Schreibersita
 Schreibersita | |
|---|---|
 Llesca del meteorit Gebel Kamil amb schreibersita vorejat per kamacita | |
| Fórmula química | (Fe,Ni)₃P |
| Epònim | Carl Franz Anton Ritter von Schreibers  |
| Localitat tipus | Meteorit de Magura, Slanica, Námestovo, Námestovo Co., regió de Žilina, Slovakia |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 1.BD.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 1.BD.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | I/A.04 – Anhang |
| Dana | 1.1.21.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 9,05Å; c = 4,47Å; |
| Grup puntual | 4 - disfenoide |
| Grup espacial | space group I-4 (en)  |
| Color | des de blanc platejat a blanc, s'entela a llautó groc o marró. |
| Tenacitat | molt fràgil |
| Duresa | 6,5 a 7 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 7,0 a 7,3 g/cm³ (mesurada); 7,28(16) g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | Uniaxial |
| Impureses comunes | Cr |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1847 |
| Símbol | Scb |
| Referències | [1] |
La schreibersita és un mineral de la classe dels elements natius. Nom atorgat en honor de Karl Franz Anton von Schreiber (1775-1852) de Viena, Àustria.[1]
Classificació
La schreibersita es troba classificada en el grup 1.BD.05 segons la classificació de Nickel-Strunz (1 per a Elements; B per a Carburs metàl·lics, silicurs, nitrurs i fosfurs i D per a Fosfurs; el nombre 05 correspon a la posició del mineral dins del grup), juntament amb els següents minerals: barringerita, niquelfosfur, monipita, florenskiïta, allabogdanita, andreyivanovita i melliniïta. En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 1.1.21.2.[1]
Característiques
La schreibersita és un mineral de fórmula química (Fe,Ni)₃P. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5 a 7. És fortament magnètica. Apareix poques vegades en forma de cristalls, plaques, pastilles, barres o agulles.[1]
Formació i jaciments
El mineral ha estat descrit en meteorits que redueixen lents diferenciades en basalts, substitució hidrotermal en fusta petrificada.[1] En gairebé tots els meteorits de ferro, però no en els que són de níquel deficient.[2] A l'Àfrica, Àsia, Europa, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Groenlàndia, Austràlia i a l'Antàrtida.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Schreibersite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Web Mineral.com (anglès)
Bibliografia
- Palache, Charles, Harry Berman & Clifford Frondel (1944), The System of Mineralogy of James Dwight Dana and Edward Salisbury Dana Yale University 1837-1892, Seventh edition, Volume I: 124-126.
- Geochemica et Cosmochimica Acta: 28: 971-980.
- Geochemica et Cosmochimica Acta: 29: 513-534.
- Zapiski Vserossiyskogo Mineralogicheskogo Obshchestva (1982): 111: 685.
- Skála, R. and Císařová, I. (2005) Crystal structure of meteoritic schreibersites: determination of absolute structure: Physicas and Chemistry of Minerals: 31: 721-732.
