Dimecres, al Parc dels Prínceps de París, després del partit, i arran del llançament del córner que Christiansen va rematar al fons de la xarxa, un periodista francès va preguntar a Luis Enrique per la fragilitat defensiva del seu equip. L’entrenador del PSG va respondre que, en els quatre partits de quarts de final de la Lliga de Campions, hi havia hagut 18 gols. “¿Tots els equips són fràgils?”, va preguntar llavors ell, retòricament, mentre aixecava les espatlles. “Estem al màxim nivell”, va seguir explicant. “Les diferències són molt petites. De ben segur que hi haurà gols, a Barcelona. Espero que a favor nostre. Entenc que algú pugui tenir ganes de destrossar-ho tot. Però no és el nostre cas”.
Les dos últimes frases em van cridar molt l’atenció. Sobretot pel fet que, una mica abans, s’havia reivindicat com a tècnic amb fermesa: “Accepto de bon grat tot allò que implica una derrota. Soc un esportista nat, professional al màxim. Felicito el rival. Han fet un gran partit. Em preparo per al següent”.
Les idees del tècnic han començat a lluir, fins i tot als ulls d’aficionats i premsa que ja no hi creien
Després d’una derrota o d’una victòria, als entrenadors els toca la ingrata feina de contenir –sovint fins a contradir– les emocions que els aficionats sentim i que, des de la premsa, amplifiquem i reproduïm, reforçades amb arguments més o menys enraonats. Em vaig fixar en Luis Enrique, l’entrenador rival però estimat, perquè davant la mala maror assenyalava als parisencs un nord encara plausible.
A finals de gener, el primer equip del Barça es trobava al caire del daltabaix. A la derrota per 4 a 1 de la final de Supercopa contra el Madrid, segona de la temporada contra els blancs, s’hi havia afegit l’eliminació a quarts de la Copa del Rei, a càrrec de l’Athletic Club, també rebent quatre gols, i una dolorosa derrota a casa en partit de Lliga contra el Vila-real, en què en va encaixar cinc.
La temporada en què la feina de Xavi Hernández i l’arribada de nous fitxatges haurien hagut de millorar la qualitat de joc, al gener ja acumulava dos títols perduts, dubtes a la defensa, un seguit de lesions en posicions clau i una precària consolidació dels nous lideratges. La pressió de l’entorn sobre la figura de Xavi començava a ser asfixiant. Llavors va anunciar que a final de temporada marxaria. Des d’aleshores, suma 12 partits consecutius sense perdre. Una part de la premsa encara busca explicacions alternatives de la millora. Però cada vegada és més difícil negar l’evidència que, des de l’anunci, els jugadors han fet un pas endavant. I que gràcies a aquest pas endavant, les idees del tècnic han començat a lluir, fins i tot als ulls d’aficionats i premsa que ja no hi creien. “Entenc que algú pugui tenir ganes de destrossar-ho tot. Però no és el nostre cas”.