Vés al contingut

President de la Generalitat Valenciana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Infotaula de càrrec políticPresident de la Generalitat Valenciana
TitularCarlos Mazón Guixot Modifica el valor a Wikidata
des del 13 juliol 2023 Modifica el valor a Wikidata
TractamentMolt Honorable Senyor Modifica el valor a Wikidata
Nomenat permonarca d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Designat perCorts Valencianes, (majoria absoluta) a proposta del President de les Corts Valencianes
JurisdiccióGeneralitat Valenciana Modifica el valor a Wikidata
InstitucióConsell de la Generalitat Valenciana Modifica el valor a Wikidata
LlocPaís Valencià Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
MandatQuatre anys, sense límit de mandats
Creat perReial Decret llei 10/1978, pel que s'aprova el règim preautonòmic del País Valencià
Creació1978 Modifica el valor a Wikidata
Primer titularJosep Lluís Albinyana i Olmos, com a president del Consell del País Valencià
Precedit perXimo Puig
Segon en el càrrecVicente Barrera
Llistallista de presidents de la Generalitat Valenciana Modifica el valor a Wikidata
Lloc webpresidencia.gva.es Modifica el valor a Wikidata

El president de la Generalitat Valenciana ostenta la més alta representació del País Valencià, i al seu torn és el cap del Consell de la Generalitat Valenciana, triat per mitjà de sufragi indirecte per les Corts Valencianes i, com a tal, representant ordinari de l'Estat al País Valencià.[1]

Després de l'elecció, segons la normativa de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià i el reglament de les Corts, el president té la potestat de triar un nou consell del qual formen part els consellers, els quals han de prometre o jurar l'Estatut i la Constitució, que es faran càrrec de diferents àrees de govern o conselleries. Des de la reforma de l'Estatut en 2006 al president, com més alta representació de la Generalitat, li correspon la convocatòria de les eleccions a les Corts Valencianes.[1][2]

Des de la reinstauració de la Generalitat Valenciana hi ha hagut huit presidents de la Generalitat, encara que s'ha de sumar un altre, el qual va ser president del Consell del País Valencià, ens preautonòmic del País Valencià. El primer president va ser Enric Monsonís Domingo, encara que el primer que va ser triat democràticament per les Corts Valencianes és Joan Lerma i Blasco. Des del 13 de juliol de 2023 deté el càrrec de president de la Generalitat Carlos Mazón, líder del PPCV.

Als presidents i expresidents de la Generalitat, els correspon el tractament de «Molt Honorable Senyor».[1]

La institució presidencial

Durant l'edat mitjana i moderna

Les Corts Valencianes de l'any 1418 crearen la Diputació del General (per antonomàsia, la Generalitat), amb una Durada dels anys del càrrec de tres anys, tenint una funció executiva i administrativa.

Les Corts de 1510 reorganitzaran la designació dels càrrecs de la Generalitat, en un sentit automàtic més i menys electiu. Amb aquesta estructura es va institucionalitzar este organisme, durant l'edat moderna fins a la seua extinció total, l'any 1709, a conseqüència de la Guerra de Successió i consegüent derogació dels Furs mitjançant els Decrets de Nova Planta.

Després de la reinstauració

Amb l'Estatut d'Autonomia de 1982 es va restaurar el càrrec. Així, en l'actualitat la persona que deté el càrrec de la Presidència de la Generalitat, segons l'Estatut d'Autonomia, dirigix la Generalitat Valenciana, coordina l'Administració de la comunitat autònoma, designa i separa els consellers i ostenta la suprema representació de la Comunitat Valenciana i l'ordinària de l'Estat en la comunitat. El president és triat per les Corts Valencianes entre els seus membres i és nomenat pel rei.[1][2]

Òrgans de suport

La Presidència de la Generalitat Valenciana compta amb el suport de cinc òrgans superiors, que es dividixen en set direccions generals.[3][4]

Llistat dels presidents

Abans de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982, es va instaurar el Plenari de Parlamentaris del País Valencià, el qual estava format pels senadors i diputats valencians de les Corts Generals. Este plenari era el responsable de triar al Consell Preautonòmic del País Valencià, el primer president del qual va ser Josep Lluís Albinyana. Les tensions sorgides durant la batalla de València van fer que el PSPV-PSOE, amb majoria en les dos institucions, abandonara el Consell al desembre de 1979, provocant la dimissió d'Albinyana. Entre 1979 i 1982 el president va ser Enrique Monsonís, d'UCD, en el mandat del qual es va aprovar l'Estatut, per la qual cosa se'l considera primer president de la Generalitat Valenciana, fet ratificat per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV). Amb la celebració de les eleccions generals espanyoles de 1982, el PSOE va guanyar les eleccions i Monsonís va ser substituït per Joan Lerma, qui després de les eleccions a les Corts Valencianes de 1983 seria el primer president de la Generalitat designat per les Corts Valencianes.

La Comunitat Valenciana ha tingut des de l'aprovació del seu Estatut d'Autonomia huit presidents, dels quals tots excepte Enrique Monsonís, i Joan Lerma en el seu primer govern, van ser designats per les Corts Valencianes després de la celebració d'unes eleccions autonòmiques o per la dimissió del seu antecessor. Les Corts Valencianes han investit per majoria absoluta a tots els presidents triats per elles, encara que en quatre ocasions (Joan Lerma el 1987, Eduardo Zaplana el 1995, Ximo Puig en 2015 i Carlos Mazón en 2023) els candidats van haver de comptar amb el suport d'altres forces polítiques a més de les seues.

President Mandat Partit polític Gabinet Legislatura
Nº Fotografia Nom
(Naixement–Mort) 		Inici mandat Fi mandat Dies
- Josep Lluís Albinyana Olmos
(1943-) 		10 d'abril de 1978[5] 17 de desembre de 1979
(va dimitir) 		616 Albinyana
Aliança Popular del Regne de València
Preautonòmica
1r Sense imatge Enric Monsonís Domingo
(1931-2011) 		17 de desembre de 1979 24 de novembre de 1982[6] 1073 Monsonís I
Monsonís II
Lerma I
 ET
2n Joan Lerma i Blasco
(1951-) 		24 de novembre de 1982
(elegit per l'Assemblea Provisional de la Generalitat Valenciana el 12 d'agost de 1982[7][8]) 		3 de juliol de 1995 4604
Lerma II
 I
(1983)
Lerma III
 II
(1987)
Lerma IV
 III
(1991)
3r Eduardo Zaplana Hernández-Soro
(1956-) 		3 de juliol de 1995 24 de juliol de 2002
(va dimitir) 		2578 Zaplana I
 IV
(1995)
Zaplana II
Olivas
 V
(1999)
4t Sense imatge José Luis Olivas Martínez
(1952-) 		24 de juliol de 2002 20 de juny de 2003 331
5é Francisco Camps i Ortiz
(1962-) 		20 de juny de 2003 28 de juliol de 2011
(va dimitir) 		2960 Camps I
 VI
(2003)
Camps II
 VII
(2007)
Camps III
Fabra
 VIII
(2011)
6é Alberto Fabra Part
(1964-) 		28 de juliol de 2011 28 de juny de 2015 1431
7é Joaquim Puig Ferrer
(1959-) 		28 de juny de 2015 13 de juliol de 2023 2937 Botànic
 IX
(2015)
Botànic II
 X
(2019)
8é Carlos Arturo Mazón Guixot
(1974-) 		13 de juliol de 2023 En el càrrec 488 Mazón
 XI
(2023)
Mazón II

Línia temporal

Carlos MazónXimo PuigAlberto FabraFrancisco CampsJosé Luis OlivasEduardo ZaplanaJoan LermaEnrique MonsonísJosep Lluís Albiñana

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Generalidad Valenciana. «LEY ORGÁNICA 1/2006, de 10 de abril, de Reforma de la Ley Orgánica 5/1982, de 1 de julio, de Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana.». DOCV, 10-04-2006. [Consulta: 17 febrer 2013].
  2. ↑ 2,0 2,1 Cortes Valencianas. «Texto consolidado que incorpora la reforma de los artículos 45 y 50 del Reglamento de Les Corts aprobada en el Pleno del día 21 de febrero de 2013 y publicada en el Butlletí Oficial de les Corts número 138, de 1 de marzo de 2013». www.cortsvalencianes.es, 01-03-2013. Arxivat de l'original el 2014-07-03. [Consulta: 20 juliol 2014].
  3. ↑ «DECRETO 9/2015, de 30 de junio, del president de la Generalitat, por el que determina las secretarías autonómicas en que se estructura la Presidencia de la Generalitat y las consellerias.». DOCV, 7561, 01-07-2015, pàg. 20901-20902 [Consulta: 3 juliol 2015].
  4. ↑ «Así queda el organigrama del nuevo Consell». www.elmundo.es. Unidad Editorial Información General S.L.U., 08-07-2015 [Consulta: 13 juliol 2015].
  5. ↑ «Llistat dels governs preautonòmics de la Generalitat Valenciana». Arxivat de l'original el 2020-07-17. [Consulta: 16 juliol 2020].
  6. ↑ «Joan Lerma prendrà demà possessió de la presidència de la Generalitat Valenciana». El País, 25-11-1982 [Consulta: 16 juliol 2020].
  7. ↑ «Joan Lerma, del Partit Socialista, virtual president electe de la Generalitat de València». El País, 12-08-1982 [Consulta: 16 juliol 2020].
  8. ↑ «Joan Lerma Blasco és elegit president del Consell amb l'abstenció d'UCD». Valenpedia-Las Provincias, 1982 [Consulta: 16 juliol 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=President_de_la_Generalitat_Valenciana&oldid=34033360»