| dbo:abstract
|
- Marsili de Pàdua (1275/80-1342/43) fou un filòsof, metge, teòleg i escriptor polític italià, nascut a Pàdua en una família de jutges i notaris. Les fonts més precises sobre el seu naixement l'ubiquen l'any 1275, tot i que no es té una certesa absoluta al respecte. De fet, no hi gaire notícies sobre la seva vida. Va fer comentaris sobre l'obra d'Aristòtil més centrada en la biologia, i va ser també home de Cort en els cercles de Pàdua. Va completar els seus estudis a la universitat de París a la facultat d'Arts, d'on va ser rector el 1313. El temps transcorregut en aquesta ciutat va influir decisivament en l'evolució del seu pensament. A París va conèixer Guillem d'Occam i Joan de Jandun, i amb aquest últim va forjar una gran amistat, i va compartir-hi l'exili. La seva obra més important fou El defensor de la pau (Defensor pacis), dirigida a l'emperador Lluís IV de Baviera, ja que el defensava contra la política dels Papes. En aquesta obra es reflecteixen els temes clàssics del poder a l'edat mitjana. Pel que fa a la seva filosofia, se l'emmarca dins del denominat . Interpreta Déu com a causa del poder i l'autoritat. La funció dels polítics ha de ser la defensa meditada de la pau en un sentit polític. Té una concepció molt funcional dels poders de l'Estat: el legislador és la totalitat dels ciutadans, que poden ser representats per la millor part de la ciutat, l'aristocràcia. Propugna la separació de poder civil i eclesiàstic per arguments metafísics: allò sobrenatural, propi de l'Església, no es pot comparar a allò temporal, propi de la societat civil. Així, combat tota mena de teocràcia, i critica molt especialment que l'Església pretengui obtenir un poder temporal: les pretensions d'aconseguir-lo podrien convertir el Papa en heretge, car significaria col·locar l'Església fora de l'àmbit de la Sagrada Escriptura. Es pot veure aquesta separació com a preludi de les formes de política moderna. (ca)
- Marsilius z Padovy (latinsky Marsilius Patavinus, italsky Marsilio nebo Marsiglio da Padova; c. 1275/1280 – c. 1342/1343) byl italský humanistický myslitel, ovlivněný učením filozofa Averroa. Vytvořil světskou, proti papežské teokracii zaměřenou koncepci státu a politiky, dle níž je lid suverénním nositelem moci a státní moc je nezávislá na církevní moci. (cs)
- مارسيليوس من بادوا( حوالي 1275 م - 1342 م ) .فيلسوف إيطالي . مارسيليوس من بادوا (تقريبًا 1275 - 1342) كان باحثًا إيطاليًا تدرب في مجال الطب ومارس مجموعة متنوعة من المهن. كما كان شخصية مهمة في سياسة القرن الرابع عشر. تعد أطروحته السياسية ديفنسور باسيس أو حامي السلام من قبل البعض الأطروحة السياسية الأكثر ثورية في العصور الوسطى. -كان مارسيليوس من بادوا مدرس الفلسفة في جامعة باريس حوالي سنة 1311 م ، الأمر الذي يعني أنه بدأ التدريس في سن مبكّرة جداً . وسرعان ما أصبح رئيس الجامعة بعد سنتين . ولعل أهم أعماله كتابه الذي يناقش فيه سلطة البابا الزمنية . وكان ذلك موضوعاً شائكاً طوال سنين عديدة في القرون الوسطى .وقد جرّ عليه هذا الكتاب عداوة الكنيسة والبابا الذي رماه بالحرم الكنسي . (ar)
- Marsilo de Padovo (itale: Marsilio da Padova) (naskiĝinta ĉirkaŭ en 1284 en Padovo kaj mortinta en 1342 en Munkeno) estis itala medicinisto kaj politika teoriisto kiu fortege oponis la teran povon de la papoj. (eo)
- Marsilius von Padua (italienisch Marsilio da Padova, ursprünglich Marsiglio de’ Mainardini, mittellateinisch latinisiert Marsilius Paduanus; * um 1285/1290 in Padua; † 1342/1343 in München) war ein italienischer Staatstheoretiker, Politiker und Publizist. Marsilius studierte aristotelische Philosophie, Medizin und Theologie an der Pariser Universität, an der er anschließend eine Lehrtätigkeit aufnahm. In Paris verfasste er sein umfangreiches staatstheoretisches Hauptwerk, den 1324 vollendeten Defensor pacis (Verteidiger des Friedens), in dem er heftige Kritik am politischen Machtanspruch des Papsttums übte und den amtierenden Papst Johannes XXII. scharf angriff. Um die Mitte der 1320er Jahre übersiedelte er nach Bayern, um sich in den Dienst des römisch-deutschen Königs Ludwig IV. zu stellen, der mit Johannes XXII. im Streit lag. Nach dem Bekanntwerden der Ideen des Defensor pacis wurde er vom Papst exkommuniziert und als Häretiker verurteilt. Marsilius begleitete Ludwig auf dessen Romzug 1327–1328 als Berater und übernahm politische Aufträge. Nach der Rückkehr aus Italien verbrachte er seine restliche Lebenszeit in München, wo er seinen Kampf gegen die weltliche Macht der römischen Kirche fortsetzte. In seiner politischen Theorie entwarf Marsilius das Modell eines von kirchlicher Bevormundung freien, autonomen Staates, in dem die Staatsgewalt letztlich vom Volk ausgeht und die Regierung mit der Vollstreckung des Volkswillens beauftragt ist und der Kontrolle durch das Volk oder dessen gewählte Beauftragte unterliegt. Ein solcher Staat kann dem Konzept zufolge eine Republik oder eine Monarchie sein; in letzterem Fall soll die Königswürde nicht vererbt, sondern durch Wahl erlangt werden, wobei das Wahlgremium durch ein Volksmandat legitimiert sein soll. Die Entscheidungsgewalt der Stimmbürger über die Gesetzgebung und die Ämterbesetzung unterliegt im Prinzip keiner Einschränkung, doch kann das Volk nach Belieben einzelne Funktionen delegieren. Bei Uneinigkeit in der Bürgerschaft soll der „gewichtigere Teil“ entscheiden. Im Rückgriff auf die Staatstheorie des Aristoteles begründete Marsilius seine Thesen ausführlich mit den Mitteln der scholastischen Argumentationsweise. Den Zweck der staatlichen Gemeinschaft sah er darin, befriedigende Lebensverhältnisse zu gewährleisten und damit Wohlstand und „bürgerliches Glück“ zu ermöglichen. Die Voraussetzung dafür sei der auf Rechtssicherheit beruhende innere Frieden in der Bürgerschaft. Dieser sei hauptsächlich durch die Privilegierung des Priesterstandes bedroht, denn die Machtgier der Geistlichen, vor allem der Päpste, habe die schlimmsten Streitigkeiten und Kämpfe herbeigeführt, die Herrschaft des Gesetzes untergraben und Italien ins Elend gestürzt. Daher müsse die kirchliche Sonderjustiz beseitigt werden, der Klerus sei uneingeschränkt der staatlichen Gerichtsbarkeit zu unterstellen. Für die Kirche forderte Marsilius die Abschaffung der hierarchischen Herrschaftsstruktur, Wahl der Amtsträger durch die Gemeinden oder durch vom Volk eingesetzte Gremien, Gleichberechtigung der Bischöfe untereinander und Beschränkung der päpstlichen Befugnisse auf ausführende Funktionen. Strittige Glaubensfragen seien durch ein allgemeines Konzil zu klären. Die Wirkung der neuen Staatslehre blieb zu Lebzeiten ihres Urhebers und in den folgenden Jahrzehnten bescheiden. In der Frühen Neuzeit lieferte der Defensor pacis protestantischen Publizisten Argumente gegen das Papsttum. Ein neues Interesse erwachte in der Moderne; man rühmte Marsilius oft als Vorläufer neuzeitlicher Errungenschaften, der für Volkssouveränität, repräsentative Demokratie und Laizismus eingetreten sei. Historiker warnen jedoch vor einer unreflektierten Übertragung neuzeitlicher Begriffe auf spätmittelalterliche Verhältnisse. Unabhängig davon gilt der Defensor pacis heute als Klassiker des politischen Denkens. (de)
- Marsilio de Padua (c. 1275 - 1342-43) fue un filósofo italiano, pensador político, médico y teólogo. Nació en Padua de una familia de jueces y notarios. Su padre, Bonmatteo de Maianardini, fue notario de la Universidad de Padua. El año de su nacimiento es incierto. Si bien algunas fuentes indican el año 1275, no se tiene certeza al respecto. Se conoce muy poco de su infancia y su adolescencia. Completó sus estudios en la universidad de París en la Facultad de Artes liberalesdonde fue condecorado con la autoridad de rector en 1313. El tiempo transcurrido en dicha ciudad influyó en gran medida en la evolución de su pensamiento. En París conoció a Guillermo de Ockham y Giovanni Jandun; con este último permaneció vinculado en gran amistad y con él llegó a sufrir el exilio. (es)
- Marsilius of Padua (Italian: Marsilio or Marsiglio da Padova; born Marsilio dei Mainardini or Marsilio Mainardini; c. 1270 – c. 1342) was an Italian scholar, trained in medicine, who practiced a variety of professions. He was also an important 14th-century political figure. His political treatise Defensor pacis (The Defender of Peace), an attempt to refute papal claims to a "plenitude of power" in affairs of both church and state, is seen by some scholars as the most revolutionary political treatise written in the later Middle Ages. It is one of the first examples of a trenchant critique of caesaropapism in Western Europe. Marsilius is sometimes seen as a forerunner of the Protestant reformation, because many of his beliefs were later adopted by Calvin and Luther. (en)
- Marsilio da Padova atau Marsilius dari Padova (lahir sekitar 1280 di Padova, Kerajaan Italia meninggal sekitar 1343 di Muenchen) adalah seorang filsuf politik yang menulis , salah satu karya teori politik paling inovatif di Eropa Abad Pertengahan. Buku ini mempengaruhi gagasan negara yang dianut pada zaman modern. Gagasan-gagasannya termasuk salah satu fondasi Reformasi Protestan pada abad ke-16, ide negara menurut Machiavelli serta demokrasi modern. Pemikirannya dipengaruhi pemikiran Aristoteles serta Ibnu Rusyd. (in)
- Marsile de Padoue (en italien Marsilio da Padova) (né vers 1275 à Padoue et mort vers 1342 à Munich) est un médecin et théoricien politique italien très violemment opposé aux prétentions temporelles de la papauté. (fr)
- パドヴァのマルシリウス（伊：Marsilio da Padova、羅：Marsilius Patavinus、英：Marsilius of Padua、1275年あるいは1280年、1290年 - 1342年あるいは1343年）は、中世イタリアの哲学者、神学者。主著『平和の擁護者』は、人民主権理論の先駆であると考えられている。 (ja)
- Marsilio Mainardi, meglio noto come Marsilio da Padova (Padova, 1275 – Monaco di Baviera, 1342), è stato un filosofo e scrittore italiano. (it)
- 마르실리우스 파타비누스(라틴어: Marsilius Patavinus, 이탈리아어: Marsilio da Padova 마르실리오 다 파도바[*]: 1275년 ~ 1342년)는 중세의 유명한 정치철학자이다. 이탈리아 파도바에서 태어나 파도바 대학교에서 의학을 공부하였으며 파리 대학교에서는 오컴의 윌리엄 밑에서 신학과 철학을 배웠다. 그는 파리에서 의학, 철학, 신학을 가르쳤으며 1313년에는 파리 대학교의 총장이 되었다. 그는 자신의 논쟁적인 저작 평화의 수호자를 루트비히에게 헌정하고 세속 정부 권력의 독자성을 강력하게 옹호함으로써 제권주의자의 면모를 보여주었다. (ko)
- Marsyliusz z Padwy, Marsilio da Padova, Marsilio Mainardini (ur. ok. 1275 w Padwie, zm. 1343 w Monachium) – włoski średniowieczny filozof, pisarz polityczny i teoretyk państwa laickiego. (pl)
- Marsilius van Padua (Padua, circa 1280 - München, 1342 of 1343) was een Italiaans filosoof die vooral schreef over politieke theorie. Hij is ook bekend onder zijn Latijnse naam Marsilius Patavinus en zijn Italiaanse naam Marsilio da Padova. (nl)
- Marsilius av Padua, född 1275 i Padua, död 1342 i München, var en italiensk filosof som skrev Defensor pacis, i vilken han försvarar folksuveränitetsprincipen och den sekulära staten. (sv)
- Marsílio de Pádua (1275-80 - 1342-43), autor de "Defensor Pacis", foi um filósofo, pensador político, médico e teólogo italiano. (pt)
- 帕多瓦的马西略（義大利語：Marsiglio da Padova 1275年－1342年）意大利哲学家、医生，他的政治著作《》（Defensor pacis）驳斥了教皇在教会和国家事务中享有大量权力的主张，被视为是中世纪晚期最具革命性的政治著作，也是西欧最先批评政教合一的著作。 (zh)
- Марсилий Падуанский (лат. Marsilius Patavinus; 1280-е, Падуя — до 10 апреля 1343, Бавария) — средневековый схоласт, политический философ, теоретик светского государства. Написал в 1324 г. знаменитую книгу «» («Защитник мира», переведена на русский язык в 2014 году), малая версия — «Defensor minor» (1342; составлен в ответ на критику соратника по борьбе с папой У. Оккама). В своём трактате «Защитник мира» Марсилий теоретически обосновывает необходимость разделения власти на законодательную и исполнительную, хотя основную часть его труда занимает обоснование отделения церкви от государства. (ru)
- Марсілій Падуанський (італ. Marsilio da Padova, бл. 1275, Падуя — 1343, Мюнхен) — середньовічний італійський мислитель епохи Відродження, автор політико-правових трактатів. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Marsilius z Padovy (latinsky Marsilius Patavinus, italsky Marsilio nebo Marsiglio da Padova; c. 1275/1280 – c. 1342/1343) byl italský humanistický myslitel, ovlivněný učením filozofa Averroa. Vytvořil světskou, proti papežské teokracii zaměřenou koncepci státu a politiky, dle níž je lid suverénním nositelem moci a státní moc je nezávislá na církevní moci. (cs)
- Marsilo de Padovo (itale: Marsilio da Padova) (naskiĝinta ĉirkaŭ en 1284 en Padovo kaj mortinta en 1342 en Munkeno) estis itala medicinisto kaj politika teoriisto kiu fortege oponis la teran povon de la papoj. (eo)
- Marsilius of Padua (Italian: Marsilio or Marsiglio da Padova; born Marsilio dei Mainardini or Marsilio Mainardini; c. 1270 – c. 1342) was an Italian scholar, trained in medicine, who practiced a variety of professions. He was also an important 14th-century political figure. His political treatise Defensor pacis (The Defender of Peace), an attempt to refute papal claims to a "plenitude of power" in affairs of both church and state, is seen by some scholars as the most revolutionary political treatise written in the later Middle Ages. It is one of the first examples of a trenchant critique of caesaropapism in Western Europe. Marsilius is sometimes seen as a forerunner of the Protestant reformation, because many of his beliefs were later adopted by Calvin and Luther. (en)
- Marsilio da Padova atau Marsilius dari Padova (lahir sekitar 1280 di Padova, Kerajaan Italia meninggal sekitar 1343 di Muenchen) adalah seorang filsuf politik yang menulis , salah satu karya teori politik paling inovatif di Eropa Abad Pertengahan. Buku ini mempengaruhi gagasan negara yang dianut pada zaman modern. Gagasan-gagasannya termasuk salah satu fondasi Reformasi Protestan pada abad ke-16, ide negara menurut Machiavelli serta demokrasi modern. Pemikirannya dipengaruhi pemikiran Aristoteles serta Ibnu Rusyd. (in)
- Marsile de Padoue (en italien Marsilio da Padova) (né vers 1275 à Padoue et mort vers 1342 à Munich) est un médecin et théoricien politique italien très violemment opposé aux prétentions temporelles de la papauté. (fr)
- パドヴァのマルシリウス（伊：Marsilio da Padova、羅：Marsilius Patavinus、英：Marsilius of Padua、1275年あるいは1280年、1290年 - 1342年あるいは1343年）は、中世イタリアの哲学者、神学者。主著『平和の擁護者』は、人民主権理論の先駆であると考えられている。 (ja)
- Marsilio Mainardi, meglio noto come Marsilio da Padova (Padova, 1275 – Monaco di Baviera, 1342), è stato un filosofo e scrittore italiano. (it)
- 마르실리우스 파타비누스(라틴어: Marsilius Patavinus, 이탈리아어: Marsilio da Padova 마르실리오 다 파도바[*]: 1275년 ~ 1342년)는 중세의 유명한 정치철학자이다. 이탈리아 파도바에서 태어나 파도바 대학교에서 의학을 공부하였으며 파리 대학교에서는 오컴의 윌리엄 밑에서 신학과 철학을 배웠다. 그는 파리에서 의학, 철학, 신학을 가르쳤으며 1313년에는 파리 대학교의 총장이 되었다. 그는 자신의 논쟁적인 저작 평화의 수호자를 루트비히에게 헌정하고 세속 정부 권력의 독자성을 강력하게 옹호함으로써 제권주의자의 면모를 보여주었다. (ko)
- Marsyliusz z Padwy, Marsilio da Padova, Marsilio Mainardini (ur. ok. 1275 w Padwie, zm. 1343 w Monachium) – włoski średniowieczny filozof, pisarz polityczny i teoretyk państwa laickiego. (pl)
- Marsilius van Padua (Padua, circa 1280 - München, 1342 of 1343) was een Italiaans filosoof die vooral schreef over politieke theorie. Hij is ook bekend onder zijn Latijnse naam Marsilius Patavinus en zijn Italiaanse naam Marsilio da Padova. (nl)
- Marsilius av Padua, född 1275 i Padua, död 1342 i München, var en italiensk filosof som skrev Defensor pacis, i vilken han försvarar folksuveränitetsprincipen och den sekulära staten. (sv)
- Marsílio de Pádua (1275-80 - 1342-43), autor de "Defensor Pacis", foi um filósofo, pensador político, médico e teólogo italiano. (pt)
- 帕多瓦的马西略（義大利語：Marsiglio da Padova 1275年－1342年）意大利哲学家、医生，他的政治著作《》（Defensor pacis）驳斥了教皇在教会和国家事务中享有大量权力的主张，被视为是中世纪晚期最具革命性的政治著作，也是西欧最先批评政教合一的著作。 (zh)
- Марсилий Падуанский (лат. Marsilius Patavinus; 1280-е, Падуя — до 10 апреля 1343, Бавария) — средневековый схоласт, политический философ, теоретик светского государства. Написал в 1324 г. знаменитую книгу «» («Защитник мира», переведена на русский язык в 2014 году), малая версия — «Defensor minor» (1342; составлен в ответ на критику соратника по борьбе с папой У. Оккама). В своём трактате «Защитник мира» Марсилий теоретически обосновывает необходимость разделения власти на законодательную и исполнительную, хотя основную часть его труда занимает обоснование отделения церкви от государства. (ru)
- Марсілій Падуанський (італ. Marsilio da Padova, бл. 1275, Падуя — 1343, Мюнхен) — середньовічний італійський мислитель епохи Відродження, автор політико-правових трактатів. (uk)
- مارسيليوس من بادوا( حوالي 1275 م - 1342 م ) .فيلسوف إيطالي . مارسيليوس من بادوا (تقريبًا 1275 - 1342) كان باحثًا إيطاليًا تدرب في مجال الطب ومارس مجموعة متنوعة من المهن. كما كان شخصية مهمة في سياسة القرن الرابع عشر. تعد أطروحته السياسية ديفنسور باسيس أو حامي السلام من قبل البعض الأطروحة السياسية الأكثر ثورية في العصور الوسطى. (ar)
- Marsili de Pàdua (1275/80-1342/43) fou un filòsof, metge, teòleg i escriptor polític italià, nascut a Pàdua en una família de jutges i notaris. Les fonts més precises sobre el seu naixement l'ubiquen l'any 1275, tot i que no es té una certesa absoluta al respecte. De fet, no hi gaire notícies sobre la seva vida. La seva obra més important fou El defensor de la pau (Defensor pacis), dirigida a l'emperador Lluís IV de Baviera, ja que el defensava contra la política dels Papes. En aquesta obra es reflecteixen els temes clàssics del poder a l'edat mitjana. (ca)
- Marsilio de Padua (c. 1275 - 1342-43) fue un filósofo italiano, pensador político, médico y teólogo. Nació en Padua de una familia de jueces y notarios. Su padre, Bonmatteo de Maianardini, fue notario de la Universidad de Padua. El año de su nacimiento es incierto. Si bien algunas fuentes indican el año 1275, no se tiene certeza al respecto. (es)
- Marsilius von Padua (italienisch Marsilio da Padova, ursprünglich Marsiglio de’ Mainardini, mittellateinisch latinisiert Marsilius Paduanus; * um 1285/1290 in Padua; † 1342/1343 in München) war ein italienischer Staatstheoretiker, Politiker und Publizist. (de)
|
