La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Castellà
-
- Peninsular: septentrional \inˈθi.ðo\, meridional \iŋˈθi.ðo\
- Americà: alt /inˈsi.do/, baix \iŋˈsi.ðo\, austral \inˈsi.ðo\
Verb
incido
- primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb incidir
Llatí
- Pronúncia(i): /ˈɪŋ.kɪ.doː/, /ɪŋˈkiː.doː/
- Etimologia: [1] Del prefix in- i el verb cadō. [2] Derivat de caedō.
Verb
incidō (1a present?), incidis (2a present), incidere (infinitiu), incidī (perfet); només veu activa
- caure, jo caic
- topar, jo topo
Derivats
Verb
incīdō (1a present?), incīdis (2a present), incīdere (infinitiu), incīdī (perfet), incīsum (supí)
- incidir, jo incideixo
- burxar, gravar
