| dbo:abstract
|
- المصدر، أو منيع، النهر أو التيار المائي هو أبعد مكان في هذا النهر أو التيار في مصب أو مقرن مع نهر آخر، إذا ما قيست على طول مجرى النهر. (ar)
- L'aiguaneix, aiguanaix o capçalera d'un riu o rierol és l'indret a partir del qual l'aigua brolla. L'aiguaneix és el punt més allunyat del corrent del riu partint de la seva desembocadura o de la seva confluència amb un altre riu o rierol. Quan més d'una font alimenta un riu, el més habitual és de considerar el més alt com la seva font. El més llunyà es diu el corrent de capçalera. El corrent pot començar a un salt d'aigua, un llac, un pantà, una deu, un o una glacera segons les característiques geològiques o topogràfiques de l'indret. La major part dels rius tenen origen en llocs on les aigües subterrànies surten a la superfície. Tal com s'explica a Mantell freàtic: Del punt de vista de la seva conformació es poden distingir els aqüífers lliures, i els aqüífers confinats.
* A la figura del costat s'il·lustren els dos tipus d'aqüífers:
* Riu o llac (a), en aquest cas és la font de recàrrega d'ambdós aqüífers.
* Sòl porós no saturat (b).
* Sòl porós saturat (c), en el qual hi ha una camada de terreny impermeable (d), format, per exemple per argila, aquest estrat impermeable confina l'aqüífer a cotes inferiors.
* Sòl impermeable (d).
* Aqüífer no confinat (e).
* Font (f);
* Pou que capta aigua de l'aqüífer no confinat (g).
* Pou que arriba a l'aqüífer confinat, sovint l'aigua brolla com en un brollador o font, anomenat pou artesià (h). El naixement del riu d'Er (afluent del Segre) es coneix com l'Aiguaneix. Exemples de rius que naixen d'altres maneres:
* Zones abruptes: en un salt d'aigua, com el riu a la província d'Albacete.
* Planes: en un pantà, com el riu Volga, que naix al Planell de Valdai.
* D'un llac: com el riu Mississipí-Missouri, que naix al Llac Itasca, amb un ullal o brollador al seu fons, però també hi ha rius que naixen en llacs on s'acumula l'aigua de rius més petits, com el Llac Victòria, on tradicionalment es considera que naix el riu Nil, però que en realitat és una zona d'acumulació on desemboquen diferents rius menors.
* El riu Roine és un riu que naix dins d'una glacera. (ca)
- Vom Quellgebiet eines Baches oder Flusses spricht man, wenn sich die Quelle des Gewässers nicht klar lokalisieren lässt oder sich – z. B. bei entsprechendem geologischen Untergrund – über ein größeres Gebiet erstreckt. Häufig ist dies in alpinen Hochtälern wie etwa im Engadin (Oberlauf des Inn) der Fall. Manchmal wird sogar eine ganze Region als Quellgebiet – etwa Graubünden für den Vorder- und den Hinterrhein – bezeichnet. Während solche Quellgebiete – vielfach durch wasserstauende Sedimente unter durchlässiger Oberfläche verursacht – im Regelfall eine eher zweidimensionale Ausdehnung haben, kann das Quellgebiet vieler Karstquellen als eindeutig dreidimensional bezeichnet werden. Zahlreiche Beispiele finden sich im Karst der Balkanhalbinsel, in Slowenien, aber auch in den Kalkalpen. Das oberösterreichische Tote Gebirge kennt unterirdische Quellgebiete, die Dutzende Quadratkilometer groß sind, bevor der von ihnen gespeiste Fluss endlich zutage tritt. Beim Pießling-Ursprung, eine der stärksten Karstquellen Österreichs bei Spital am Pyhrn, mündet der wasserreiche Bach erst nach 7–8 km in die Teichl und später in den Fluss Steyr. Andere ausgedehnte Quellgebiete können Moorlandschaften sein, die dann häufig – wie z. B. das Schwenninger Moos, Quellgebiet des Neckars – zu Schutzgebieten erklärt werden. Schutzwürdig sind häufig auch größere Gebiete, in denen die Versorgung mit Trinkwasser auf keine engräumig lokalisierte Quellen zurückgreifen kann. Siehe auch: Einzugsgebiet (de)
- Is é an foinse nó na uiscí uachtair an áit atá mar túsphointe den abhainn. Is é an pointe seo an pointe is faide ón inbhear nó cumar ar an abhainn. (ga)
- The headwaters of a river or stream is the farthest place in that river or stream from its estuary or downstream confluence with another river, as measured along the course of the river. It is also known as a river's source. (en)
- Hulu sungai atau kepala sungai adalah bagian sungai yang letaknya paling jauh dari muara. Hulu sungai adalah titik mula suatu sungai dan tempat sumber airnya muncul. Hulu atau hulu-hulu sungai ini bisa jadi memiliki nama yang lain daripada sungai utamanya. Sebuah sungai biasanya terbentuk dari beberapa anak sungai. Masing-masing anak sungai tersebut terbentuk dari beberapa anak cabang lagi dan seterusnya, yang secara keseluruhan membentuk suatu daerah aliran sungai. (in)
- En hydrologie et limnologie, le crénon est la zone des sources et de leurs émissaires comprenant les , les et les . Il complète le (partie supérieure des cours d'eau) et le potamon (partie inférieure). (fr)
- 수원(水源, 영어: Water source)이란 하천이 시작되는 지점을 말한다. 또는 용수(농업용수, 공업용수)나 수도(상수도, 간이수도)로서 이용하는 물의 공급원을 의미하기도 한다. (ko)
- 水源（すいげん）とは、川などの流れ出るもと。または用水（農業用水、工業用水）や水道（上水道、簡易水道）として利用する水の供給源。後者の場合は井戸はもとより海水淡水化施設が該当することもある。 山間における水源からの湧水は、冷水が最も清潔で良いとされる。温い涌き水は地表近くで時間が経ちすぎて不潔な為、加熱後に飲料として使うとされる。 (ja)
- Исто́к — место, где водоток (например, река или ручей) берёт своё начало. На географической карте исток обычно представляется условной точкой. Исток чаще всего соответствует месту, с которого появляется русло постоянного водотока или место, с которого появляется постоянное течение воды в русле. Истоком обычно является начало ручья, получающего воду из родника, конец ледника, озеро, болото. На болотных реках за исток часто принимается точка, с которой появляется открытый поток с постоянным руслом. В речной системе, имеющей большое количество истоков, главным считается исток, наиболее удалённый от устья или наиболее многоводный. Нередко началом крупных рек считается место слияния двух рек, носящих разные названия. Например, Северная Двина образуется от слияния Сухоны и Юга, река Амур — от слияния Шилки и Аргуни, а река Обь — от слияния Бии и Катуни. В этом случае следует говорить о гидрографической длине реки, представляющей собой сумму длин основной реки и той из её образующих, исток которой наиболее удалён от места слияния. (ru)
- Ett vattendrags källflöde är det område, eller början på den bäck, där vattendraget börjar. Var källflödet exakt är, är ofta svårt att avgöra. I allmänhet har vattendragen sitt ursprung i ett källsprång, ett träsk, en sjö eller en smältande glaciär och detta ursprung kallas källflöde. (sv)
- Витік річки — місце початку річки. Витоком річки може бути озеро, болото, джерело, у горах — льодовик. В Карпатах багато малих річок починається з джерел. Кожна річка тече по звивистому заглибленню, що простягаєтся від витоку до гирла. Це заглиблення називають річковою долиною. Абсолютна висота витоку є більшою від абсолютної висоти гирла. Різницю між висотою витоку і гирла називають падінням річки. Більшим падіння є в гірських річок і меншим у тих, що течуть на рівнинах. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- المصدر، أو منيع، النهر أو التيار المائي هو أبعد مكان في هذا النهر أو التيار في مصب أو مقرن مع نهر آخر، إذا ما قيست على طول مجرى النهر. (ar)
- Is é an foinse nó na uiscí uachtair an áit atá mar túsphointe den abhainn. Is é an pointe seo an pointe is faide ón inbhear nó cumar ar an abhainn. (ga)
- The headwaters of a river or stream is the farthest place in that river or stream from its estuary or downstream confluence with another river, as measured along the course of the river. It is also known as a river's source. (en)
- Hulu sungai atau kepala sungai adalah bagian sungai yang letaknya paling jauh dari muara. Hulu sungai adalah titik mula suatu sungai dan tempat sumber airnya muncul. Hulu atau hulu-hulu sungai ini bisa jadi memiliki nama yang lain daripada sungai utamanya. Sebuah sungai biasanya terbentuk dari beberapa anak sungai. Masing-masing anak sungai tersebut terbentuk dari beberapa anak cabang lagi dan seterusnya, yang secara keseluruhan membentuk suatu daerah aliran sungai. (in)
- En hydrologie et limnologie, le crénon est la zone des sources et de leurs émissaires comprenant les , les et les . Il complète le (partie supérieure des cours d'eau) et le potamon (partie inférieure). (fr)
- 수원(水源, 영어: Water source)이란 하천이 시작되는 지점을 말한다. 또는 용수(농업용수, 공업용수)나 수도(상수도, 간이수도)로서 이용하는 물의 공급원을 의미하기도 한다. (ko)
- 水源（すいげん）とは、川などの流れ出るもと。または用水（農業用水、工業用水）や水道（上水道、簡易水道）として利用する水の供給源。後者の場合は井戸はもとより海水淡水化施設が該当することもある。 山間における水源からの湧水は、冷水が最も清潔で良いとされる。温い涌き水は地表近くで時間が経ちすぎて不潔な為、加熱後に飲料として使うとされる。 (ja)
- Ett vattendrags källflöde är det område, eller början på den bäck, där vattendraget börjar. Var källflödet exakt är, är ofta svårt att avgöra. I allmänhet har vattendragen sitt ursprung i ett källsprång, ett träsk, en sjö eller en smältande glaciär och detta ursprung kallas källflöde. (sv)
- Витік річки — місце початку річки. Витоком річки може бути озеро, болото, джерело, у горах — льодовик. В Карпатах багато малих річок починається з джерел. Кожна річка тече по звивистому заглибленню, що простягаєтся від витоку до гирла. Це заглиблення називають річковою долиною. Абсолютна висота витоку є більшою від абсолютної висоти гирла. Різницю між висотою витоку і гирла називають падінням річки. Більшим падіння є в гірських річок і меншим у тих, що течуть на рівнинах. (uk)
- L'aiguaneix, aiguanaix o capçalera d'un riu o rierol és l'indret a partir del qual l'aigua brolla. L'aiguaneix és el punt més allunyat del corrent del riu partint de la seva desembocadura o de la seva confluència amb un altre riu o rierol. Quan més d'una font alimenta un riu, el més habitual és de considerar el més alt com la seva font. El més llunyà es diu el corrent de capçalera. Del punt de vista de la seva conformació es poden distingir els aqüífers lliures, i els aqüífers confinats. El naixement del riu d'Er (afluent del Segre) es coneix com l'Aiguaneix. (ca)
- Vom Quellgebiet eines Baches oder Flusses spricht man, wenn sich die Quelle des Gewässers nicht klar lokalisieren lässt oder sich – z. B. bei entsprechendem geologischen Untergrund – über ein größeres Gebiet erstreckt. Häufig ist dies in alpinen Hochtälern wie etwa im Engadin (Oberlauf des Inn) der Fall. Manchmal wird sogar eine ganze Region als Quellgebiet – etwa Graubünden für den Vorder- und den Hinterrhein – bezeichnet. Siehe auch: Einzugsgebiet (de)
- Исто́к — место, где водоток (например, река или ручей) берёт своё начало. На географической карте исток обычно представляется условной точкой. Исток чаще всего соответствует месту, с которого появляется русло постоянного водотока или место, с которого появляется постоянное течение воды в русле. Истоком обычно является начало ручья, получающего воду из родника, конец ледника, озеро, болото. На болотных реках за исток часто принимается точка, с которой появляется открытый поток с постоянным руслом. (ru)
|
