Vés al contingut

Tomaso Albinoni

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Plantilla:Infotaula personaTomaso Albinoni

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Tomaso Giovanni Albinoni Modifica el valor a Wikidata
8 juny 1671 Modifica el valor a Wikidata
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 gener 1751 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortdiabetis mellitus Modifica el valor a Wikidata
Sepulturabasílica de Sant Marc Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, dramaturg, chef de chant (en) Tradueix, violinista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1694 Modifica el valor a Wikidata -
GènereÒpera i simfonia Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGiovanni Legrenzi Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0016846 Allocine: 35086 Allmovie: p171492 TMDB.org: 70758
Spotify: 17OArJzEhRR3OmhtGcnfBq Musicbrainz: 83903121-f611-4875-984c-673ae7173e56 Lieder.net: 31381 Discogs: 95541 IMSLP: Category:Albinoni,_Tomaso Allmusic: mn0000058485 Find a Grave: 9674752 Modifica el valor a Wikidata

Tomaso Giovanni Albinoni (8 de juny de 1671 - 17 de gener de 1751) va ser un compositor italià de música barroca. Va escriure al voltant de cinquanta òperes, però és més conegut per la seva música instrumental, pels seus concerts, especialment per a oboè.[1]

Biografia

Va néixer a Venècia (Itàlia) que en aquells dies era una república independent, en el si d'una rica família veneciana de comerciants. A Tomaso li agradava definir-se com a músic del violí i un diletant venecià. Va estudiar violí i cant i ben aviat destacà en ambdós instruments. Va poder compondre amb plena llibertat sense necessitar cap mena de mecenatge, fora de per part de l'Església o de la noblesa.

Va viure sempre a Venècia tot i que també viatjà. Es té constància de dos viatges a Florència un el 1703 i l'altre el 1722. La seva primera òpera, Zenobia regina de Palmireni, és del 1694, any en què també va compondre el primer recull de música instrumental, les 12 Sonate a tre, op 1. Des de sempre va repartir la seva activitat productiva tant en la música vocal, òperes, serenates i cantates, com en la instrumental, sonates i concerts. A la mort del seu pare, el 1709, es pogué dedicar a la música sense cap necessitat econòmica.

La seva música instrumental va atreure l'atenció de Johann Sebastian Bach, que va escriure almenys dues fugues sobre temes d'Albinoni i va utilitzar constantment els seus baixos harmònics com a exercicis musicals per als seus alumnes.

L'adagio

La seva fama es va incrementar en gran manera quan, el 1910, un investigador va començar a escorcollar entre les partitures d'un antic monestir, i va descobrir l'obra més solemne d'Albinoni: un fragment d'un moviment lent d'un Trio sonata, per a cordes i orgue, que posteriorment, el 1945, reconstruiria Remo Giazotti amb el títol d'Adagio d'Albinoni, una de les peces més conegudes de la música clàssica.

Obra

Obra instrumental

Albinoni va compondre 64 concerts, 8 simfonies i 97 sonates i ballets.

  • Op. 1 1694 12 sonates a tres.
  • Op. 2 1700 6 simfonies i 6 concerts a 5.
  • Op. 3 1701 12 ballets da cambra a tres.
  • Op. 4 1704 6 sonates d'església per a violí i baix continu, publicades per Roger a Amsterdam el 1708.
  • Op. 5 1707 12 concerts per a violí i baix continu
  • Op. 6 1711 12 sonates de cambra.
  • Op. 7 1716 12 concerti per 1 o 2 oboès i corda.
  • Op. 8 1721 6 sonates i 6 ballets a tres.
  • Op. 9 1722 12 concerts per 1 o 2 oboès i corda.

Òpera

Referències

  1. «Tomaso Albinoni». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 20 febrer 2013].

Enllaços externs