Cavall Fort
|
Aquest article tracta sobre la revista Cavall Fort. Vegeu-ne altres significats a «Cavall fort (joc)». |
 Edifici del carrer Ballèn on es localitza la Fundació Cavall Fort  | |
| Tipus | revista |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | català |
| Data d'inici | 24 desembre 1961 |
| Estat | Espanya |
| Nominacions i premis | |
| Premis | |
| Lloc web | cavallfort.cat |
| | |
Cavall Fort és una revista quinzenal en llengua catalana i de còmic en català, destinada a infants i joves. Segueix un model allunyat del consumisme i de les capçaleres que funcionen com a activitat comercial.[1]
Història
[modifica]Es va crear per estimular la lectura en els nois i noies entre 9 i 15 anys, emulant la popular revista En Patufet, desapareguda al final de la dècada de 1930. El primer número va sortir el 24 de desembre de 1961,[2][3] tot i que altres fonts havien indicat el dia 6.[4]
En els seus més de 1000 números s'han inclòs contes, jocs, concursos, historietes i tires còmiques i seccions diverses. Precisament la revista destaca com a introductora als Països Catalans dels còmics franco-belgues de l'anomenada línia clara, obra de dibuixants com Hergé o Franquin. Josep Maria Madorell, col·laborador de Cavall Fort des dels inicis, en va ser el millor deixeble entre els il·lustradors catalans.
Per la revista hi han passat els grans noms de la literatura catalana per a infants i joves (Joaquim Carbó, Josep Vallverdú, Pep Albanell…) i per a adults (Salvador Espriu, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig, Tísner…), i també del món de la il·lustració: entre els habituals, Cesc (que s'ha encarregat de fer les portades del número especial de Nadal), Picanyol, Fina Rifà, Pilarín Bayés, Maria Rius, Llucià Navarro, Carme Solé, Montse Ginesta, Jaume Gubianas i Escudé, el ja esmentat Madorell...; esporàdicament, amb col·laboracions de grans firmes com Joan Miró, Antoni Clavé, Antoni Tàpies, Josep Maria Subirachs, Maria Girona, Joan Hernández Pijuan, Albert Ràfols-Casamada, Joan-Pere Viladecans…
Ha estat dirigida per Josep Tremoleda des de la seva creació. Albert Jané el va substituir en el càrrec de 1979 a 1997, de 1998 a 2022 va ser-ne directora Mercè Canela, i des d'aleshores ho és Mònica Estruch.[5]
Forma part de l'Associació Cultural Cavall Fort – Drac Màgic – Rialles, dedicada des del 1977 a la promoció i el doblatge de films infantils i juvenils, amb l'objectiu d'incrementar l'oferta cinematogràfica i videogràfica en català.[6]
Des de 2008, el Grup de lectors de Cavall Fort organitza una festa a Vic per fer un homenatge a la revista. Les dues primeres edicions van fer-se al voltant del 12 d'octubre.
El dilluns 19 de desembre de 2011, Cavall Fort celebra el 50è aniversari, amb un número especial relacionat amb l'aniversari, i rep el Premi Marta Mata, atorgat per l'Associació de Mestres Rosa Sensat.[7]
Alguns dels personatges de còmic i dibuixants popularizats per Cavall Fort
[modifica]- Aquil·les Taló (Greg)
- Camús (Xots)
- Cresques (Joma)
- Els Barrufets, Benet Tallaferro i Jan i Trencapins (Peyo)
- Espirú i Fantàstic i Sergi Grapes (Franquin)
- Estefi (Grazia Nidasio)
- Felip Marlot (Francesc Infante i Carles Martí)
- Filalici (Fred)
- Gil Pupil·la (Tillieux)
- Jep i Fidel i Les aventures de Pere Vidal (Madorell)
- Massagran (Josep Maria Folch i Torres i Madorell)
- La patrulla dels Castors (Jean-Michel Charlier i Mitacq)
- L'avi Quim (Marcel Remacle)
- Lucky Luke (René Goscinny i Morris)
- Ot el Bruixot (Picanyol)
- Pesquis i Baliga (Viladoms)
Exposició commemorativa
[modifica]El desembre de 2011, Cavall Fort va fer cinquanta anys. Amb motiu d'aquest aniversari, la revista va dur a terme diverses activitats, entre les quals s'inclou l'exposició Cavall Fort: tan divertit com un joc, pensada per a l'àmbit de les biblioteques públiques del país.[8]
A través de vuit plafons, l'exposició mostra, d'una manera juganera i participativa, els diferents tipus de contingut de la revista i la seva diversitat, alhora que intenta fer-ne visible la vigència i la significació que ha tingut Cavall Fort a Catalunya i dins l'àmbit general de la cultura catalana.[8] Alguns dels plafons conviden el visitant a jugar directament amb el seu contingut i a ser-ne, així, espectadors actius, seguint la mateixa filosofia de la revista.[8]
Aquesta exposició compta amb la col·laboració del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura, de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona i de Biblioteques de Barcelona, i es podrà veure a diverses biblioteques d'arreu de Catalunya.[8]
Premis i reconeixements
[modifica]- 1987: Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya.
- 1994: Premi Nacional de Periodisme, atorgat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
- 2002: Medalla d'Or al Mèrit Cultural, atorgada per l'Ajuntament de Barcelona.
- 2004: Premi Junceda d'Honor, atorgat per l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya.
- 2009: Premi Joan Coromines a la trajectòria empresarial, atorgat per la Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana (CAL).
- 2009: Reconeixement d'Infància, atorgat per la Secretaria d'Infància i Adolescència, de la Generalitat de Catalunya, a la revista Cavall Fort.
- 2011: Premi Nacional de Cultura en la categoria Projecció Social de la Llengua Catalana, atorgat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.[9]
- 2011: Guardó Marta Mata de Pedagogia en modalitat col·lectiva, atorgat per la Junta Rectora de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.[10]
- 2023: Premi Muriel Casals de Comunicació[11]
Premis atorgats per l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC)
[modifica]Altres premis
[modifica]- 2005: Premi 2004 de l'Agrupació Dramàtica Barcelona als Cicles de Teatre de Cavall Fort.
- 2011: Premi Proteus, en la categoria de Cultura i Comunicació, atorgat per l'Editorial Proteus.
- 2014: Premi Marta Mata atorgat per l'Associació de Mestres Rosa Sensat.[7]
- 2019: Premi Especial La Setmana, atorgat per la Comissió Organitzadora de la 37a edició de La Setmana del Llibre en Català.[14]
Premi Cavall Fort
[modifica]La Revista Cavall Fort va crear el Premi Cavall Fort l'any 1963, dins el concurs de Poesia de Cantonigròs. Entre 1970 i 1993, va estar inclòs a les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, que van ser les que van succeir les festes literàries de Cantonigròs. Més enllà de l'any 1993, la revista va seguir convocant el premi pel seu compte, amb una dotació econòmica provinent de la Fundació Cavall Fort, i que els últims anys ascendeix a un import de 2500 €.
Al començament el premi s'atorgava a reculls de contes que es destinaven als lectors de la revista, però darrerament el premi s'atorga alternativament a un recull de tres contes o a un recull de tres articles de divulgació, amb el públic infantil també com a destinatari. L'any 2001, tot celebrant el 40è aniversari de la revista, el premi s'atorgà a una història de còmic, fet que es va repetir els anys 2008 i 2020, per donar rellevància a un gènere que ha estat present a les pàgines de la revista des del principi.[15]
Premis de narrativa
[modifica]| Any | Guanyador/a | Títols | Número i any de publicació a Cavall Fort |
|---|---|---|---|
| 1963 | Martí Olaya | En Xavier Pruna sempre se'n pensa una.
Operació secreta. |
Núm. 23 (1963).
Núm. 41 (1964). |
| 1964 | Carles Macià | Fer córrer el temps. Saber perdre. El capità 'Black Star'.
La guerra de Sant Joan. El monstre del mar. El bosc. |
Núm. 34 (1964). Núm. 38 (1964). Núm. 43 (1964).
Núm. 48 (1964). Núm. 51 (1965). |
| 1966 | Ernest Corral | Un paraigua de l'inrevés. L'oreneta Maricel. Minuet.
La pilota de colors. Circ a Vilamoixins. |
Núm. 78 (1966). Núm. 89 (1967). Núm. 92 (1967).
Núm. 95 (1967). Núm. 107 (1967). |
| 1966 | Carme Suqué | L'esforç de la guineu. El guia i la guineu. El llop escuat.
Andreu l'hospitalari. Quan neixen les perdius. |
Núm. 88 (1967). Núm. 99 (1967). Núm. 103 (1967).
Núm. 117 (1968). Núm. 128 (1968). |
| 1968 | Guillem d'Efak | Anem a fora vila. El bou d'aigua. Els animals parlen.
L'esparver. El dia que en Beulaigo plorà. |
Núm. 135 (1968). Núm. 139 (1968). Núm. 143 (1969).
Núm. 148 (1969). Núm. 152 (1969). |
| 1970 | Carme Suqué | No en parlarem mai més. Les veus dins el paller.
Ser un home de mar. El ferrer i el rei. Un cavall per a un sant Jordi. |
Núm. 192 (1971). Núm. 202 (1971).
Núm. 210 (1971). Núm. 222 (1972). Núm. 226 (1972). |
| 1972 | Carmina Portell | L'enravenat. Àlvar | Núm. 245 (1973). Núm. 248 (1973). |
| 1973 | Montserrat Oller | El cau meravellós. L'escorpí | Núm. 283 (1974). Núm. 292 (1974). |
| 1974 | Neus Oliveras | Que no em parlin de modistes. Els meus professors. | Núm. 304 (1975). Núm. 324 (1976). |
| 1975 | Jacint Torrents | El pa, l'aigua i la sal. La carta. On és el meu país.
L'aventura de Lord Henry. |
Núm. 325 (1976). Núm. 451 (1981).
Núm. 469 (1982). |
| 1976 | Jordi Dalmau | El monument de tres colors. La circulació dels àngels. | Núm. 340 (1976). Núm. 342/343 (1976). |
| 1977 | Andreu Sotorra | Les cabanes. De quan a la cabana del grassó. | Núm. 371 (1978). Núm. 411 (1979). |
| 1978 | Joan Barceló Cullerès | Per ser famós. Ascensorista. Cues.
La cassola de tros. Miralls. |
Núm. 395 (1979). Núm. 397 (1979). Núm. 407 (1979).
Núm. 429 (1980). Núm. 437 (1980). |
| 1979 | Andreu Sotorra | Sergi Riutort. Cases Noves 19. Ciutat.
Una d'entre tantes històries de la nit. Haurem de menester les herbes de Sant Joan. El primer home gelat... Qui matina fa farina. |
Núm. 421 (1980).
Núm. 430 (1980). Núm. 431 (1980). Núm. 435 (1980). Núm. 448 (1981). |
| 1980 | Salvador Comelles | Un desembre congelat. I un dia el sol s'adormí. L'Amàlia.
TVV: Notícies de les quatre a Vilanya. Si t'esperes que arribi l'autobús. |
Núm. 441/442 (1980). Núm. 464 (1981). Núm. 468 (1982).
Núm. 470 (1982). Núm. 486 (1982). |
| 1983 | Ma. Dolors Alibés | Contestadors automàtics. Situacions insòlites. Sucamulla.
Un nas màgic. Teràpia de grup. |
Núm. 515 (1984). Núm. 518 (1984). Núm. 525 (1984).
Núm. 536 (1984). Núm. 537/538 (1984). |
| 1985 | Ma. Assumpció Ribas | Entre la biga i la teulada. L'estranya malaltia del besavi.
Amb els ulls tapats. L'arbre de les pilotes. Un regal d'aniversari. |
Núm. 572 (1986). Núm. 583 (1986).
Núm. 587 (1987). Núm. 595 (1987). Núm. 597 (1987). |
| 1987 | Roser Iborra | El brot blau. En Florenci i les ametistes. L'esperança.
El cas del bedoll didàctic. Arbres humans de fulla caduca. |
Núm. 620 (1988). Núm. 622 (1988). Núm. 624 (1988).
Núm. 627 (1988). Núm. 631 (1988). |
| 1989 | Lluís Bosch Albert | Hola, em dic Ramon. Digues-me Tòfol. El perdedor.
Canviar de casa. La setmana del senyor Tomeu. |
Núm. 672 (1990). Núm. 675 (1990). Núm. 677 (1990).
Núm. 679 (1990). Núm. 684 (1991). |
| 1991 | Miquel Massaguer | El verí de la professió. La Mercè de les orenetes. Rata de biblioteca.
De sorolls, Joans i ases n'hi ha per totes les cases. Com un pom de flors. |
Núm. 712 (1992). Núm. 716 (1992). Núm. 718 (1992).
Núm. 720 (1992). Núm. 723 (1992). |
| 1993 | Josep Maria Casals | Pintors. Vinlandia. Photographos.
Crécy. Mordecai. |
Núm. 772 (1994). Núm. 779 (1995). Núm. 777/778 (1994).
Núm. 776 (1994). Núm. 774 (1994). |
| 1995 | Lluís Bosch Albert | El darrer viatge del llop. On anem de vacances? El vol de la truita.
La cacera de l'Ernest. El descobridor del Poble Sec. |
Núm. 821 (1996). Núm. 813 (1996). Núm. 817/818 (1996).
Núm. 819 (1996). Núm. 815 (1996). |
| 1997 | Joan Armangué | Com qui espera el mar. Dues cartes d'amor sense segell.
Lentament. La poma del desig. Potser arribaré tard. |
Núm. 859 (1988). Núm. 856 (1998).
Núm. 865/866 (1998). Núm. 870 (1998). Núm. 861 (1998). |
| 1999 | David Nel·lo | Les baldufes. Willy Trawler, el nàufrag. La higiene. | Núms. 901, 907, 917 (2000). |
| 2000 | Antoni Garcia Llorca | L'any de les mosques. L'any que van apedregar els pastors.
L'any de la Mar Salada. |
Núms. 929/930, 936, 941 (2001). |
| 2003 | Joan de Déu Prats | El poeta del vent. Roger Petons. El cuiner – Fricandó. | Núms. 997, 1005, 1012 (2004). |
| 2005 | Manel Ballart | Ombres d'una nit d'estiu. Palmeres de menta. Un món paral·lel. | Núms. 1053, 1054, 1055 (2006). |
| 2007 | Josep Grau Bové | El vaixell de fusta. El vaixell de Nikos. El vaixell de Pau Garriga. | Núms. 1093, 1095, 1097/1098 (2008). |
| 2009 | Adriana Nicolau
Jiménez |
Ulls negres. L'olor calenta de les herbes al sol. Camí de sol. | Núms. 1140, 1143, 1147 (2010). |
| 2011 | Albert Garriga Pujol | Balma. Farina. Polsim. | Núms. 1192, 1195, 1198 (2012). |
| 2013 | Albert Garriga Pujol | Cirerer. Fraror. Perfums. | Núms. 1238, 1240, 1247 (2014). |
| 2015 | Teresa Guiluz Vidal | Sadal, el mariner. L'enigma. El jove príncep. | Núm. 1286 (2016). |
| 2017 | Teresa Broseta Fandos | La nouvinguda. Un silenci perfecte. Una nit sense son. | Núms. 1334, 1336, 1339 (2018) |
| 2019 | Quim Crusellas | La crida de la selva. La llengua dels enamorats. La màgia del sonall. | Núms. 1383, 1387, 1389 (2020). |
| 2020[16] | Màriam Ben-Arab | Un pla (edició del premi dedicada al còmic) | Núm. 1406 (2021) |
| 2021 | Oriol Garcia Molsosa | ||
| 2023 | Albert Garcia Catalan |
Premis de divulgació
[modifica]| Any | Guanyador/a | Títols | Número i any de publicació a Cavall Fort |
|---|---|---|---|
| 1967 | Jordi Dalmau | Jo vull ser periodista. Jo vull ser assistenta social.
Jo vull ser guia turístic. Jo vull ser advocat. Jo vull ser A.T.S. Jo vull ser grafista. |
Núm. 110/111 (1967). Núm. 113 (1968).
Núm. 122 (1968). Núm. 125 (1968). Núm. 129 (1968). Núm. 135 (1968) |
| 1971 | Jordi Dalmau | El teu amic el cotxe, un punt d'energia. L'explosió que no fa mal.
Gimnàs de quatre temps. El joc de mans... i peus. Tothom a Montjuïc. |
Núm. 227 (1972). Núm. 229 (1972).
Núm. 233/234 (1972). Núm. 235 (1972). Núm. 236 (1972) |
| 1972 | Carmina Portell | Pony Express | Núm. 243 (1972) |
| 1981 | Jordi Dalmau | Compteu amb els dits, la dansa dels grans números.
Tots juguem amb l'arquitectura. El braç i la màniga de l'ajuntament. La natura diu mira’m, mira’m i no em toquis. Un terra com un puzle. I demà, què crearem? |
Núm. 477 (1982).
Núm. 484 (1982). Núm. 486 (1982). Núm. 488 (1982). Núm. 491 (1983). Núm. 494 (1983) |
| 1986 | Margarida Padilla | El saber. La informació. Mesurar o comptar.
El llenguatge de la màquina. Cibernètica |
Núm. 606 (1987). Núm. 607 (1987). Núm. 608 (1987).
Núm. 611 (1988). Núm. 612 (1988) |
| 1988 | Enric Benavent | El circ, és la gent del circ! L'impossible no existeix.
L'espectacle més gran del món. Fem malabarisme! Els pallassos són de nassos. |
Núm. 644 (1989). Núm. 645 (1989).
Núm. 646 (1989). Núm. 647 (1989) Núm. 648 (1989) |
| 1990 | Carles Riera Fonts | Una gran col·lecció de papallones. Concurs de gossos d'Atura.
Un ramat d'ovelles. L'art de fer taps (I). L'art de fer taps (II) |
Núm. 692 (1991). Núm. 696 (1991).
Núm. 701 (1991). Núm. 703 (1991). Núm. 704 (1991) |
| 1992 | Josep M. Bosch Ignés | Els secrets de la nit, Una escapada al món de la foscor.
L'òrbita de la terra i les constel·lacions. La rotació i la translació terrestres. Ens familiaritzem amb l'entorn. A través del telescopi. |
Núm. 735 (1993).
Núm. 737/738 (1993). Núm. 740 (1993). Núm. 742 (1993). Núm. 744 (1993) |
| 1994 | David Paloma | De viatge a Noruega, el país dels fiords. El país dels trolls.
Edvard Grieg: El gran músic norueg. Esglésies de fusta de l'Edat Mitjana. Expliquem-nos històries. |
Núm. 791 (1995). Núm. 792 (1995).
Núm. 795 (1995). Núm. 796 (1995). Núm. 797 (1995) |
| 1996 | Ernest Costa Savoia | Naturalesa i homes, Constructors de paisatges.
Com es fa un paisatge: l'exemple del Delta de l'Ebre. Les aparences enganyen. Del xampany a les suredes. L'evolució dels boscos. |
Núm. 831 (1997).
Núm. 833/834 (1997). Núm. 835 (1997). Núm. 836 (1997). Núm. 837 (1997) |
| 1998 | Montserrat Tenas
Busquets |
Anem a jugar! Jocs romans. Les termes romanes | Núm. 877 (1999). Núm. 883 (1999). Núm. 894 (1999) |
| 2002 | Roger Casas
Ulldemolins |
La Capadòcia: màgia de la natura. Les illes Eòlies.
Entrevista Joan Budó, Centre Reproductor de Tortugues de l'Albera |
Núm. 973 (2003). Núm. 979 (2003).
Núm. 982 (2003) |
| 2004 | Xavier Bohigas
Janoher |
Les fredes nits serenes de l'hivern. Ulleres que s'entelen.
Escalfa l'abric? |
Núm. 1021 (2005). Núm. 1022 (2005).
Núm. 1023 (2005) |
| 2006 | Albert Garcia Catalán | El falcó veí de la ciutat. Pere Comas i el canvi climàtic.
Revolta a la bassa |
Núm. 1070 (2007). Núm. 1075 (2007).
Núm. 1077 (2007) |
| 2010 | Roger Porta Alabau | Kauris, els gegants del bosc novazelandès.
Parc Nacional de Dartmoor. La Vall de la Mort. |
Núm. 1169/1170 (2011).
Núm. 1172 (2011). Núm. 1174 (2011) |
| 2012 | Adriana Nicolau
Jiménez |
R. L. Stevenson i L'illa del tresor.
Michael Ende, La història interminable. Lewis Carrol, Alícia en el país de les meravelles |
Núm. 1212 (2013).
Núm. 1214 (2013). Núm. 1216 (2013) |
| 2014 | Carolina Campillo
Campbell |
El submarinisme: L'home com un peix a l'aigua!
Cnidaris, la vida amb tentacles! Fotografiar el mar que es mou. |
Núm. 1261 (2015).
Núm. 1263 (2015). Núm. 1267 (2015) |
| 2016 | Màrius Moneo | Un nom musical. Un geni juganer. Un Samsó de debò. | |
| 2018 | Oriol Canosa | ||
| 2022 | Elena Domingo Basora |
Referències
[modifica]- ↑ «Catalunya, laboratori de creació i innovació». Culturcat (Generalitat de Catalunya). Arxivat de l'original el 5 de novembre 2013. [Consulta: 16 juliol 2013].
- ↑ Larreula, Enric. Les Revistes infantils catalanes de 1939 ençà. Barcelona: Edicions 62, 1985, p.10. ISBN 9788429722741.
- ↑ Faulí, Josep. Repertori d'una recuperació: aportació : premsa en català, 1939-1976. L'Abadia de Montserrat, 2006, p.91. ISBN 9788484157816 [Consulta: 9 novembre 2022]. Arxivat 2022-11-09 a Wayback Machine.
- ↑ «Aparició de “Cavall Fort”». Cronologia dels Països Catalans i del món. Grup Enciclopèdia. Arxivat de l'original el 2020-10-17. [Consulta: 9 novembre 2022].
- ↑ «Coses que passen». Cavall Fort, 1445. Arxivat de l'original el 2024-06-03 [Consulta: 6 desembre 2020].
- ↑ Riera Pujal, Jordi. «El comic en catalán, de la postguerra a la transición» (en castellà). Tebeoesfera. Arxivat de l'original el 26 de maig 2022. [Consulta: 26 maig 2022].
- ↑ 7,0 7,1 Abella, Anna «50 anys de 'Cavall Fort'». El Periódico, 03-12-2011. Arxivat de l'original el 1 d’abril 2017 [Consulta: 7 desembre 2015].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 «"Cavall Fort: tan divertit com un joc"». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: abril 2013].
- ↑ «Cavall Fort rep el Premi Nacional de Cultura». Naciodigital.cat, 21-02-2011. Arxivat de l'original el 25 de febrer 2011. [Consulta: 22 febrer 2011].
- ↑ Guardonats Guardó Marta Mata Arxivat 2013-01-16 a Wayback Machine..
- ↑ «Cavall Fort guanya el premi Muriel Casals de comunicació». Arxivat de l'original el 2023-12-11. [Consulta: 11 desembre 2023].
- ↑ Gutiérrez, Àlex «Les revistes en català, premiades». Ara [Barcelona], 01-03-2012, p.44. Arxivat de l'original el 2012-03-03. ISSN: 2014-010X [Consulta: 3 març 2012].
- ↑ «La revista tarragonina ‘Auriga’ entre les millors revistes del 2013 segons les associacions d'editors en català». Diari T21, 22-05-2014. Arxivat de l'original el 3 de juny 2024 [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ «Relleu a la presidència de la Setmana». La Setmana del Llibre en Català, 15-09-2019. Arxivat de l'original el 28 de maig 2020. [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ «Cavall Fort». Arxivat de l'original el 2016-10-24. [Consulta: 23 febrer 2016].
- ↑ Fort |, Cavall. «Màriam Ben-Arab, guanyadora del Premi Cavall Fort 2020 – Cavall Fort». Arxivat de l'original el 2020-12-01. [Consulta: 6 desembre 2020].
Enllaços externs
[modifica]
| Mitjans digitals | |
|---|---|
| Diaris | |
| Setmanaris | |
| Publicacions quinzenals | |
| Publicacions mensuals | |
| Bimestral | |
| Trimestral | |
| Quadrimestral | |
| Semestral | |
| Altres | |
| Persones | Josep Amat · Avel·lí Artís · Andreu-Avel·lí Artís · Joan Bofill · Joan Bonet · Anton Cañellas · Antoni Caralps · Josep M. Elias · Maria Rosa Farré · Josep Ferrer · Carles Ferrer · Josep M. Font · Feliu Formosa · Sebastià Gràcia · Samuel Haddas · Enric Jardí · Robèrt Lafont · Lluís Magaña · Francesc Manunta · Jordi Maragall · Joan Mercader · Francesc Noy · Francesc Orts · Daniel Pagès · Adolf Pizcueta · Josep M. Pons · Pere Ponsich · Antoni Puig · Josep M. Pujadas · Benet Ribas · Marina Rossell · Horacio Saenz · Ramon Sarró · Josep Solé · Òscar Tusquets · Joan Uriach · Francesc Vilardell | .svg) |
|---|---|---|
| Entitats | ||
1995: Joan Coromines · 1996: Institut d'Estudis Catalans · 1997: Joaquim Maria Puyal · 1998: Ediciones Primera Plana · 1999: SEAT · 2000: Caprabo · 2001: Ona Catalana i RAC1 · 2002: Avui · 2003: El 9 Esportiu · 2004: Enderrock · 2005: Softcatalà · 2006: Escola Valenciana · 2007: Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia · 2008: Plataforma per la Llengua · 2009: Octavi Serret · 2010: El Punt · 2011: Cavall Fort · 2012: Òmnium Cultural |