Post-punk

Post-punk
Orígens estilístics	Punk rock, art rock, krautrock, electrònica, rock progressiu, dub, funk, reggae, experimental, disco
Orígens culturals	Mitjans del 1970, Regne Unit, EUA, Austràlia
Instruments típics	Bateria - Guitarra - Baix - Sintetitzador - Teclats - Bateria electrònica - Electrònics modificats - Saxòfon
Popularitat al Mainstream	Moderada a finals dels anys 1970, moderada-alta a començaments dels anys 1980, moderada-baixa a finals dels anys 1980 i als 1990. Gran reviscolament a començaments dels anys 2000.
Formes derivades	Rock alternatiu - Dark Wave - Rock gòtic - No Wave - Shoegazing - Indie rock - Post-punk revival - Industrial - Dance-rock - Dance-punk
Origen	Regne Unit
Creació	1978
Part de	música punk
Escenes regionals
	Neerlandesa (Ultra) - Alemanya (Neue Deutsche Welle) - Francesa (Coldwave)
Altres temes
	Música industrial - New Wave - No Wave

La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.

El Post-punk és un moviment de música rock amb arrels a la fi dels anys 1970, tot seguit de l'explosió inicial del punk rock de mitjans dels 1970. Aquest gènere reté les seues arrels del moviment punk però d'una manera més introvertida, complexa i experimental.^[1]

L'avantguarda del post-punk la representaven grups com Siouxsie and the Banshees, Wire, Public Image Ltd,^[2] Gang of Four, the Pop Group,^[3] Joy Division, the Fall^[4] Cabaret Voltaire, the Cure^[5] Magazine, Pere Ubu, Talking Heads, Devo i the Slits.

Aquest gènere va trobar un lloc ferm a l'escena indie i va propiciar el desenvolupament d'altres gèneres com el rock gòtic, la música industrial i el rock alternatiu. A mitjans de la dècada de 1980 el post-punk s'havia esvait donant empenta al new pop i al rock alternatiu amb l'ampliació del rang del punk i la música underground incorporant-hi elements del Krautrock (particularment l'ús de sintetitzadors i l'extensa repetició), el dub jamaicà (específicament en el baix), el funk americà, l'experimentació a l'estudi i de, fins i tot el gènere més oposat tradicionalment al punk, la música disco al gènere.

El Post-punk revival és un gènere desenvolupat a finals de la dècada de 1990 i principis de la dècada de 2000, inspirat en els sons i estètica del garage rock de la dècada de 1960 i el new wave i post-punk de la dècada de 1980^[6] amb bandes com the Strokes, the Libertines, the Killers, Franz Ferdinand, the White Stripes, the Kooks, Interpol, the Vines, the Hives, Bloc Party, Arctic Monkeys, the Cribs i Kaiser Chiefs, que a final de la dècada s'havien desbandat, mogut a altres projectes o posades en suspens, perquè algunes van retornar en la dècada de 2010.

Referències

↑ Erlewine, Stephen Thomas. "[http://www.allmusic.com/explore/essay/ Post-Punk]" Allmusic. Retrieved 2 November 2006.
↑ Clinton, Heylin. Babylon's Burning: From Punk to Grunge (en anglès). Viking, Penguin, 2007, p. 210. ISBN 978-0-14-102431-8.
↑ Reynolds, Simon. «Post-Punk's Radical Dance Fictions». A: anglès. The Rock History Reader. Cateforis, Theo. Routledge, 2013, p. 210. ISBN 978-0-415-89212-4.
↑ Kootnikoff, David. _A Musical Biography (en anglès). ABC-CLIO, 2010, p. 30. ISBN 978-0-313-36523-2.
↑ Cavanagh, David. Good Night and Good Riddance: How Thirty-Five Years of John Peel Helped to Shape Modern Life (en anglès). Faber & Faber, 2015, p. 192-193. ISBN 978-0-571-30248-2.
↑ Stuessy, J.; Lipscomb, S. D.. Rock and roll: its History and Stylistic Development (en anglès). 5a ed. Londres: Pearson Prentice Hall, 2006, p. 451. ISBN 0-13-193098-2.

Bibliografia

Heylin, Clinton. 2007 Babylon's Burning: From Punk to Grunge. (Initially issued on Viking). Reissued in 2008. 720 pages. Penguin. ISBN 978-0141024318
Reynolds, Simon. 2006. "Rip it Up and Start Again: Postpunk 1978 - 1984". London: Faber&Faber. ISBN 9780571215706
McNeil, Legs and Gillian McCain. 1997. "Please Kill Me: The Uncensored Oral History of Punk". London: Little, Brown Book Group. ISBN 9780349108803
Hebdige, Dick. 1979. "Subculture: The Meaning of Style". London: Taylor & Francis. ISBN 9780415039499

Vegeu també

Trypes

Enllaços exterms

Julian Cope's Post-punk essay and sampler
Hour-long public radio interview Arxivat 2011-11-02 a Wayback Machine. with Simon Reynolds, author of Rip It Up and Start Again: Post-Punk 1978–1984 on The Sound of Young America
Simon Reynolds' Rip It Up and Start Again: Post-Punk 1978–1984 Arxivat 2011-11-02 a Wayback Machine., Fast 'n' Bulbous review

[allmusic-1] Erlewine, Stephen Thomas. "[http://www.allmusic.com/explore/essay/ Post-Punk]" Allmusic. Retrieved 2 November 2006.

[2] Clinton, Heylin. Babylon's Burning: From Punk to Grunge (en anglès). Viking, Penguin, 2007, p. 210. ISBN 978-0-14-102431-8.

[3] Reynolds, Simon. «Post-Punk's Radical Dance Fictions». A: anglès. The Rock History Reader. Cateforis, Theo. Routledge, 2013, p. 210. ISBN 978-0-415-89212-4.

[4] Kootnikoff, David. _A Musical Biography (en anglès). ABC-CLIO, 2010, p. 30. ISBN 978-0-313-36523-2.

[5] Cavanagh, David. Good Night and Good Riddance: How Thirty-Five Years of John Peel Helped to Shape Modern Life (en anglès). Faber & Faber, 2015, p. 192-193. ISBN 978-0-571-30248-2.

[6] Stuessy, J.; Lipscomb, S. D.. Rock and roll: its History and Stylistic Development (en anglès). 5a ed. Londres: Pearson Prentice Hall, 2006, p. 451. ISBN 0-13-193098-2.

[1]