Vés al contingut

Estats dels Estats Units

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Estats de la Unió

Els estats dels Estats Units són les cinquanta subdivisions nacionals dels Estats Units d'Amèrica que comparteixen la sobirania amb el govern federal. Cada estat té la seva pròpia constitució, basada en els principis republicans, i un govern, que consisteix en tres poders: executiu, legislatiu, i judicial.[1] A causa de la sobirania compartida entre cada estat i el govern federal, els estatunidencs són ciutadans del país i alhora de l'estat on viuen o on hagin registrat el seu domicili.[2] Tanmateix, la ciutadania estatal és molt flexible, i no es necessita cap aprovació governamental per a traslladar-se entre els estats, o per residir en un altre la federació.

Tot i que la constitució dels Estats Units és una de les més antigues del món, ha estat esmenada en diverses ocasions, i la seva interpretació i l'aplicació de les seves provisions ha canviat. La tendència ha estat cap a la centralització, en què el govern federal ara té un paper més gran del que havia tingut al començament.[3][4]

Història dels estats

[modifica]

Les Tretze Colònies meridionals de la Gran Bretanya a Nord-amèrica es rebel·laren contra el govern britànic el 1775 i proclamaren llur independència el 1776. Posteriorment, es constituïren com a estats sobirans dels Estats Units d'Amèrica, que nasqué com a nació independent amb la ratificació dels Articles de la Confederació el 1781, que creaven una unió dels estats amb un govern central feble. Samuel Huntington es convertí en el primer president del Congrés Reunit dels Estats Units. Aquesta forma de govern semblà inadequada pel nou govern, i aviat començaren les propostes de reforma. Aquestes culminaren amb la convocació de la Convenció de Filadèlfia el 4 de març, 1789 i la subsegüent promulgació de la Constitució dels Estats Units, que crearen una Unió més forta, amb més prerrogatives pel govern federal.

Els Estats Units començaren a expandir-se territorialment al subcontinent nord-americà, segons les línies del Destí Manifest. Compraren la Luisiana de França el 1803, que duplicà la seva superfície. El 1819, Espanya cedí la Florida. La República de Texas s'uní a la federació el 1845, la qual cosa provocà el trencament de les relacions amb Mèxic. El Territori o País d'Oregon era controlat tant pels Estats Units com pel Regne Unit fins al 1847 quan es dividí al llarg del paral·lel 47, i la regió meridional passà al control exclusiu dels Estats Units. El 1848, en acabar la Guerra Estats Units - Mèxic, el tractat de pau, el Tractat de Guadalupe-Hidalgo obligava a Mèxic a cedir els territoris de l'Alta Califòrnia, Santa Fe de Nou Mèxic i les regions disputades entre ambdues nacions després de l'annexió de Texas. El 1853 compraren de Mèxic una franja de territori al sud del territori de Santa Fe de Nou Mèxic (en l'actualitat part d'Arizona). El 1867 compraren Alaska de Rússia, i el 1898 annexaren Hawaii.

En expandir-se territorialment, les noves regions foren dividides en territoris que amb el pas dels temps esdevingueren estats de la federació. L'Hawaii fou l'últim territori a convertir-se en estat, el cinquantè estat dels Estats Units.

Els estats de la Unió Americana

[modifica]

Segons l'article IV de la constitució que descriu la relació entre els estats, el Congrés dels Estats Units té el poder d'admetre nou estats a la Unió. Com a requeriment, els estats han de donar "completa fe i crèdit" als actes de les legislatures i corts dels altres, la qual cosa inclou el reconeixement dels contractes legals, matrimonis, judicis criminals, i, quan encara no havia estat abolit, l'estatus d'esclavatge. Els estats no poden discriminar els ciutadans dels altres estats quant als drets bàsics. Tots els estats han estat garantits la defensa militar i civil del govern federal, el qual també ha d'assegurar-se que el govern de cadascun dels estats sigui republicà.

No hi ha cap menció a la constitució sobre el dret a la secessió de la Unió. Els Articles de la Confederació havien establert que la unió prèvia de les colònies, havia de ser perpètua, mentre que el preàmbul de la constitució actual estableix que el seu propòsit era formar una "unió més perfecta". El 1860 i 1861 onze estats del sud se separaren de la Unió, però foren reincorporats per la força de les armes durant la Guerra Civil dels Estats Units. Posteriorment, el sistema judicial federal, en el cas de "Texas contra White", establí que els estats no tenen el dret de separar-se de la Unió sense el consentiment dels altres estats.

Els estats que conformen la Unió són:

Els Estats Units d'Amèrica
Nom oficial Abrev. Bandera Data d'Unió Població
(cens 2020)
Capital Ciutat més poblada
Alabama AL Bandera d'Alabama 181912141819 5.024.279 Montgomery Birmingham
Alaska AK Alaska 195901031959 733.391 Juneau Anchorage
Arizona AZ Arizona 191202141912 7.151.502 Phoenix
Arkansas AR Arkansas 183606151836 3.011.524 Little Rock
Califòrnia CA 185009091850 39.538.223 Sacramento Los Angeles
Carolina del Nord NC Carolina del Nord 178911211789 5.773.714 Raleigh Charlotte
Carolina del Sud SC Carolina del Sud 178805231788 3.605.944 Columbia[n 1]
Colorado CO Colorado 187608011876 989.948 Denver
Connecticut CT Connecticut 178801091788 21.538.187 Hartford Bridgeport[n 2]
Dakota del Nord ND Dakota del Nord 188911021889 10.711.908 Bismarck Fargo
Dakota del Sud SD Dakota del Sud 188911021889 1.455.271 Pierre Sioux Falls
Delaware DE Delaware 178712071787 1.839.106 Dover Wilmington
Florida FL 184503031845 12.812.508 Tallahassee Jacksonville[n 3]
Geòrgia GA Geòrgia 178801021788 6.785.528 Atlanta
Hawaii HI Hawaii 195908211959 3.190.369 Honolulu
Idaho ID Idaho 189007031890 2.937.880 Boise
Illinois IL Illinois 181812031818 4.505.836 Springfield Chicago
Indiana IN Indiana 181612111816 4.657.757 Indianapolis
Iowa IA Iowa 184612281846 1.362.359 Des Moines
Kansas KS Kansas 186101291861 6.177.224 Topeka Wichita
Kentucky[a] KY Kentucky 179206011792 7.029.917 Frankfort Louisville
Louisiana LA 181204301812 10.077.331 Baton Rouge Nova Orleans
Maine ME Maine 182003151820 5.706.494 Augusta Portland
Maryland MD Maryland 178804281788 2.961.279 Annapolis Baltimore[n 4]
Massachusetts[a] MA Massachusetts 178802061788 6.154.913 Boston
Michigan MI Michigan 183701261837 1.084.225 Lansing Detroit
Minnesota MN Minnesota 185805111858 1.961.504 Saint Paul Minneapolis
Mississipi MS Mississipi 181712101817 3.104.614 Jackson
Missouri MO Missouri 182108101821 1.377.529 Jefferson City Kansas City[n 5]
Montana MT Montana 188911081889 9.288.994 Helena Bilings
Nebraska NE Nebraska 186703011867 2.117.522 Lincoln Omaha
Nevada NV Nevada 186410311864 20.201.249 Carson City Las Vegas
Nou Hampshire NH Nou Hampshire 178806211788 10.439.388 Concord Manchester[n 6]
Nou Mèxic NM Nou Mèxic 191201061912 779.094 Santa Fe Albuquerque
Nova Jersey NJ Nova Jersey 178712181787 11.799.448 Trenton Newark[n 7]
Nova York NY 178807261788 20.201.249 Albany Nova York[n 8]
Ohio OH Ohio 180303011803 4.237.256 Columbus[n 9]
Oklahoma OK Oklahoma 190711161907 13.002.700 Oklahoma City
Oregon OR Oregon 185902141859 1.097.379 Salem Portland
Pennsilvània[a] PA 178712121787 5.118.425 Harrisburg Filadèlfia
Rhode Island RI Rhode Island 179005291790 886.667 Providence
Tennessee TN 179606011796 6.910.840 Nashville Memphis[n 10]
Texas TX 184512291845 29.145.505 Austin Houston[n 11]
Utah UT Utah 189601041896 3.271.616 Salt Lake City
Vermont VT Vermont 179103041791 643.077 Montpelier Burlington
Virgínia[a] VA Virgínia 178806251788 8.631.393 Richmond Virginia Beach[n 12]
Virgínia de l'Oest WV Virgínia Occidental 186306201863 7.705.281 Charleston
Washington WA Washington 188911111889 1.793.716 Olympia Seattle
Wisconsin WI Wisconsin 184805291848 5.893.718 Madison Milwaukee
Wyoming WY Wyoming 189007101890 576.851 Cheyenne
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Utilitza el terme commonwealth en lloc d'estat en nom oficial complet

Govern dels estats

[modifica]

Els estats tenen la llibertat d'organitzar llurs governs estatals de qualsevol manera, però, per mandat constitucional, han de tenir una "forma de govern republicana". Tots els estats han adoptat una forma de govern basada en la separació dels tres poders de govern, com el govern federal. Tot i així hi ha algunes diferències mínimes entre els governs dels estats. Per exemple, el congrés de Nebraska és unicameral, mentre que la resta dels 49 estats tenen congressos bicamerals. En la majoria dels estats hi ha un poder executiu plural, en què els membres del gabinet també són elegits per sufragi i considerats com a membres en igualtat amb el governador. Les judicatures estatals també poden variar.

Notes

[modifica]
  1. L'àrea metropolitana de Greenville-Spartanburg-Anderson és la regió metropolitana més poblada de Carolina del Sud.
  2. L'àrea metropolitana de Hartford-West i Hartford-Willimantic és l'àrea metropolitana més gran a Connecticut
  3. L'àrea metropolitana de Miami-Fort Lauderdale és l'àrea metropolitana més gran a Florida.
  4. Baltimore és un dels 12 comtats de l'àrea metropolitana de Baltimore-Washington que és l'àrea metropolitana més gran a Maryland.
  5. La ciutat de St. Louis i 8 comtats de l'estat formen part de l'àrea metropolitana de St. Louis - St. Charles - Farmington, l'àrea metropolitana més poblada de Missouri.
  6. Els cinc comtats meridionals de Nou Hampshire formen part de l'àrea metropolitana de Boston-Worcester-Manchester, l'àrea metropolitana més poblada dins l'estat.
  7. Els 13 comtats meridionals de Nova Jersey formen part de l'àrea metropolitana de Nova-York - Newark - Bridgeport, la més poblada a Nova Jersey.
  8. Nova York és la ciutat més poblada dels Estats Units.
  9. L'àrea metropolitana de Cleveland, tanmateix, és l'àrea metropolitana més poblada d'Ohio.
  10. L'àrea metropolitana de Nashville-Davidson és la regió metropolitana més poblada de Tennessee.
  11. L'àrea metropolitana de Dallas - Fort Worth és la regió metropolitana més poblada de Texas.
  12. Deu comtats de Virgínia i sis ciutats independents formen part de l'àrea metropolitana de Washington-Baltimore, la regió metropolitana més poblada a Virgínia.

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Stein, Mark, How the States Got Their Shapes, New York : Smithsonian Books/Collins, 2008. ISBN 978-0-06-143138-8

Enllaços externs

[modifica]