| dbo:abstract
|
- في الكيمياء، المحلول هو مزيج متجانس من مادتين نقيتين أو أكثر و لا يمكن عزلهما عن بعضهما البعض ، كالترشيح مثلاً ويتكون من مذيب ومذاب وغالبا يكون المذيب أكبر من المذاب مثل محلول السكر في الماء. وعملية التحللّ أو التفكك تُسمّى أيضًا الذوبان. يمكن فصلهما عن طريق التبخير مثلا بحيث لا يتسبب في أي تفاعل كيميائي بين المادتين ، مثال على ذلك محلول ملح الطعام في الماء. (ar)
- Roztok je homogenní (stejnorodá) většinou kapalná směs nejméně dvou látek, rozpouštědla a rozpuštěné látky. Směs může být i pevná (slitiny) nebo plynná (vzduch). Složení roztoku je v celém jeho objemu stejné a ve všech svých částech má stejné vlastnosti. V roztoku nelze opticky rozlišit jeho složky, neboť velikost rozpuštěných částic je menší než 10−9 m. Složka, která má největší relativní zastoupení v roztoku, se obvykle označuje jako látka rozpouštějící, ostatní složky se nazývají látky rozpuštěné. Rozpuštěné látky s rozpouštědlem nereagují. Může dojít k disociaci nebo solvataci rozpuštěné látky, ale tím nedochází ke změně chemických vlastností látky. Rozpouštědlo nebo rozpuštěnou látku je tedy možné z roztoku zase separovat fyzikální cestou. Roztoky se nazývají podle rozpouštědla. První část názvu tvoří přídavné jméno odvozené od názvu rozpouštědla se slovem roztok. Druhou část tvoří název rozpouštěné látky v druhém pádu. Například vodný roztok chloridu sodného. (cs)
- En química, una solució o dissolució (del llatí disolutio) és una mescla o barreja homogènia a nivell molecular de dues o més substàncies pures que no reaccionen entre si. Les diferents substàncies que formen una dissolució s'hi poden trobar en proporcions variables. Una dissolució saturada és aquella que no admet més solut en dissolució. Una dissolució insaturada és aquella que admet més solut en dissolució, i una dissolució sobresaturada és aquella que conté més solut dissolt que la saturada. És inestable i el solut tendeix a precipitar-se. En una solució es distingeix entre el dissolvent, el compost majoritari, i el solut, el compost minoritari. La quantitat de solut que es pot dissoldre en un dissolvent determinat vindrà determinada per la solubilitat d'aquest solut. Trobem solucions en fase líquida, gasosa o sòlida, depenent de l'estat físic del component majoritari, o dissolvent. Tota dissolució està formada per una fase dispersa anomenada solut i un medi dispersant denominat dissolvent. També es defineix dissolvent com la substància que existeix en major quantitat que el solut en la dissolució. Si ambdós, solut i dissolvent, existeixen en igual proporció (com un 50% d'etanol i un 50% d'aigua en una dissolució), la substància que és més sovint utilitzada com dissolvent és la que es designa com a tal (en aquest cas, l'aigua). Una dissolució pot estar formada per un o més soluts i un o més dissolvents. Una dissolució serà una barreja en la mateixa proporció en qualsevol quantitat que prenguem (per petita que sigui la gota), i no es podran separar per centrifugació ni filtració. Un exemple comú podria ser un sòlid dissolt en un líquid, com la sal o el sucre dissolt en aigua (o fins i tot l'or en mercuri, formant una amalgama) Es distingeix d'una suspensió, que és una barreja en la qual el solut no està totalment disgregat en el dissolvent, sinó dispersat en petites partícules. Així, diferents gotes poden tenir diferent quantitat d'una substància en suspensió. Mentre una dissolució és sempre transparent, una suspensió presentarà turbidesa, serà translúcida o opaca. Una emulsió serà intermèdia entre dissolució i suspensió. 1.
* Són barreges homogènies 2.
* La quantitat de solut i la quantitat de dissolvent es troben en proporcions que varien entre certs límits. Normalment el dissolvent es troba en major proporció que el soluto, encara que no sempre és així. La proporció que tinguem de soluto en el si del dissolvent depèn del tipus d'interacció que es produeixi entre ells. Aquesta interacció està relacionada amb la solubilitat del solut en el dissolvent. Una dissolució que contingui poca quantitat és una dissolució diluïda. A mesura que augmenti la proporció de solut tindrem dissolucions més concentrades, fins que el dissolvent no admet més solut, llavors la dissolució és saturada. Per sobre de la saturació tenim les dissolucions sobresaturades. Per exemple, 100g d'aigua a 0 °C són capaces de dissoldre fins a 37,5g de NaCl (clorur de sodi o sal comuna), però si barregem 40g de NaCl amb 100g d'aigua a la temperatura assenyalada, quedarà una solució saturada. 3.
* Les seves propietats físiques depenen de la seva concentració: 4. 1.
* Dissolució HCl (àcid clorhídric) 12 mol/L Densitat = 1,18 g/cm³ 5. 2.
* Dissolució HCl (àcid clorhídric) 6 mol/L Densitat = 1,10 g/cm³ 6.
* Els seus components se separen per canvis de fases, com la fusió, evaporació, condensació, etc. 7.
* Tenen absència de sedimentació, és a dir al sotmetre una dissolució a un procés de centrifugació les partícules del solut no sedimenten degut al fet que la grandària de les mateixes són inferiors a 10 ºA. 8.
* Els seus components s'uneixen i es genera el solvent mitjançant el procés denominat decontriacion. 9.
* En funció de la naturalesa de soluts i dissolvents, les lleis que regeixen les dissolucions són distintes: 10.
* Sòlids en sòlids: Lleis de les dissolucions sòlides. 11.
* Sòlids en líquids: Lleis de la solubilitat. 12.
* Sòlids en gasos: Moviments brownians i lleis dels col·loides. 13.
* Líquids en líquids: Tensió interfasial 14.
* Gasos en líquids: Llei de Henry Per la relació que existeix entre el solut i la dissolució, alguns autors classifiquen les dissolucions en diluïdes i concentrades, les concentrades se subdivideixen en saturades i sobresaturades. Les diluïdes, es refereixen a aquelles que posseïxen poca quantitat de solut en relació a la quantitat de dissolució; i les concentrades quan posseïxen gran quantitat de solut. És inconvenient la utilització d'aquesta classificació degut al fet que no totes les substàncies es dissolen en la mateixa proporció en una determinada quantitat de dissolvent a una temperatura donada. Ex: a 25 °C en 100g d'aigua es dissolen 0,000246g de BaSO₄. Aquesta dissolució és concentrada (saturada) perquè no admet més sal, encara que per la poca quantitat de solut dissolt hauria de classificar-se com diluïda. Per això és més convenient classificar a les solucions com no saturades, saturades i sobre saturades. (ca)
- Ως Διάλυμα στη Χημεία χαρακτηρίζεται οποιοδήποτε ομοιογενές μείγμα δύο ή περισσοτέρων ουσιών. Δηλαδή το μείγμα εκείνο στο οποίο μια χημική ουσία είναι πλήρως διαλυμένη μέσα σε μια άλλη. Το χαρακτηριστικό του διαλύματος σε σχέση με το αιώρημα είναι ότι η σύστασή του είναι ακριβώς η ίδια σε οποιοδήποτε σημείο του. Παρότι συχνά η έννοια του διαλύματος συνδέεται με την υγρή κατάσταση της ύλης, εν τούτοις, υπάρχουν και στερεά ή αέρια διαλύματα, π.χ.: ο ορείχαλκος αποτελεί στερεό διάλυμα χαλκού και ψευδαργύρου, ή ο αέρας που αποτελεί αέριο διάλυμα του οξυγόνου, αζώτου κ.ά. στοιχείων.
* Κάθε διάλυμα αποτελείται από το μέσο διασποράς, που λέγεται διαλύτης ή διαλυτικό μέσο, και από την ουσία που διαλύεται σε αυτό και λέγεται διαλυμένη ουσία.
* Η ικανότητα που μπορεί να έχει μια ουσία να διαλύεται μέσα σε άλλη, ανεξαρτήτως κατάστασης (στερεό, υγρό, αέριο), λέγεται διαλυτότητα.
* Η ικανότητα μιας ουσίας να διαλύει κάποια άλλη εξαρτάται πρώτιστα από τη χημική φύση αυτών, συχνά από τη θερμοκρασία και μερικές φορές και από την πίεση. Η διαλυμένη ουσία διασπάται σε πλήθος μικροσκοπικών σωματιδίων όπως είναι τα ιόντα και τα μόρια που αναμιγνύονται πλήρως με τα σωματίδια του διαλύτη. Τόσο οι διαλυμένες ουσίες όσο και εκείνες των διαλυτών μπορεί να είναι είτε στερεά σώματα είτε υγρά είτε τέλος αέρια. Στα στερεά διαλύματα και οι δύο ουσίες (διαλυμένες και διαλύτες) είναι στερεά. Τέτοια περίπτωση είναι κι εκείνη των κραμάτων.
* Ένας πολύ απλός τρόπος παρασκευής διαλύματος είναι ν΄ ανακατευθεί ζάχαρη σε ζεστό νερό. Αν και αόρατη η ζάχαρη θα βρίσκεται διαλυμένη στο νερό.
* Δεν θα πρέπει να συγχέεται το διάλυμα με το κολλοειδές που αποτελεί κάπως διαφορετικό μίγμα δύο ουσιών. (el)
- En kemio solvaĵo estas likva homogena miksaĵo de unu aŭ pliaj substancoj. Ordinara ekzemplo estas solido solvanta en likvo, kiel salo aŭ sukero en akvo. Ankaŭ gasojn oni povas solvigi en likvo, kiel karbona duoksido en akvo estiĝas karbonata akvo. La proporcio de la solvita materialo kaj la solvilo (solvanto) povas ŝanĝiĝi ĝis limo de la solvebleco. La plimulto de la solvaĵoj estas likvaj, sed ekzistas gasaj (aerosolo) kaj solidaj solvaĵoj (ekz. alojoj). Krome la solveblo dependas ne nur de la substancoj, sed ankaŭ de la temperaturoj. Do, la solveblo de gasoj en akvo kun kreskanta temperaturo malkreskas, dum la solveblo de diversaj saloj kreskas. La solvaĵoj estas tre gravaj en la vivfunkcioj de la animaloj, organismoj; en la kemia industrio, agrikulturo kaj en multaj aliaj terenoj. Mezuro de solvaĵo estas : molo/l aŭ molo/kg. (eo)
- Una disolución o solución es una mezcla homogénea a nivel molecular o iónico de dos o más sustancias puras que no reaccionan entre sí, cuyos componentes se encuentran en proporciones variables. También se puede definir como una mezcla homogénea formada por un disolvente y por uno o varios solutos. Un ejemplo común puede ser un sólido disuelto en un líquido, como la sal o el azúcar disueltos en agua; o incluso el oro en mercurio, formando una amalgama. También otros ejemplos de disoluciones son el vapor de agua en el aire, el hidrógeno en paladio o cualquiera de las aleaciones existentes. El término también es usado para hacer referencia al proceso de disolución. (es)
- Lösung bezeichnet in der Chemie und Pharmazie ein homogenes Gemisch aus mindestens zwei chemischen Stoffen. Das Lösen ist ein physikalischer Vorgang. Eine Lösung besteht aus mindestens einem gelösten festen, flüssigen oder gasförmigen Stoff (Solvat) und aus dem in der Regel flüssigen oder aber auch festen Lösungsmittel (Solvens). Das Lösungsmittel kann seinerseits auch eine Lösung sein und macht den größten Teil der Lösung aus.Lösungen sind äußerlich nicht als solche erkennbar, weil sie nur eine homogene Phase bilden: Die gelösten Stoffe sind als Moleküle, Atome oder Ionen homogen und statistisch im Lösungsmittel verteilt. Sie sind mit speziellen FiItrationsmethoden, wie z. B der Nanofiltration und der Umkehrosmose, abtrennbar. (de)
- Kimika arloan, disoluzio, edo latinetik “dissolutĭo”, bata bestearekin erreakzionatzen ez duten substantzia bat baino gehiagoren arteko nahaste homogeneoa da. Nahasturan substantzia hauek maila mikroskopikoan ondo barreiatuak daudenez, substantzia homogeneo eta uniformetzat har daiteke. Hala ere, disoluzioetan bi osagai nagusi bereizten dira; disolbatzailea eta solutua, lehena proportzio gehienekoan dagoenari deritzo eta orokorki nahasturari bere agregazio-egoera ematen dio, aldiz solutua, proportzio gutxienekoan dagoenari deritzo, eta nahastean bat baino gehiago aurki daiteke. Esan bezala, orokorrean, proportzio handienean dagoen osagaiak baldintzatuko du nahasturaren egoera fisikoa, eta horregatik hainbat eta hainbat disoluzio mota aurki daitezke; gasak likidotan, gasak solidotan, solidoak solidotan, besteak beste. Disoluzio baten adibide garbi eta jakina, uretan gatza (NaCl) disolbatzean lortzen den nahastura izan daiteke. Kasu honetan ura disolbatzailea izanik eta gatza solutua. (eu)
- Une solution, en chimie, est un mélange homogène (constitué d'une seule phase) résultant de la dissolution d'un ou plusieurs soluté(s) (espèce chimique dissoute) dans un solvant. Les molécules (ou les ions) de soluté sont alors solvatées et dispersées dans le solvant. (fr)
- Pas aonfhoirmeach, leachtach de ghnáth, ina bhfuil níos mó ná comhábhar amháin. Nuair a bhíonn barraíocht de chomhábhar amháin i láthair, tugtar an tuaslagóir air sin. Tugtar tuaslagáití ar na mionchomhábhair. Is tuaslagáin sholadacha cuid mhaith cóimhiotal ina mbíonn adaimh miotal éagsúil scaipthe go randamach ar fud struchtúr an bhunmhiotail. (ga)
- In chemistry, a solution is a special type of homogeneous mixture composed of two or more substances. In such a mixture, a solute is a substance dissolved in another substance, known as a solvent. If the attractive forces between the solvent and solute particles are greater than the attractive forces holding the solute particles together, the solvent particles pull the solute particles apart and surround them. These surrounded solute particles then move away from the solid solute and out into the solution. The mixing process of a solution happens at a scale where the effects of chemical polarity are involved, resulting in interactions that are specific to solvation. The solution usually has the state of the solvent when the solvent is the larger fraction of the mixture, as is commonly the case. One important parameter of a solution is the concentration, which is a measure of the amount of solute in a given amount of solution or solvent. The term "aqueous solution" is used when one of the solvents is water. (en)
- Dalam kimia, larutan adalah campuran homogen yang terdiri dari dua atau lebih zat. Zat yang jumlahnya lebih sedikit di dalam larutan disebut (zat) terlarut atau solut, sedangkan zat yang jumlahnya lebih banyak daripada zat-zat lain dalam larutan disebut pelarut atau solven. Komposisi zat terlarut dan pelarut dalam larutan dinyatakan dalam konsentrasi larutan, sedangkan proses pencampuran zat terlarut dan pelarut membentuk larutan disebut pelarutan atau solvasi. Contoh larutan yang umum dijumpai adalah padatan yang dilarutkan dalam cairan, seperti garam atau gula dilarutkan dalam air. Gas juga dapat pula dilarutkan dalam cairan, misalnya karbon dioksida atau oksigen dalam air. Selain itu, cairan dapat pula larut dalam cairan lain, sementara gas larut dalam gas lain. Terdapat pula larutan padat, misalnya aloi (campuran logam) dan mineral tertentu. (in)
- 용액(溶液, solution)은 둘 이상의 물질로 구성된 혼합물의 일종으로, (액체상태뿐만 아닌, 물질의 상태에 관계없이 두가지 이상의 물질이 고르게 섞여있는 것은 모두 용액 이라고 한다.) 액체나 기체 등의 물질에 다른 물질이 섞여 들어가 그 조성이 위치에 상관없이 균질하게 된 것을 말한다. 이때 용액의 대부분을 이루는, 용액의 매체가 되는 물질을 용매라고 하며, 용매에 섞여 들어가는 물질을 용질이라고 한다. 용질이 용매에 섞여 들어가는 용해는 반드시 화학적 변화를 수반하지는 않지만, 그 과정에서는 계에 자유 에너지의 출입이 일어난다. (ko)
- Una soluzione, in chimica, definisce una miscela omogenea in cui una o più sostanze sono contenute in una fase liquida o solida o gassosa; contiene particelle diverse mescolate e distribuite in modo uniforme nello spazio disponibile in modo che ogni volume di soluzione abbia la medesima composizione degli altri. Quando, in una soluzione, un soluto è presente con atomi, ioni o molecole di dimensioni particolarmente contenute (inferiori a 1 nm), invisibili anche con l'ausilio del microscopio, si parla di soluzione vera. Altrimenti, quando le dimensioni delle particelle del soluto risultano comprese tra 1 e 1000 nm, si parla di soluzione falsa, o dispersione colloidale. (it)
- 溶液（ようえき、英: solution）とは、2つ以上の物質から構成される液体状態の混��物である。一般的には主要な液体成分の溶媒（ようばい、solvent）と、その他の気体、液体、固体の成分である溶質（ようしつ、solute）とから構成される。 溶液は巨視状態においては安定な単一、且つ均一な液相を呈するが、溶質成分と溶媒成分とは単分子が無秩序に互いに分散、混合しているとは限らない。すなわち溶質物質が分子間の相互作用により引き合った次に示す集合体
* 会合により形成される多量体分子（高分子の場合を含む）
* 溶媒和分子
* 分子クラスター
* コロイド粒子 などが溶媒に分散している溶液も多い。特に微視状態において2つ以上の相が分散混合していて、巨視的には一様な分散系溶液をコロイド溶液と呼ぶ。状況によっては、理想溶液の振舞いとの乖離が大きいコロイド溶液は、溶液とは見なさない場合もある（コロイド溶液については記事 分散系に詳しい）。 (ja)
- Een oplossing is een homogeen mengsel van twee of meer moleculair verdeelde stoffen, waarbij een van de stoffen - het oplosmiddel - in veel grotere hoeveelheden aanwezig is dan de andere - de opgeloste stoffen. Omdat de moleculen in een oplossing zich dicht bij elkaar bevinden en bovendien kriskras door elkaar bewegen, vinden chemische reacties in een oplossing makkelijk plaats. Het oplosmiddel hoeft geen onderdeel van die reacties uit te maken. Wat wel veel voorkomt, is dat het oplosmiddel tijdelijk elektronen of ionen uitleent voor de reactie. Vloeistoffen die veel als oplosmiddel worden gebruikt, zijn water en organische oplosmiddelen als aceton, tetrahydrofuraan en chloroform. Wanneer water het oplosmiddel is, heet dit een waterige oplossing. In de biochemie wordt als oplosmiddel vaak water gebruikt, met als extra toevoegingen enkele zouten als buffer, zodat de pH hetzelfde blijft. In veel gevallen is de hoeveelheid stof die opgelost kan worden, afhankelijk van de temperatuur. Bij het oplossen van suiker in water is dit bijvoorbeeld het geval. Ook gassen kunnen oplossen in een oplosmiddel, deze oplossingen voldoen vaak aan de Wet van Henry. (nl)
- Em química, solução é a dispersão cujo tamanho das moléculas dispersas é menor que 1 nanômetro (10 angstrons ou 10−7 centímetros). A solução ainda pode ser caracterizada por formar um sistema homogêneo (a olho nu e ao microscópio), por ser impossível separar o disperso do dispersante por processos físicos. As soluções são compostas por moléculas ou íons comuns. Podem ser sólidas, líquidas ou gasosas . Quando uma solução é muito rica em um componente, este componente é geralmente chamado de solventes enquanto os outros são chamados de solutos . No entanto isso não pode ser usado como se fosse uma regra, pois se imaginarmos, por exemplo, uma solução composta por 50 ml de água e 50 ml de álcool veremos que ambos (soluto e solvente) estão na mesma proporção. A solução também pode apresentar-se em qualquer combinação envolvendo os três estados da matéria. É importante destacar que soluções gasosas não são formadas apenas por solvente e soluto gasosos. As soluções podem apresentar diversas aplicações no nosso cotidiano como por exemplo: água mineral, o ar, o álcool hidratado, acetona, o soro fisiológico entre outros. As soluções podem ter aplicações importantes nas áreas da farmácia, da biologia e da química por exemplo. (pt)
- Roztwór – jednorodna mieszanina dwóch lub więcej związków chemicznych lub pierwiastków chemicznych. Skład roztworów określa się przez podanie stężenia składników. W roztworach zwykle jeden ze związków chemicznych jest nazywany rozpuszczalnikiem, a drugi substancją rozpuszczaną. Który z dwóch związków uznać za rozpuszczalnik, jest właściwie kwestią umowną, wynikającą z praktyki i tradycji. (pl)
- Рóзчини (рос. раствор, англ. solution) — суміші з двох (або кількох) речовин, в яких молекули (або іони) одної речовини рівномірно розподілені між молекулами іншої речовини. Розчинність речовини в розчиннику може бути обмежена, в цьому випадку утворюється насичений розчин і надлишок речовини відокремлюється у власну фазу. Однак деякі речовини розчинні у будь-якому співвідношенні. У цьому випадку найпоширеніший компонент розчину зазвичай називають розчинником, а інші речовини — розчиненими речовинами. (uk)
- En lösning är en homogen blandning av två eller flera ämnen. I sådana blandningar kan man inte urskilja beståndsdelarna (grekiska: homos, samma; genos, slag, art). Det ämne som återfinns i störst mängd benämns lösningsmedel. Vanligt kända exempel på lösningar är när fasta ämnen löses i vätskor (såsom natriumklorid (koksalt) i vatten), även om också flytande ämnen och gaser kan lösas i vätskor. Det senare är livsnödvändigt för vattenlevande organismer eftersom de behöver tillgång till syre eller koldioxid. Även fasta ämnen och gasformiga ämnen kan vara lösningsmedel. Ett vardagligt exempel på fasta lösningar är en legering som är en homogen blandning av metaller. En vanlig uppfattning är att en lösning innebär att de ingående ämnena fortfarande är desamma som tidigare, det vill säga att de inte bildar en kemisk förening. I många fall bildas dock instabila kemiska föreningar mellan de ingående ämnena. Sålunda leder blandandet av en syra och vatten till att syran protolyseras och att oxoniumjoner bildas. (sv)
- Раство́р — однородная (гомогенная) система, в состав которой входят молекулы (атомы, ионы) двух или более типов, причём доля частиц каждого типа может непрерывно меняться в определённых пределах. От механической смеси раствор отличается однородностью, от химического соединения — непостоянством состава. Растворитель — компонент, агрегатное состояние которого не изменяется при образовании раствора, а при одинаковом агрегатном состоянии компонентов находится в избытке. В зависимости от агрегатного состояния раствор может быть газовым (то же, что смесь газов), жидким или твёрдым. Обычно, говоря о растворе, имеют в виду жидкий раствор. Образование того или иного типа раствора обусловливается интенсивностью межмолекулярного, межатомного, межионного или другого вида взаимодействия, то есть теми же силами, которые определяют возникновение того или иного агрегатного состояния. Отличия: образование раствора зависит от характера и интенсивности взаимодействия частиц разных веществ. По сравнению с индивидуальными веществами по структуре растворы сложнее. Также существуют молекулярные растворы (неэлектролитов) и растворы электролитов. По содержанию процентной концентрации различают разбавленные (с небольшим содержанием) и концентрированные растворы (с большим содержанием растворенного вещества). Это одни из основных видов растворов по содержанию концентрированного вещества. Химическое взаимодействие растворенного вещества с растворителем в некоторых случаях приводит к диссоциации. Частицы (как ионы, образовавшиеся в результате диссоциации, так и недиссоциированные молекулы) часто взаимодействуют с растворителем, с образованием структур, которые называются сольватами (гидратами, если речь о водных растворах). Этот процесс называют сольватацией (гидратацией). Гидратную теорию растворов предложил русский учёный Д. И. Менделеев. (ru)
- 溶液（英語：Solution），又稱為單一相均勻混和物（英語：Homogeneous Mixture），是将一种純物质以分子或离子的状态均相、稳定的分布在另一种纯物质得到的分散体系；可能是固態、液態或是氣態甚至是其組合；可能導電也可能不導電；可能是固體、膠體或具流動性。溶液不是純物質，不具有一定的組成及一定的性質。但是組成溶液的粒子均勻，肉眼上無法分辨，也無法用傾析法分離組成物。儘管如此，所有的溶液仍可以在物理或化學方法的範圍內分離出內容物。 溶液形成，物質分散的過程稱為溶解。在溶解的過程中，有沒有發生變化的、體積最大的、量多的叫做溶劑，水是最常见的溶剂，故通常将水溶液简称为溶液。除了溶劑以外的、量少的叫做溶質，溶剂可以是乙醇、汽油、苯等有机化合物。每升溶液中所含溶質的物质的量稱為浓度；溶質在穩定態下所能達到的最大濃度稱為溶解度；濃度低於溶解度的稱為未飽和溶液，濃度等於溶解度的稱為飽和溶液，濃度大於溶解度的稱為過飽和溶液。常見的溶液包括: (zh)
|
| rdfs:comment
|
- في الكيمياء، المحلول هو مزيج متجانس من مادتين نقيتين أو أكثر و لا يمكن عزلهما عن بعضهما البعض ، كالترشيح مثلاً ويتكون من مذيب ومذاب وغالبا يكون المذيب أكبر من المذاب مثل محلول السكر في الماء. وعملية التحللّ أو التفكك تُسمّى أيضًا الذوبان. يمكن فصلهما عن طريق التبخير مثلا بحيث لا يتسبب في أي تفاعل كيميائي بين المادتين ، مثال على ذلك محلول ملح الطعام في الماء. (ar)
- Lösung bezeichnet in der Chemie und Pharmazie ein homogenes Gemisch aus mindestens zwei chemischen Stoffen. Das Lösen ist ein physikalischer Vorgang. Eine Lösung besteht aus mindestens einem gelösten festen, flüssigen oder gasförmigen Stoff (Solvat) und aus dem in der Regel flüssigen oder aber auch festen Lösungsmittel (Solvens). Das Lösungsmittel kann seinerseits auch eine Lösung sein und macht den größten Teil der Lösung aus.Lösungen sind äußerlich nicht als solche erkennbar, weil sie nur eine homogene Phase bilden: Die gelösten Stoffe sind als Moleküle, Atome oder Ionen homogen und statistisch im Lösungsmittel verteilt. Sie sind mit speziellen FiItrationsmethoden, wie z. B der Nanofiltration und der Umkehrosmose, abtrennbar. (de)
- Une solution, en chimie, est un mélange homogène (constitué d'une seule phase) résultant de la dissolution d'un ou plusieurs soluté(s) (espèce chimique dissoute) dans un solvant. Les molécules (ou les ions) de soluté sont alors solvatées et dispersées dans le solvant. (fr)
- Pas aonfhoirmeach, leachtach de ghnáth, ina bhfuil níos mó ná comhábhar amháin. Nuair a bhíonn barraíocht de chomhábhar amháin i láthair, tugtar an tuaslagóir air sin. Tugtar tuaslagáití ar na mionchomhábhair. Is tuaslagáin sholadacha cuid mhaith cóimhiotal ina mbíonn adaimh miotal éagsúil scaipthe go randamach ar fud struchtúr an bhunmhiotail. (ga)
- 용액(溶液, solution)은 둘 이상의 물질로 구성된 혼합물의 일종으로, (액체상태뿐만 아닌, 물질의 상태에 관계없이 두가지 이상의 물질이 고르게 섞여있는 것은 모두 용액 이라고 한다.) 액체나 기체 등의 물질에 다른 물질이 섞여 들어가 그 조성이 위치에 상관없이 균질하게 된 것을 말한다. 이때 용액의 대부분을 이루는, 용액의 매체가 되는 물질을 용매라고 하며, 용매에 섞여 들어가는 물질을 용질이라고 한다. 용질이 용매에 섞여 들어가는 용해는 반드시 화학적 변화를 수반하지는 않지만, 그 과정에서는 계에 자유 에너지의 출입이 일어난다. (ko)
- 溶液（ようえき、英: solution）とは、2つ以上の物質から構成される液体状態の混合物である。一般的には主要な液体成分の溶媒（ようばい、solvent）と、その他の気体、液体、固体の成分である溶質（ようしつ、solute）とから構成される。 溶液は巨視状態においては安定な単一、且つ均一な液相を呈するが、溶質成分と溶媒成分とは単分子が無秩序に互いに分散、混合しているとは限らない。すなわち溶質物質が分子間の相互作用により引き合った次に示す集合体
* 会合により形成される多量体分子（高分子の場合を含む）
* 溶媒和分子
* 分子クラスター
* コロイド粒子 などが溶媒に分散している溶液も多い。特に微視状態において2つ以上の相が分散混合していて、巨視的には一様な分散系溶液をコロイド溶液と呼ぶ。状況によっては、理想溶液の振舞いとの乖離が大きいコロイド溶液は、溶液とは見なさない場合もある（コロイド溶液については記事 分散系に詳しい）。 (ja)
- Roztwór – jednorodna mieszanina dwóch lub więcej związków chemicznych lub pierwiastków chemicznych. Skład roztworów określa się przez podanie stężenia składników. W roztworach zwykle jeden ze związków chemicznych jest nazywany rozpuszczalnikiem, a drugi substancją rozpuszczaną. Który z dwóch związków uznać za rozpuszczalnik, jest właściwie kwestią umowną, wynikającą z praktyki i tradycji. (pl)
- Рóзчини (рос. раствор, англ. solution) — суміші з двох (або кількох) речовин, в яких молекули (або іони) одної речовини рівномірно розподілені між молекулами іншої ��ечовини. Розчинність речовини в розчиннику може бути обмежена, в цьому випадку утворюється насичений розчин і надлишок речовини відокремлюється у власну фазу. Однак деякі речовини розчинні у будь-якому співвідношенні. У цьому випадку найпоширеніший компонент розчину зазвичай називають розчинником, а інші речовини — розчиненими речовинами. (uk)
- 溶液（英語：Solution），又稱為單一相均勻混和物（英語：Homogeneous Mixture），是将一种純物质以分子或离子的状态均相、稳定的分布在另一种纯物质得到的分散体系；可能是固態、液態或是氣態甚至是其組合；可能導電也可能不導電；可能是固體、膠體或具流動性。溶液不是純物質，不具有一定的組成及一定的性質。但是組成溶液的粒子均勻，肉眼上無法分辨，也無法用傾析法分離組成物。儘管如此，所有的溶液仍可以在物理或化學方法的範圍內分離出內容物。 溶液形成，物質分散的過程稱為溶解。在溶解的過程中，有沒有發生變化的、體積最大的、量多的叫做溶劑，水是最常见的溶剂，故通常将水溶液简称为溶液。除了溶劑以外的、量少的叫做溶質，溶剂可以是乙醇、汽油、苯等有机化合物。每升溶液中所含溶質的物质的量稱為浓度；溶質在穩定態下所能達到的最大濃度稱為溶解度；濃度低於溶解度的稱為未飽和溶液，濃度等於溶解度的稱為飽和溶液，濃度大於溶解度的稱為過飽和溶液。常見的溶液包括: (zh)
- En química, una solució o dissolució (del llatí disolutio) és una mescla o barreja homogènia a nivell molecular de dues o més substàncies pures que no reaccionen entre si. Les diferents substàncies que formen una dissolució s'hi poden trobar en proporcions variables. Una dissolució saturada és aquella que no admet més solut en dissolució. Una dissolució insaturada és aquella que admet més solut en dissolució, i una dissolució sobresaturada és aquella que conté més solut dissolt que la saturada. És inestable i el solut tendeix a precipitar-se. (ca)
- Roztok je homogenní (stejnorodá) většinou kapalná směs nejméně dvou látek, rozpouštědla a rozpuštěné látky. Směs může být i pevná (slitiny) nebo plynná (vzduch). Složení roztoku je v celém jeho objemu stejné a ve všech svých částech má stejné vlastnosti. V roztoku nelze opticky rozlišit jeho složky, neboť velikost rozpuštěných částic je menší než 10−9 m. Roztoky se nazývají podle rozpouštědla. První část názvu tvoří přídavné jméno odvozené od názvu rozpouštědla se slovem roztok. Druhou část tvoří název rozpouštěné látky v druhém pádu. Například vodný roztok chloridu sodného. (cs)
- Ως Διάλυμα στη Χημεία χαρακτηρίζεται οποιοδήποτε ομοιογενές μείγμα δύο ή περισσοτέρων ουσιών. Δηλαδή το μείγμα εκείνο στο οποίο μια χημική ουσία είναι πλήρως διαλυμένη μέσα σε μια άλλη. Το χαρακτηριστικό του διαλύματος σε σχέση με το αιώρημα είναι ότι η σύστασή του είναι ακριβώς η ίδια σε οποιοδήποτε σημείο του. Παρότι συχνά η έννοια του διαλύματος συνδέεται με την υγρή κατάσταση της ύλης, εν τούτοις, υπάρχουν και στερεά ή αέρια διαλύματα, π.χ.: ο ορείχαλκος αποτελεί στερεό διάλυμα χαλκού και ψευδαργύρου, ή ο αέρας που αποτελεί αέριο διάλυμα του οξυγόνου, αζώτου κ.ά. στοιχείων. (el)
- En kemio solvaĵo estas likva homogena miksaĵo de unu aŭ pliaj substancoj. Ordinara ekzemplo estas solido solvanta en likvo, kiel salo aŭ sukero en akvo. Ankaŭ gasojn oni povas solvigi en likvo, kiel karbona duoksido en akvo estiĝas karbonata akvo. La solvaĵoj estas tre gravaj en la vivfunkcioj de la animaloj, organismoj; en la kemia industrio, agrikulturo kaj en multaj aliaj terenoj. Mezuro de solvaĵo estas : molo/l aŭ molo/kg. (eo)
- Una disolución o solución es una mezcla homogénea a nivel molecular o iónico de dos o más sustancias puras que no reaccionan entre sí, cuyos componentes se encuentran en proporciones variables. También se puede definir como una mezcla homogénea formada por un disolvente y por uno o varios solutos. Un ejemplo común puede ser un sólido disuelto en un líquido, como la sal o el azúcar disueltos en agua; o incluso el oro en mercurio, formando una amalgama. También otros ejemplos de disoluciones son el vapor de agua en el aire, el hidrógeno en paladio o cualquiera de las aleaciones existentes. (es)
- Kimika arloan, disoluzio, edo latinetik “dissolutĭo”, bata bestearekin erreakzionatzen ez duten substantzia bat baino gehiagoren arteko nahaste homogeneoa da. Nahasturan substantzia hauek maila mikroskopikoan ondo barreiatuak daudenez, substantzia homogeneo eta uniformetzat har daiteke. Hala ere, disoluzioetan bi osagai nagusi bereizten dira; disolbatzailea eta solutua, lehena proportzio gehienekoan dagoenari deritzo eta orokorki nahasturari bere agregazio-egoera ematen dio, aldiz solutua, proportzio gutxienekoan dagoenari deritzo, eta nahastean bat baino gehiago aurki daiteke. (eu)
- Dalam kimia, larutan adalah campuran homogen yang terdiri dari dua atau lebih zat. Zat yang jumlahnya lebih sedikit di dalam larutan disebut (zat) terlarut atau solut, sedangkan zat yang jumlahnya lebih banyak daripada zat-zat lain dalam larutan disebut pelarut atau solven. Komposisi zat terlarut dan pelarut dalam larutan dinyatakan dalam konsentrasi larutan, sedangkan proses pencampuran zat terlarut dan pelarut membentuk larutan disebut pelarutan atau solvasi. (in)
- In chemistry, a solution is a special type of homogeneous mixture composed of two or more substances. In such a mixture, a solute is a substance dissolved in another substance, known as a solvent. If the attractive forces between the solvent and solute particles are greater than the attractive forces holding the solute particles together, the solvent particles pull the solute particles apart and surround them. These surrounded solute particles then move away from the solid solute and out into the solution. The mixing process of a solution happens at a scale where the effects of chemical polarity are involved, resulting in interactions that are specific to solvation. The solution usually has the state of the solvent when the solvent is the larger fraction of the mixture, as is commonly the (en)
- Una soluzione, in chimica, definisce una miscela omogenea in cui una o più sostanze sono contenute in una fase liquida o solida o gassosa; contiene particelle diverse mescolate e distribuite in modo uniforme nello spazio disponibile in modo che ogni volume di soluzione abbia la medesima composizione degli altri. (it)
- Een oplossing is een homogeen mengsel van twee of meer moleculair verdeelde stoffen, waarbij een van de stoffen - het oplosmiddel - in veel grotere hoeveelheden aanwezig is dan de andere - de opgeloste stoffen. Omdat de moleculen in een oplossing zich dicht bij elkaar bevinden en bovendien kriskras door elkaar bewegen, vinden chemische reacties in een oplossing makkelijk plaats. Het oplosmiddel hoeft geen onderdeel van die reacties uit te maken. Wat wel veel voorkomt, is dat het oplosmiddel tijdelijk elektronen of ionen uitleent voor de reactie. Vloeistoffen die veel als oplosmiddel worden gebruikt, zijn water en organische oplosmiddelen als aceton, tetrahydrofuraan en chloroform. Wanneer water het oplosmiddel is, heet dit een waterige oplossing. In de biochemie wordt als oplosmiddel vaak (nl)
- Em química, solução é a dispersão cujo tamanho das moléculas dispersas é menor que 1 nanômetro (10 angstrons ou 10−7 centímetros). A solução ainda pode ser caracterizada por formar um sistema homogêneo (a olho nu e ao microscópio), por ser impossível separar o disperso do dispersante por processos físicos. A solução também pode apresentar-se em qualquer combinação envolvendo os três estados da matéria. É importante destacar que soluções gasosas não são formadas apenas por solvente e soluto gasosos. (pt)
- En lösning är en homogen blandning av två eller flera ämnen. I sådana blandningar kan man inte urskilja beståndsdelarna (grekiska: homos, samma; genos, slag, art). Det ämne som återfinns i störst mängd benämns lösningsmedel. Vanligt kända exempel på lösningar är när fasta ämnen löses i vätskor (såsom natriumklorid (koksalt) i vatten), även om också flytande ämnen och gaser kan lösas i vätskor. Det senare är livsnödvändigt för vattenlevande organismer eftersom de behöver tillgång till syre eller koldioxid. Även fasta ämnen och gasformiga ämnen kan vara lösningsmedel. Ett vardagligt exempel på fasta lösningar är en legering som är en homogen blandning av metaller. (sv)
- Раство́р — однородная (гомогенная) система, в состав которой входят молекулы (атомы, ионы) двух или более типов, причём доля частиц каждого типа может непрерывно меняться в определённых пределах. От механической смеси раствор отличается однородностью, от химического соединения — непостоянством состава. Растворитель — компонент, агрегатное состояние которого не изменяется при образовании раствора, а при одинаковом агрегатном состоянии компонентов находится в избытке. По сравнению с индивидуальными веществами по структуре растворы сложнее. (ru)
|
