospodářství je struktura ekonomické organizace, ve které značná část bohatství plyne pod kontrolu centralizované správy umístěné v sídle vladaře – paláci. Odtud se pak bohatství opět dostává k většině populace, která sice může mít povolen vlastní zdroj příjmů, ale závisí zejména na bohatství přerozdělovaném v samotném paláci. Tento způsob hospodářství je charakteristický pro absolutní monarchie doby bronzové, v nichž vládce odvozující svoji vládu od nadpozemské moci a jeho úředníci kontrolovali všechny části hospodářství v zemi. Palác kontroloval zemědělskou produkci distribucí semen a používáním kalendáře na stanovení doby setby. Vládou byly řízeny i veřejné práce a budování rozsáhlých staveb jako paláce, hrobky a další. Jedním z příkladů palácového hospodářství je mínojská civilizace, která závisela na pěstování pšenice, oliv, hroznového vína a dalších produktech. Součástí hospodářství byla i textilní výroba, keramika a zpracování kovů. Někdy se dílny zabývající se touto činností nacházely přímo v paláci. Produkce z okolní půdy se sbírala, zapisovala a uskladňovala taktéž v palácích. Mínojští vládci měli také určitou kontrolu nad zámořským obchodem. Nálezy tabulek s lineárním písmem A a B v paláci v Knóssu dokládají vysoce organizovaný úřednický aparát a strukturu udržování záznamů kontrolujících všechny příchozí a odchozí produkty. Zhroucení mnoha států ke konci doby bronzové oslabil palácové hospodářství Starověkého Egypta, Anatolie a Levanty. V případě mykénského Řecka došlo k úplnému vymizení dosavadního hospodářského systému během takzvaného temného období. (cs)
- Eine Palastwirtschaft, auch redistributive, also umverteilende Palastwirtschaft genannt, ist eine zentralistische Form der Koordination arbeitsteiliger Gesellschaften und somit Vorläuferin der Zentralverwaltungswirtschaft. Im Palast erfolgt die zentrale Lenkung der Wirtschaft: Spezialisten sind für das Einsammeln von Abgaben und das Verteilen von Gütern durch den Palast zuständig. Die Palastwirtschaft ist relativ gut belegt für die alten Hochkulturen des Vorderen Orients und des östlichen Mittelmeerraums, z. B. für die Mykenische Kultur. Die Merkmale des Zentrums einer Palastwirtschaft sind:
* Palast als Residenz der Oberschicht: Wohnstätte des Königs und seiner Verwaltung, Tempel als Amtsstätte des Hohepriesters und seiner Priesterschaft.
* Rechtfertigung der Herrschaft des Königs gegenüber der eigenen Bevölkerung sowie Einschüchterung von Mitgliedern anderer Gesellschaften (Palast als monumentaler Repräsentationsbau).
* Lenkung der gesamten Wirtschaft und Zentrum des Fernhandels mit anderen Ländern/Gesellschaften.
* Zur Herstellung von Gütern beherbergt ein Palast Handwerker und Werkstätten.
* Als Sammel- und Verteilungsstätte von Gütern benötigt ein Palast große Lagerräume. (de)
- Por economía palatina, economía de palacio o de redistribución, se entiende como un sistema de organización económica en el que parte sustancial de la riqueza fluye desde el control de una administración centralizada, «el palacio», y de allí a la población general, que puede tener sus propias fuentes de ingresos, pero depende en gran medida de la riqueza redistribuida por el gobierno. El concepto de un sistema de redistribución es cuando menos tan antiguo como el concepto de faraón, que significa «casa grande» y describe el palacio real. Mucho más tarde, el Nuevo Testamento describe una población de comunidades cristianas que dan todo lo que tenían al patriarca, el cual los daría al que lo necesitara para vivir; puesto que no hay «palacio» como tal, esto era similar al antiguo concepto de Economía del don. Los antropólogos han señalado muchos de estos sistemas, de los miembros de la tribu participando a las economías de subsistencia de varios tipos comunes en las civilizaciones complejas, como por ejemplo el del Imperio incaico, que asigna segmentos de la economía de pueblos específicos. La esencia de la idea es que una administración central hace planes de producción, asignando elementos de la población para llevarlos a cabo, recoge los bienes y servicios así creados, y los redistribuye a los productores. La economía palatina es un tipo específico de sistema de redistribución donde se llevan a cabo las actividades económicas de la civilización en o cerca de las instalaciones de los complejos de la administración central, los palacios de los monarcas absolutos. Es función de la administración palatina suministrar a los productores lo necesario para la producción de otros bienes y servicios, que son considerados como propiedad del monarca. Normalmente, esto no es una empresa altruista. El palacio está principalmente interesado en la creación de capital, que después puede ser eliminado cuando el rey quiera. Algunos bienes pueden convertirse en mercancía de capital, por ser vendidos o intercambiados para beneficio, o algunos pueden ser reinvertidos en otros centros, incluidas las instalaciones adicionales de producción, las guerras -actividades económicas de las que se espera un beneficio a extraer-, alianzas favorables, flotas, y dominio de los mares. En los sistemas antiguos del palacio, los productores eran típicamente parte del capital de trabajo. De grande a pequeño, se unieron a la economía palaciega por lazos indisolubles de servidumbre involuntaria o bajo patrocinio. Se esperaba cualquier inversión en una guerra para llevar un regreso de saqueo y prisioneros, que se convirtiera en parte de la dotación del complejo del palacio. El palacio fue el responsable de atender los gastos de los productores. Tenía que proporcionar alimentos, ropa y refugio, el que sucedía a menudo en las instalaciones, como en el caso de los fabricantes de tela femeninos. (es)
- Une économie de palais, économie de redistribution ou encore économie palatiale, est un système d'organisation économique dans lequel une part substantielle de la richesse passe par le contrôle d'une administration centralisée, le palais. Ensuite le palais diffuse et redistribue la richesse vers la population. Il était traditionnellement justifié par le principe que le palais était le plus à même de distribuer efficacement les richesses au profit de la société. L'économie palatiale serait au moins aussi ancienne que l'avènement des pharaons. Les anthropologues ont noté de nombreux systèmes de ce type, depuis ceux des tribus engagées dans des économies de subsistance mais aussi des civilisations comme celle de l'Empire Inca, qui affectait des segments de l'économie à des villages spécifiques. Le fonctionnement d'une économie palatiale est fondée sur l'idée qu'une administration centrale planifie la production, affecte une partie de la population à sa réalisation, collecte les biens et services ainsi créés et enfin les redistribue aux producteurs. Une économie palatiale est un type spécifique de système de redistribution dans lequel les activités économiques de la civilisation sont menées dans ou à proximité des locaux de l'administration centrale, les palais des monarques absolus. Il incombe à l'administration du palais de fournir aux producteurs les biens d'équipement pour la production d'autres biens et services, qui sont considérés comme la propriété du monarque. Dans ces anciens systèmes de palais, les producteurs faisaient généralement partie du fonds de roulement. Du plus haut au plus bas, ils étaient liés à l'économie du palais par des liens de servitude ou de patronage. En contrepartie, le palais était responsable de couvrir les dépenses des producteurs. Il devait fournir nourriture, vêtements et abris. (fr)
- A palace economy or redistribution economy is a system of economic organization in which a substantial share of the wealth flows into the control of a centralized administration, the palace, and out from there to the general population. In turn the population may be allowed its own sources of income but relies heavily on the wealth distributed by the palace. It was traditionally justified on the principle that the palace was most capable of distributing wealth efficiently for the benefit of society. The temple economy (or temple-state economy) is a similar concept. The concept of economic distribution is at least as old as the advent of the pharaohs. Anthropologists have noted many such systems, from those of tribesmen engaged in common subsistence economies of various sorts to complex civilizations, such as that of the Inca Empire, which assigned segments of the economy to specific villages. The essence of the idea is that a central administration plans production, assigns elements of the population to carry it out, collects the goods and services thus created, and redistributes them to the producers. A palace economy is a specific type of distribution system in which the economic activities of the civilization are conducted on or near the premises of central administration complexes, the palaces of absolute monarchs, or a group of priests in temple-led versions. It is the function of the palace administration to supply the producers with the capital goods for the production of further goods and services, which are regarded as the property of the monarch. Typically this is not an altruistic undertaking. The palace is primarily interested in the creation of capital, which may then be disposed of as the ruler pleases. Some may become merchandising capital, to be sold or bartered for a profit, or some may be reinvested in further centers, including additional production facilities, wars (economic activities from which a profit is expected to be extracted), favorable alliances, fleets, and mastery of the seas. In ancient palace systems, the producers were typically part of the working capital. From highest to lowest, they were tied to the palace economy by bonds of involuntary servitude or patronage. Any investment in a war would be expected to bring a return of plunder and prisoners, which became part of the endowment of the palace complex. The palace was responsible for meeting the expenses of the producers. It had to provide food, clothing and shelter, which it often did on the premises. (en)
- Een redistributie-economie of paleiseconomie is een economisch systeem waarbij goederen en welvaart via een centraal gezag geredistribueerd worden. Niet alleen politiek, maar ook economisch vervult het gezag hier dus een spilfunctie, terwijl de markt geen of een beperkte rol speelt. (nl)
- Дворцовая экономика — примитивная экономическая система, в которой знать монополизует некий ресурс или группу сходных ресурсов, распределение которых осуществляется через централизованный пункт («дворец»). Данная экономика характерна для бронзового века Европы, Ближнего Востока и долины Инда, а также для ряда крупных доколумбовых цивилизаций. (ru)
- Palatsekonomi var ett ekonomiskt system som uppfanns på ön Kreta och där staten tog sig rätten att samla in jordbruksprodukter och andra varor, för att fördela dem efter tycke. Systemet förekom bland annat under antiken. Denna artikel om antiken saknar väsentlig information. Du kan hjälpa till genom att lägga till den. Denna artikel inom nationalekonomi saknar väsentlig information. Du kan hjälpa till genom att lägga till den. (sv)
|
| rdfs:comment
|
- Een redistributie-economie of paleiseconomie is een economisch systeem waarbij goederen en welvaart via een centraal gezag geredistribueerd worden. Niet alleen politiek, maar ook economisch vervult het gezag hier dus een spilfunctie, terwijl de markt geen of een beperkte rol speelt. (nl)
- Дворцовая экономика — примитивная экономическая система, в которой знать монополизует некий ресурс или группу сходных ресурсов, распределение которых осуществляется через централизованный пункт («дворец»). Данная экономика характерна для бронзового века Европы, Ближнего Востока и долины Инда, а также для ряда крупных доколумбовых цивилизаций. (ru)
- Palatsekonomi var ett ekonomiskt system som uppfanns på ön Kreta och där staten tog sig rätten att samla in jordbruksprodukter och andra varor, för att fördela dem efter tycke. Systemet förekom bland annat under antiken. Denna artikel om antiken saknar väsentlig information. Du kan hjälpa till genom att lägga till den. Denna artikel inom nationalekonomi saknar väsentlig information. Du kan hjälpa till genom att lägga till den. (sv)
- Una economia palatina, economia de palau o la redistribució de l'economia, és un sistema d'organització econòmica en què part substancial de la riquesa flueix cap al control d'una administració centralitzada, «el palau», i d'allà a la població general, que no pot permetre les seves propies fonts d'ingressos, sinó que depèn sobre manera de la riquesa redistribuïda pel palau. (ca)
- Palácové hospodářství je struktura ekonomické organizace, ve které značná část bohatství plyne pod kontrolu centralizované správy umístěné v sídle vladaře – paláci. Odtud se pak bohatství opět dostává k většině populace, která sice může mít povolen vlastní zdroj příjmů, ale závisí zejména na bohatství přerozdělovaném v samotném paláci. Tento způsob hospodářství je charakteristický pro absolutní monarchie doby bronzové, v nichž vládce odvozující svoji vládu od nadpozemské moci a jeho úředníci kontrolovali všechny části hospodářství v zemi. Palác kontroloval zemědělskou produkci distribucí semen a používáním kalendáře na stanovení doby setby. Vládou byly řízeny i veřejné práce a budování rozsáhlých staveb jako paláce, hrobky a další. (cs)
- Eine Palastwirtschaft, auch redistributive, also umverteilende Palastwirtschaft genannt, ist eine zentralistische Form der Koordination arbeitsteiliger Gesellschaften und somit Vorläuferin der Zentralverwaltungswirtschaft. Im Palast erfolgt die zentrale Lenkung der Wirtschaft: Spezialisten sind für das Einsammeln von Abgaben und das Verteilen von Gütern durch den Palast zuständig. Die Palastwirtschaft ist relativ gut belegt für die alten Hochkulturen des Vorderen Orients und des östlichen Mittelmeerraums, z. B. für die Mykenische Kultur. Die Merkmale des Zentrums einer Palastwirtschaft sind: (de)
- Por economía palatina, economía de palacio o de redistribución, se entiende como un sistema de organización económica en el que parte sustancial de la riqueza fluye desde el control de una administración centralizada, «el palacio», y de allí a la población general, que puede tener sus propias fuentes de ingresos, pero depende en gran medida de la riqueza redistribuida por el gobierno. (es)
- Une économie de palais, économie de redistribution ou encore économie palatiale, est un système d'organisation économique dans lequel une part substantielle de la richesse passe par le contrôle d'une administration centralisée, le palais. Ensuite le palais diffuse et redistribue la richesse vers la population. Il était traditionnellement justifié par le principe que le palais était le plus à même de distribuer efficacement les richesses au profit de la société. (fr)
- A palace economy or redistribution economy is a system of economic organization in which a substantial share of the wealth flows into the control of a centralized administration, the palace, and out from there to the general population. In turn the population may be allowed its own sources of income but relies heavily on the wealth distributed by the palace. It was traditionally justified on the principle that the palace was most capable of distributing wealth efficiently for the benefit of society. The temple economy (or temple-state economy) is a similar concept. (en)
|
