| dbo:abstract
|
- El terme gran refractor fa referència a un telescopi de grans dimensions dotat amb una lent de diàmetre considerable i muntura equatorial, normalment el més gran instrument refractor d'un observatori determinat. La preeminència i l'èxit d'aquest tipus d'astronomia observacional va abastar el segle xix i el començament del segle xx. Els grans refractors eren telescopis dotats amb lents acromàtiques, i representaven una clara alternativa a la tecnologia de miralls. Eren sovint els més grans del món o els més grans d'una regió determinada. Malgrat els seus dissenys habituals amb més petites obertures que els reflectors, els grans refractors oferien nombrosos avantatges que van afavorir el seu ús en astronomia durant una prolongada època. No va ser fins entrat el segle XX quan van ser gradualment superats pels grans telescopis reflectors en l'astronomia professional. Un gran refractor era sovint la peça central de cada nou observatori del segle xix, típicament acompanyat per un seguici d'altres instruments astronòmics com ara un cercle meridià, un heliòmetre, un astrògraf i un refractor més petit, com un cercador de cometes. Eren sovint utilitzats per observar estels dobles, equipats amb un micròmetre filar. Els grans refractors van protagonitzar nombrosos descobertes de planetes més petits, de satèl·lits, o del planeta Neptú, així com d'una considerable quantitat d'estels dobles. El treball pioner en astrofotografia també es va emprendre amb aquest tipus de telescopis. (ca)
- Als Großen Refraktor bezeichnen mehrere Sternwarten ihr jeweils größtes Linsenfernrohr. Diese vor der Jahrhundertwende entwickelten, rund 10–20 Meter langen und tonnenschweren Instrumente wurden im Volksmund auch Riesenteleskope genannt. Die Entwicklung endete aus Gewichtsgründen 1897 beim 102-cm-Objektiv der Yerkes-Sternwarte, dessen Linsendublett 230 kg Gesamtmasse aufweist und sich unter der Gewichtskraft bereits merklich durchbiegt. Danach begann die Ära der großen Spiegelteleskope. Die Großen Refraktoren sind – gereiht nach ihrem Entstehungsjahr:
* Großer Refraktor der Capodimonte sternwarte (1814), 17,5 cm Objektivdurchmesser / 302 cm Brennweite
* Großer Refraktor der Universitätssternwarte Wien (1878), 68 cm Objektivdurchmesser / 1050 cm Brennweite
* Großer Refraktor des Pulkowo-Observatoriums (Russland, 1880), 76 (30 Zoll)/≈1100 cm
* Großer Refraktor der Sternwarte Nizza (Frankreich, 1888), 76 cm
* Great Lick Refractor der Lick-Sternwarte (USA, 1889), 91 cm
* Grande Lunette (Meudon) des Pariser Observatoriums (1893), Doppelteleskop mit 82 cm und 63 cm
* Großer Refraktor (Berlin), siehe Archenhold-Sternwarte#Der Große Refraktor (1896), 68/2100 cm
* Great Yerkes Refractor des Yerkes-Observatoriums (USA, 1897), 102/1950 cm
* Großer Refraktor (Potsdam), Telegrafenberg Potsdam (1899), Doppelrefraktor mit 80/1214 cm und 50/1259 cm
* Großer Refraktor (Hamburg), siehe Hamburger Sternwarte#Großer Refraktor (1914), 60/900 cm (de)
- Great refractor refers to a large telescope with a lens, usually the largest refractor at an observatory with an equatorial mount. The preeminence and success of this style in observational astronomy defines an era in modern telescopy in the 19th and early 20th century. Great refractors were large refracting telescopes using achromatic lenses (as opposed to the mirrors of reflecting telescopes). They were often the largest in the world, or largest in a region. Despite typical designs having smaller apertures than reflectors, great refractors offered a number of advantages and were popular for astronomy. It was also popular to exhibit large refractors at international exhibits, and examples of this include the Trophy Telescope at the 1851 Great Exhibition, and the Yerkes Great Refractor at the 1893 World's Fair in Chicago. A great refractor was often the centerpiece of a new 19th century observatory, but was typically used with an entourage of other astronomical instruments such as a Meridian Circle, a Heliometer, an Astrograph, and a smaller refractor such as a Comet Seeker or Equatorial. Great refractors were often used for observing double stars and equipped with a Filar micrometer. Pioneering work on astrophotography was done with great refractors. An example of prime achievements of refractors, over 7 million people have been able to view through the 12-inch Zeiss refractor at Griffith Observatory since it opened in 1935; this is the most people to have viewed through any telescope. In modern times many large refractors have become important historical items, and are often used for public astronomy outreaches. However, many have also been shut down or moved due to their difficulty of use as telescopes. Whereas in the modern era aperture and location are important, the older style observatories were often located near towns because astronomy was only one function; major tasks were simply to record the weather, make accurate determinations of location, and to determine the local time. In modern times many of these functions are performed elsewhere and communicated locally. Some noted accomplishments of refractors were the discovery of Neptune, the discovery of the Moons of Mars, and the compilation of various star catalogs. A derivative instrument of refractors, the heliometer was used to measure for the first time the distance to another star by geometric parallax in the mid-1800s. As telescopes became larger and longer, the relatively modest increases in aperture belied their enormous size, with moving weights in the multiple tons in domes several stories tall; physically many of the biggest were larger than even some modern reflecting telescopes. (en)
- El término "gran refractor" hace referencia a un telescopio de grandes dimensiones dotado con una lente de diámetro considerable y montura ecuatorial, normalmente el mayor instrumento refractor de un observatorio determinado. La preeminencia y el éxito de este tipo de astronomía observacional abarcó el siglo XIX y el comienzo del siglo XX. Los grandes refractores eran telescopios dotados con lentes acromáticas, y representaban una clara alternativa a la tecnología de espejos. Eran a menudo los más grandes del mundo o los más grandes de una región determinada. A pesar de sus diseños habituales con menores aperturas que los reflectores, los grandes refractores ofrecían numerosas ventajas que favorecieron su uso en astronomía durante una prolongada época. No fue hasta entrado el siglo XX cuando fueron gradualmente superados por los grandes telescopios reflectores en la astronomía profesional. Un gran refractor era a menudo la pieza central de cada nuevo observatorio del siglo XIX, típicamente acompañado por un séquito de otros instrumentos astronómicos como un círculo meridiano, un heliómetro, un astrógrafo y un refractor más pequeño, como un buscador de cometas. Eran a menudo utilizados para observar estrellas dobles, equipados con un micrómetro filar. Los grandes refractores protagonizaron numerosos descubrimientos de planetas menores, de satélites, o del planeta Neptuno, así como de una considerable cantidad de estrellas dobles. El trabajo pionero en astrofotografía también se acometió con este tipo de telescopios. (es)
|
| rdfs:comment
|
- El terme gran refractor fa referència a un telescopi de grans dimensions dotat amb una lent de diàmetre considerable i muntura equatorial, normalment el més gran instrument refractor d'un observatori determinat. La preeminència i l'èxit d'aquest tipus d'astronomia observacional va abastar el segle xix i el començament del segle xx. Els grans refractors eren telescopis dotats amb lents acromàtiques, i representaven una clara alternativa a la tecnologia de miralls. (ca)
- Als Großen Refraktor bezeichnen mehrere Sternwarten ihr jeweils größtes Linsenfernrohr. Diese vor der Jahrhundertwende entwickelten, rund 10–20 Meter langen und tonnenschweren Instrumente wurden im Volksmund auch Riesenteleskope genannt. Die Entwicklung endete aus Gewichtsgründen 1897 beim 102-cm-Objektiv der Yerkes-Sternwarte, dessen Linsendublett 230 kg Gesamtmasse aufweist und sich unter der Gewichtskraft bereits merklich durchbiegt. Danach begann die Ära der großen Spiegelteleskope. Die Großen Refraktoren sind – gereiht nach ihrem Entstehungsjahr: (de)
- El término "gran refractor" hace referencia a un telescopio de grandes dimensiones dotado con una lente de diámetro considerable y montura ecuatorial, normalmente el mayor instrumento refractor de un observatorio determinado. La preeminencia y el éxito de este tipo de astronomía observacional abarcó el siglo XIX y el comienzo del siglo XX. Los grandes refractores eran telescopios dotados con lentes acromáticas, y representaban una clara alternativa a la tecnología de espejos. (es)
- Great refractor refers to a large telescope with a lens, usually the largest refractor at an observatory with an equatorial mount. The preeminence and success of this style in observational astronomy defines an era in modern telescopy in the 19th and early 20th century. Great refractors were large refracting telescopes using achromatic lenses (as opposed to the mirrors of reflecting telescopes). They were often the largest in the world, or largest in a region. Despite typical designs having smaller apertures than reflectors, great refractors offered a number of advantages and were popular for astronomy. It was also popular to exhibit large refractors at international exhibits, and examples of this include the Trophy Telescope at the 1851 Great Exhibition, and the Yerkes Great Refractor at (en)
|
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
_3,500_mm,_Kuffner-Observatory,_Vienna-1071_2-Bearbeitet.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
_3,500_mm,_Kuffner-Observatory,_Vienna-1071_2-Bearbeitet.jpg){kind=link}
