Vés al contingut

Ramon Espadaler i Parcerisas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ramon Espadaler)
Plantilla:Infotaula personaHonorable Senyor Modifica el valor a Wikidata
Ramon Espadaler i Parcerisas

(2024) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Ramon Espadaler Parcerisas Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 setembre 1963 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Sant Quirze de Besora (Osona) Modifica el valor a Wikidata
Conseller de Justícia i Qualitat Democràtica
11 agost 2024 –
← Gemma Ubasart i González


Diputat al Parlament de Catalunya
12 març 2021 –

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
17 gener 2018 – 21 desembre 2020 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Conseller d'Interior
27 desembre 2012 – 22 juny 2015
← Felip Puig i Godes – Jordi Jané i Guasch →

Membre del gabinet: Govern de Catalunya 2012-2016

Diputat al Parlament de Catalunya
17 desembre 2012 – 16 abril 2013 (renúncia) – Joan Morell i Comas →

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
16 desembre 2010 – 2 octubre 2012 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
17 novembre 2006 – 5 octubre 2010 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
5 desembre 2003 – 8 setembre 2006 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

President Consell Nacional d'Unió Democràtica de Catalunya
2003 – 2014
← Joan Ignasi Puigdollers i Noblom – Josep Maria Pelegrí i Aixut →
Conseller de Medi Ambient
20 novembre 2001 – 20 desembre 2003
← Felip Puig i Godes – Salvador Milà i Solsona →
Diputat al Parlament de Catalunya
5 novembre 1999 – 25 gener 2000 (renúncia) – Francesc Iglesias i Sala →

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
5 desembre 1995 – 24 agost 1999 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
3 abril 1992 – 26 setembre 1995 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Regidor de l'Ajuntament de Vic
Regidor de l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaVic Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, historiador Modifica el valor a Wikidata
PartitUnits per Avançar (2017–)
Unió Democràtica de Catalunya (1989–2017) Modifica el valor a Wikidata
Facebook: 416078061849505 X: Ramon_Espadaler Modifica el valor a Wikidata

Ramon Espadaler i Parcerisas (Sant Quirze de Besora, 19 de setembre de 1963) és un polític català, actual conseller de Justícia i Qualitat Democràtica. Ha estat tinent d'alcalde de Vic i Sant Quirze de Besora, així com conseller de Medi Ambient i Conseller d'interior de la Generalitat de Catalunya, diputat al Parlament per la demarcació de Barcelona. Ha estat Secretari General d'Unió Democràtica de Catalunya, Convergència i Unió i Units per Avançar, aliat del Partit dels Socialistes de Catalunya.[1]

Biografia

[modifica]

És llicenciat en Història per la UB i ha cursat estudis en Ciències Polítiques i Sociologia per la UAB.[2] Va ser militant d'Unió Democràtica de Catalunya des de 1989 fins a la seva extinció. Va ser secretari general del comitè de govern els anys 2001 i 2002. Des del 2003 és president del consell nacional.[3]

Va ser diputat al Parlament de Catalunya entre el 1992 i el 2000. També va ser tinent d'Alcalde de Vic, entre el 1999 i el 2001, i tinent d'Alcalde de Sant Quirze de Besora entre el 1991 i el 1999, va ser Director general d'Administració Local del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya, entre el 1999 i el 2001.[3]

Conseller de Medi ambient

[modifica]

Entre el 2001 i el 2003, va ser Conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.[3]

Després de la conselleria

[modifica]

Ha sigut membre de les Comissions d'Afers Institucionals, Comissió d'Afers Exteriors i de la Unió Europea, Comissió d'Estudi del nou model de Finançament i Comissió d'Investigació sobre les entitats financeres.[3] També ha sigut membre de la Congrés de Poders Locals i Regionals del Consell d'Europa (CALPRE) / Cambra de les Regions en representació de Catalunya.[3] Durant la IX legislatura, va estar ponent de la Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres; la Llei 9/2011, de 29 de desembre, de promoció de l'activitat econòmica, i la Llei 5/2012, de 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l'impost sobre les estades en establiments turístics.[3]

Conseller d'Interior

[modifica]

Entre 2012 i 2015 fou conseller d'interior en el govern de la Generalitat de Catalunya de Convergència i Unió en minoria durant la desena legislatura de la Catalunya autonòmica encapçalat per Artur Mas.[4] Durant el seu mandat va impedir la celebració d'un multireferèndum promogut per la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) i diversos col·lectius de l'espai que esdevindria Catalunya en Comú,[5] i el 9 de novembre de 2014 es va dur a terme la Consulta sobre la independència de Catalunya,[6] dos ciutadans van morir en ser detinguts pels Mossos d'Esquadra,[7][8] i va expedientar Mossos per la Independència per l'ús de l'escut oficial dels Mossos d'Esquadra en el seu logotip.[9]

Al juliol de 2014 va ser nomenat Secretari general de CiU en substitució de Josep Antoni Duran i Lleida[10] Al 17 de juliol de 2015 degut a les tensions entre CDC i UDC sobre el procés independentista, Ramón Espadaler va anunciar la seva dimissió com a conseller d'interior juntament amb els altres consellers d'Unió Joana Ortega i Josep Maria Pelegrí,[11] una crisi que va acabar provocant el trencament de la federació amb Convergència Democràtica de Catalunya.[12]

Units per Avançar

[modifica]
Josep A. Duran i Lleida i Ramon Espadaler a la convenció programàtica estratègica d'Unió, el 19 de juliol de 2015 a Caldes de Malavella

Unió va quedar finalment representació al Parlament de Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015[13] ni al Congrés dels Diputats a les Eleccions generals espanyoles de 2015, i el març del 2017, Unió Democràtica de Catalunya es va veure abocat a la dissolució, per ordre judicial, a causa de problemes econòmics i de manca de representació parlamentària[14] i Espadaler fou un dels impulsors del col·lectiu Units per Avançar amb l'objectiu d'atreure votants del catalanisme moderat.

El 8 de novembre de 2017 es va fer públic que Units per Avançar es presentaria integrat a les llistes del PSC a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 i Espadaler aniria de número tres per la circumscripció de Barcelona.[15] Fou elegit diputat en representació del PSC.[1] A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021 i les de 2024 Units per Avançar es va presentar de nou integrat en el Partit dels Socialistes de Catalunya.[16] Ramon Espadaler va aconseguir ser diputat de nou.

Conseller de Justícia

[modifica]

Espadaler fou nomenat conseller de Justícia i Qualitat Democràtica en el govern socialista encapçalat per Salvador Illa del Partit dels Socialistes de Catalunya en el marc de la Quinzena legislatura del Parlament de Catalunya.[17]

Publicacions

[modifica]

És autor de diverses monografies històriques i de diversos articles a la premsa nacional i comarcal, entre els quals destaquen el llibre El Castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana (Ed. L'Avenç) i Sant Hipòlit de Voltregà dins la història (Eumo Editorial) i va col·laborar en la redacció de l'obra Catalunya Romànica (Fundació Enciclopèdia Catalana).

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Ramon Espadaler irá de número tres en la lista del PSC para las elecciones del 21D». La Vanguardia.
  2. ↑ Catalunya, Parlament de. «Fitxa del diputat/ada». [Consulta: 15 setembre 2018].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Conseller d'Interior». web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: 6 gener 2013].
  4. ↑ «Esquerra rebutja formar Govern amb Mas però facilitarà la seva investidura». Cadena Ser, 29-11-2012. [Consulta: 27 octubre 2024].
  5. ↑ «Els Mossos fan retirar meses del multireferèndum a Olot, Figueres, Lloret i l'Escala». Diari de Girona, 25-05-2014. [Consulta: 8 novembre 2024].
  6. ↑ Rios, Pere. «El 81% de persones voten sí a la independència de Catalunya». El Pais, 10-11-2014. [Consulta: 8 novembre 2024].
  7. ↑ «Dos hombres mueren en tres horas tras ser reducidos por los Mossos», 03-03-2014.
  8. ↑ «Muere un hombre tras ser reducido por los Mossos d'Esquadra» (en castellà), 07-10-2013.
  9. ↑ «La conselleria d'Interior expedienta Mossos per la Independència perquè no facin servir l'escut del cos». Ara, 26-02-2015. [Consulta: 8 novembre 2024].
  10. ↑ «Espadaler, un dels homes forts d'Unió, serà el relleu de Duran a CiU». 324, 22-07-2014.
  11. ↑ «El sector independentista d'Unió no pensa abandonar el govern i acusen la direcció de fer "xantatge" a Mas». 3/24, 17-06-2015. [Consulta: 19 juny 2015].
  12. ↑ «CDC y UDC irán por separado al 27-S tras una ruptura "sin retorno"» (en castellà). La Vanguardia, 19-06-2015. [Consulta: 19 juny 2015].
  13. ↑ Rude, Marc. «Més periodistes que militants al 'funeral' d'Unió». La Directa, 28-09-2015. [Consulta: 28 setembre 2015].
  14. ↑ «Unió es dissol després de 85 anys». El Nacional, 24-03-2017.
  15. ↑ «Composició del Parlament». Eleccions al Parlament de Catalunya 2017. [Consulta: 22 desembre 2017].
  16. ↑ Recasens, Gerard. «Qui és Ramon Espadaler: de fidel escuder de Duran i Lleida a candidat del PSC». e-Notícies, 26-04-2024. [Consulta: 27 octubre 2024].
  17. ↑ Palomar, Víctor. «Ramon Espadaler, conseller de Justícia i Qualitat Democràtica». El 9 nou, 11-08-2024. [Consulta: 27 octubre 2024].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramon Espadaler i Parcerisas
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ramon_Espadaler_i_Parcerisas&oldid=34210977»