Vés al contingut

Eleccions al Parlament del Regne Unit de 2017

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions al Parlament del Regne Unit de 2017
 ← 2015 Modifica el valor a WikidataRegne Unit Modifica el valor a Wikidata 2019 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data8 juny 2017 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions generals britàniques i eleccions anticipades Modifica el valor a Wikidata
Part deeleccions del Regne Unit de 2017 Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirmembre del Parlament del Regne Unit ≈ cinquanta-setena legislatura del Parlament del Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Etiqueta#GE2017 Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat46.843.896 Modifica el valor a Wikidata
32.181.757
   68.7٪
Punt percentual 2.57
Nombre de vots vàlids32.204.184    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls  ? 
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
Con  — Theresa May
13.636.684   42.34٪
Parlamentari 330 → 317 Nombre d'escons 13
<1
2>
Lab  — Jeremy Corbyn
12.877.918   39.99٪
Parlamentari 232 → 262 Nombre d'escons 30
<1
2>
Lib Dem  — Tim Farron
2.371.861   7.37٪
Parlamentari 8 → 12 Nombre d'escons 4
<1
2>
SNP  — Nicola Sturgeon
977.568   3.04٪
Parlamentari 56 → 35 Nombre d'escons 21
<1
2>
Green  — Jonathan Bartley
525.665   1.63٪
Parlamentari 1 → 1
<1
2>
DUP  — Arlene Foster
292.316   0.91٪
Parlamentari 8 → 10 Nombre d'escons 2
<1
2>
SF  — Michelle O'Neill
238.915   0.74٪
Parlamentari 4 → 7 Nombre d'escons 3
<1
2>
Plaid Cymru  — Leanne Wood
164.466   0.51٪
Parlamentari 3 → 4 Nombre d'escons 1
<1
2>
IND  — Sylvia Hermon
16.148   0.05٪
Parlamentari 1 → 1

Modifica el valor a Wikidata

Les eleccions al Parlament del Regne Unit de 2017 van ser anunciades el 18 d'abril per la primera ministra, Theresa May, en una compareixença pública inesperada davant del 10 de Downing Street, per a ser efectuades el 8 de juny, anticipant-se tres anys a la data prevista per triar el 57è Parlament.[1]

Amb aquest anunci la primera ministra britànica trencava la reiterada promesa de no fer l'avançament electoral, segons ja es va comprometre en arribar al càrrec, substituint al dimitit David Cameron, poques setmanes després del referèndum del Brexit, a mitjans de juliol del 2016. La justificació estaria, segons les seves paraules, en el fet que "diversos partits s'oposaven als plans del govern sobre el Brexit",[2] mentre que el país necessitava estabilitat i un lideratge fort per tirar endavant les negociacions amb la Unió Europea.[1]

El cert era que els sondejos del cap de setmana anterior a l'anunci donaven una victòria clara als conservadors, molt per sobre del seu màxim rival, un Partit Laborista molt afeblit: un 44% dels enquestats votaria als tories; un 23% als laboristes; un 12% als liberal demòcrates; i un 10% pel UKIP.[3]

En les primeres reaccions, el líder del laborisme, Jeremy Corbyn, s'hi va manifestar a favor, mentre que la ministra principal escocesa, la independentista Nicola Sturgeon, va acusar May de voler avançar les eleccions per imposar un "Brexit dur".[1] Per la seva part, el líder liberaldemòcrata, Tim Farron, va assegurar que era el moment de canviar el rumb pres pel govern en relació amb el Brexit.[2]

L'endemà, el Parlament britànic va donar llum verda a la moció presentada per Theresa May, sol·licitant la convocatòria, per 522 vots a favor (conservadors, laboristes i liberaldemòcrates) i 13 en contra. El mig centenar de diputats del Partit Nacional Escocès (SNP) a Westminster es van abstenir.[4]

Resultats

[modifica]

Theresa May va guanyar les eleccions del Regne Unit però perdé la majoria absoluta,[5] doncs el Partit Conservador va obtenir 317 diputats, 14 menys que en les eleccions anteriors, mentre els Partit Laborista obtingué 262, 30 escons més respecte dels comicis de 2015. L’SNP es mantingué com a tercera força amb 35 escons però en baixà 21 i els liberal demòcrates en guanyaren quatre i es consolidaren com a quart partit amb 12.

Referències

[modifica]