Transcripcion genetica

Expression genica Biologia moleculara (portal)

Genetica

General flow: ADN > ARN > Proteïna

Transfers especials (ARN > ARN, ARN > ADN, Proteïna > Proteïna)

Còde genetic

Transcripcion

Transcripcion (Factor de transcripcion, ARN polimerasa, promotor)

Modificacion pòstranscripcionala (ARNhn, splicing)

Traduccion

Traduccion (Ribosòma,ARNt)

Modificacion pòstraduccionala (grops foncionals, peptids, cambis estructurals)

Regulacion genica

Regulacion epigenetica (Hox, Genomic imprinting)

Regulacion transcripcionala

Regulacion pòstranscripcionala (sequestracion, Epissatge alternatiu, ARNmi)

Regulacion pòstraduccionala (reversibla, irreversibla)

La transcripcion genetica o transcripcion de l'ADN (o mai cort la transcripcion) es un procès biologic, primièra etapa de l'expression genetica. Pendent la transcripcion genetica, las sequéncias d'ADN son copiadas en ARN per un enzim nomenat ARN polimerasa. La transcripcion produsís l'ARN messatgièr o ARNm coma primièra etapa de la sintèsi de proteïnas. La transcripcion de l'ADN se poiriá tanben nomenar sintèsi de l'ARN messatgièr.

Output:

La transcripcion de l'ADN a cò de las bacterias se produtz dins lo citoplasma (del fach que tenon pas de nuclèu cellular coma las cellulas eucariòtas) e compta una sèria de fasas consecutivas que son l'iniciacion, elongacion e terminacion de la sintèsi d'ARN.

Lo complèxe de transcripcion que ne fa partida l'ARN polimerasa, a besonh de factors d'iniciacion que se jonhon a de sequéncias especificas d'ADN per èsser reconegudas e que se sintetize l'ARN. Las sequéncias d'ADN ont se fixan los complèxes de transcripcion se nomenan promotors. Los promotors an de sequéncias de nucleotids definidas, que la pus coneguda es la caissa TATA. Los promotors se localizan a las extremitats 5'-terminalas dels gèns. L'ARN polimerasa se jonh a las sequéncias promotoras que compren la caissa TATA. La sequéncia promotora es formada de 70 parelhs de basas azotadas, que correspond amb la talha de l'oloenzim ARN polimerasa qu'es una esfèra de gaireben 20 nanomètres de diamètre. L'ARN polimerasa se jonh a una de las cadenas de l'ADN bicatenari e aquel s'enrotla sus l'enzim de forma semblabla, coma o fa amb lo nucleosòma. L'interaccion entre l'ARN polimerasa e l'ADN es estabilizada per divèrses tipes de ligams febles coma las interaccions ionicas, las interaccions de Van der Waals e de ligams idrogèn. L'union d'ARN polimerasa a ADN se nomena complèxe barrat. La reconeissença del promotor per l'ARN polimerasa va a la carga de la sosunitat sigma. E mai que la recèrca del promotor per l'ARN polimerasa siá fòrça rapida, la formacion de la bofiga de transcripcion o dubertura de l'ADN es fòrça lenta. La bofiga de transcripcion es una dubertura d'ADN desnaturalizat de 18 parelhs de basas, ont comença de se sintetizar l'ARN a comptar del nucleotid numèro 10 de l'ADN de la bofiga de transcripcion. La bofiga de transcripcion se nomena complèxe dubèrt.

L'ARN polimerasa cataliza l'elongacion de cadena de l'ARN. Una cadena d'ARN se jonh per aparelhament de basas a la cadena d'ADN, e perque se forman correctament los ligams d'idrogèn que determina lo nucleotid seguent del mòtle d'ADN, lo centre actiu de l'ARN polimerasa reconeis los ribonucleotids trifosfat entrants. Quand lo nucleotid en dintrant forma los ligams d'idrogèn idonèus, alavetz l'ARN polimerasa cataliza la formacion del ligam fosfodiestèr entre la cadena d'ARN ja formada e lo ribonucleotid en dintrant amb la desliurança de pirofosfat. La velocitat de sintèsi d'ARN en E. Coli es compresa entre 30 e 85 nucleotids per segonda, pus lenta que la sintèsi d'ADN (800 nucleotids per segonda).

A la fin de la sintèsi d'ARNm, aquela molecula s'es ja separada entièrament de l'ADN (que recupèra sa forma originala) e tanben de l'ARN polimerasa, en acabant la transcripcion. La terminason es una autra estapa diferenta de la transcripcion, perque just quand lo complèxe de transcripcion s'es acoblat li cal activament se desacoblar un còp que l'elongacion s'es complida. La terminason es senhalizada per l'informacion contenguda en luòcs de la sequéncia de l'ADN que s'es transcrivint, que causa l'ARN polimerasa se deten per el en transcriure qualques sequéncias especialas de l'ADN. Aquelas sequéncias son ricas en guanina e citosina, situadas a l'extrèm dels gèns, seguidas de sequéncias ricas en timina, en formant de sequéncias palindromicas, que quand se transcrivon l'ARN recentament sintetizat adòpta una estructura en espillon que desestabiliza lo complèxe ARN-ADN, en l'obligant a se separar de l'ARN polimerasa, que se renaturaliza del bolh de transcripcion.

Qualques sequéncias d'ADN an pas la sequéncia de terminason, mas possedisson una autra sequéncia que se li jonhon a el una seria de proteïnas reguladoras especificas de la terminason de la transcripcion coma rho.

Dins lo cas de las cellulas eucariòtas, lo procès se realiza en lo nuclèu, e es semblable al de las procariòtas, mas de màger complexitat. Un còp transcrit l'ARN, subís un procès de maduracion qu'après talhs e entroncaments successius elimina los introns per produsir l'ARNm final. Pendent aquel procès de maduracion se pòt donar luòc a divèrsas moleculas d'ARN, en foncion de divèrses reguladors. Aital, un meteis gèn o sequéncia d'ADN, pòt donar luòc a divèrsas moleculas d'ARNm e doncas, produsir divèrsas proteïnas.

Un autre factor de regulacion pròpria dels eucariòtas son los coneguts enhancers, qu'aumentan bruscament l'activitat de transcripcion de la cellula e depend pas de la localizacion d'aqueles dins lo gèn, ni la direccion de la lectura.

• Portau de la bioquimia