Vés al contingut

Mestre d'esgrima

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula ocupacióMestre d'esgrima
Tipus d'ocupació
tirador Modifica el valor a Wikidata
Camp de
treball
esgrima Modifica el valor a Wikidata
Posicions de guardia amb espases de dues mans, representadas en el Fechtbuch Cod. 44 A 8, de 1452.
Imatges de lluita amb espases de dues mans.

En l'Edat Mitjana un mestre d'esgrima era un professional que ensenyava l'ús de l'espasa i d'altres armes semblants: daga, punyal, bastó, ... En èpoques més recents els mestres d'esgrima es classifiquen entre els mestres d'arts marcials o els entrenadors esportius.

Antecedents

[modifica]

Els entrenadors dels gladiadors romans, els lanistes, foren els antecessors dels mestres d'esgrima medievals.

Documents

[modifica]
  • 1283. Mestre d'esgrima a València.[1]
  • 1292. El Livre de Taille de la ville de Paris indica el nom, el domicili i les taxes de set mestres d'esgrima (“escrémisseurs”) de la capital.
    • Livre de la taille de Paris pour l'an 1292. Consultable a Gallica.
  • 1331. Mestre d'esgrima Pere d'Antist.[2]
  • 1345. Pere de Puigdorfila i Joan de Cremona, conjurats a favor de Jaume III, tenien en els seus domicilis cadascun «una espasa d'esgrima»[3]
  • 1363. Pere d'Antist.[4]
    • En el setge de Xèrica, la crònica de Pere el Cerimoniós parla de Pere d'Antist com a mestre d'escriure del rei. Sens dubte es tracta d'una mala transcripció.[5]
« ...e Pere Dantist porter nostre, qui era mestre nostre descriura (mestre nostre d'esgrima). »
— Crònica de Pere el Cerimoniós.
  • 1398. Presència d'un mestre d'esgrima de Joan I, el jueu anomenat Bells Hom.[3]
  • 1418. Francesc Portell de Barcelona, entra d'aprenent a Mallorca,, de Benedetto da Firenze, anomenat "mestre d'esgrima d'espasa de dues mans" .[3]
  • 1509. Joan Nacre, blanquer, Pere Roig, courer, Antoni Salvador, Texidor de llana, Joan Batlle, pellicer, Joan Serra, ferrer, tots ells mestres d'esgrima..
  • 1466. Jacobi Pons. "...discipulus olim venerabilium magistorum Jacobi Pons ville Perpiniani..."[6]
  • 1478. "Ordenanzas" dels Reis Catòlics sobre els mestres d'armes.[7]
  • 1510. Ordinacions del gremi de mestres d'esgrima de Barcelona, aprovades pel rei Ferran el catòlic.[8][9]
  • 1528. Inventari de Miquel Frau: «dues spases de una ma de mostrar de sgrime y dos broquers», «una spasa de tall« & «una ballesta ab ses gaffes»[3]
  • 1599. Aprovades algunes modificacions de les ordinacions dels mestres d'esgrima de Barcelona.[10]
  • 1611. "Maestro de esgrima" en castellà.[11]
  • 1850. “29 Marzo. Real orden, aprobando el establecimiento en Barcelona de una academia de esgrima, escuela de gimnasia y tiro de pistola para instrucción de individuos del ejército”.[12]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Juan Vicente García Marsilla. Llibre de la Cort del Justícia de València: (1283-1287). Universitat de València, 28 novembre 2011, p. 412–. ISBN 978-84-370-8721-4. 
  2. Trenchs Òdena, Josep; Institut d'Estudis Catalans; Secció Històrico-Arqueològica Documents de cancelleria i de mestre racional sobre la cultura catalana medieval: a cura d'Ignasi J. Baiges, Daniel Duran, Maria Teresa Ferrer i Mallol, Teresa Huguet, Miquel Raufast i Esther Redondo ; coordinació de Maria Teresa Ferrer i Mallol. Institut d'Estudis Catalans, 11 juliol 2011, p. 173–. ISBN 978-84-9965-057-9. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Pare Gabriel Llompart IDEAL CABALLERESCO Y ESCUELA DE ESGRIMA EN MALLORCA EN EL SIGLO XV. Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita", núm. 29-30, p. 149-161, 1978., 1978. 
  4. Antonio Rubió y Lluch; Albert Balcells Documents per a la història de la cultura catalana medieval. Institut d'Estudis Catalans, 2000, p. 146–. ISBN 978-84-7283-546-7. 
  5. Pedro IV (Rey de Aragón). Crónica del rey de Aragón D. Pedro IV el Ceremonioso o del Punyalet. Imprenta de Alberto Frexas, 1850, p. 88–. 
  6. Jerónimo Zurita cuadernos de historia. Institución "Fernando el Católico.", 1977. 
  7. Diario de Madrid. Tomas Jordan, juny 1815, p. 138–. 
  8. cayetano manrique. historia de la legislacion y recitaciones del derecho civil de espana, 1863, p. 504–. 
  9. Sociedad Española de Excursiones. En 1510 funcionaba en Barcelona la Cofradía de Maestros de Armas y de Esgrima, bajo la protección de San Jorge Boletín de la Sociedad española de excursiones: Arte, arqueologia, historia. Sociedad Española de Excursiones., 1943. 
  10. Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón. CEDAM, 1851, p. 527–. 
  11. Sebastian : de Covarrubias Horozco. Tesoro de la lengua Castellana, o Española. Compuesto por el licenciado Don Sebastian de Cobarruuias Orozco, capellan de su Magestad, ... por Luis Sanchez, impressor del Rey NS., 1611, p. 1–. 
  12. de espana, 1850, p. 67–. 

Enllaços externs

[modifica]