Vés al contingut

Compactadora

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Corró de conreu
Corró de discs dentats

Un corró,[1] rodet[2] o compactadora[3] en agricultura és un arreu utilitzat per aplanar o compactar la terra després d'haver llaurat amb una arada.[4][5]

L'acció d'aplanar la terra permet que la llavor sembrada després de la llaurada entri en contacte amb la terra i es faci més ràpida la germinació. També té l'acció de mantenir humida la capa subsuperficial de la terra i és, per tant, un mètode per estalviar aigua.

Els corrons antics eren cilindres de pedra massissa travessada per una barra de ferro.[6][7] Des la fi del segle dinou aparegueren nombroses variants de corrons igualadors i compactadors.[8]

Els corrons moderns acostumen a ser metàl·lics però també n'hi ha de matèria plàstica i buits que s'omplen d'aigua en utilitzar-los i que generalment es fan servir en el manteniment de parcs i jardins.

Els corrons de discs estan formats per discs independents i separats entre ells, i es caracteritzen per un pes elevat apte per aprofundir en terrenys lleugers i sorrencs.[9]

Dissenys

Un corró llis de 12 peus que consta de vuit segments de 1,5 peus
Un corró estriat que comprèn molts segments s'anomena normalment corró Cambridge al Regne Unit i cultipacker als Estats Units; cada nom es va originar amb un fabricant del país respectiu i va evolucionar cap al nom predominant a la regió.
Un camp després de compactar-lo amb un corró Cambridge (o similar).

Una peça vs. segmentat

En sòl conreat, un corró d'una sola peça té l'inconvenient que en girar les cantonades l'extrem exterior del corró ha de girar molt més ràpid que l'extrem interior, forçant un o tots dos extrems a patinar. Un corró d'una sola peça girat sobre un terreny tou relliscarà un munt de terra al radi exterior, deixant munts, la qual cosa és contraproduent. Sovint, els corrons es fan en dues o tres seccions per reduir aquest problema, i el corró Cambridge [10][11] el supera del tot muntant molts segments petits en un eix de manera que cadascú pugui girar a la velocitat adequada al punt de contacte (Idealment el lliscament es redueix al mínim. Un corró cilíndric massís, quan gira, rellisca de forma forçada en el contacte amb el sòl).

Llisa vs. ranures

La superfície dels corrons pot ser llisa, o pot tenir una textura per ajudar a trencar el sòl o per fer ranures a la superfície final per reduir l'acció de la pluja. Cada segment d'un corró Cambridge té una costella al voltant de la seva vora per a aquest propòsit. El nom cultipacker s'utilitza sovint per a aquests tipus de cresta, especialment als Estats Units.[12][13]

Materials

Cada disc d’un corró multidisc és d’un material metàl·lic resistent. La denominació de «ferro colat» només és una simplificació. El ferro colat tradicional és massa fràgil per fabricar discs que han de poder resistir impactes importants. Els discs es fonen d’una peça, amb un aliatge de fosa dúctil.[14]

Història

El corró es coneix a l'Europa occidental des de l'any 1500, però el seu ús sembla haver estat reservat per a terres dures fins al segle xviii,[15] en una època en què la metal·lúrgia i la mecanització permetien concebre eines còmodes de fer servir. No obstant això, l'agrònom andalusí Ibn al-Awwam havia esmentat l'existència de rodets esmicoladors ja al segle XII.[16][17]

Hi ha referències que indiquen l’ús d’eines aplanadores del sòl conreat per par dels antics grecs i romans. Amb cilindres estàtics i giratoris.[18][19][20]

Usos

Utilització agrícola

Els corrons són una eina de cultiu secundària utilitzada per aplanar la terra o trencar grans terrossos de sòl, especialment després de llaurar o passar l'arada de discs. En l'actualitat, els corrons solen ser arrossegats per tractors. Abans de l'agricultura mecanitzada, un equip d'animals de treball, com cavalls o bous, proporcionava la força de tracció necessària per a poder passar el corró o compactadora al llarg dels camps. La tracció animal se segueix utilitzant avui dia en alguns contextos, com a les granges Amish dels Estats Units i en regions d'Àsia on els bous de tir segueixen sent molt utilitzats.

Els corrons preparen els llits de sembra òptims fent-los tan plans com sigui pràctic i moderadament ferms. El fet que siguin plans és important a la plantació perquè és l'única manera pràctica de controlar la profunditat mitjana de sembra de llavors sense plantar a mà, laboriosament, cada llavor; no és viable aconseguir per uniformitat (per exemple) d'1 cm de profunditat de plantació si el contorn del llit de sembra varia 2 cm o més entre punts adjacents. És per això que en el moment de la sembra és important trencar fins i tot els petits terrossos/termolls i tenir una uniformitat ben anivellada del sòl.

Les terres més planes també faciliten el control de males herbes i la collita posteriors. Per exemple, en el control mecànic de males herbes, el control de la profunditat de les dents del cultivador només és pràctic amb un contorn del sòl adequadament pla, i en combinació, controlar l'alçada del capçal de la combinació només és pràctic amb un contorn del sòl prou pla.

També es creu que la compactació superficial ajuda a reduir la pèrdua d'humitat del sòl conreat.[21]

Eres

Les eres per a batre cereals [22] s’associen a dues menes de corrons: els rodets de batre[23][24] i els rodets o corrons d’aplanar.[25][26]

Ús en el camp de criquet

En el criquet, els corrons s'utilitzen perquè el camp sigui pla i menys perillós per als batedors.

En la història del criquet s'han utilitzat rodets de diverses mides, des dels rodets lleugers que s'utilitzaven a l'època dels camps descoberts i en algunes etapes de la dècada de 1950 per facilitar la batuda, fins al modern «corró pesat» que s'utilitza universalment al criquet de primera categoria en l'actualitat. El reglament permet que un terreny de joc només es compacti al començament de cada entrada o dia de joc, però això ha tingut una enorme influència en el joc en eliminar els shooters que eren omnipresents en tots els terrenys excepte en els lleugers abans que s'utilitzessin els corrons pesats. Ss'ha criticat els rodets pesants per facilitar massa la batuda i per reduir la velocitat a què s'assequen els camps després de la pluja en el fresc clima anglès.[27]

Ús en gespa

Dos "corrons de jardí" a Hill Close Gardens, Warwick

Els corrons de gespa estan dissenyats per igualar o endurir la superfície de la gespa, especialment en climes on l'aixecament fa que la gespa sigui grumosa. Es pot donar el cas que s'aixequi quan el sòl es congela i es descongela moltes vegades durant l'hivern. Quan això passa, es recomana als jardiners que facin rodar lleugerament la gespa amb un corró de gespa a la primavera.[28] Els sòls argilosos o humits no s'han de corronar a mesura que es compacten.[28]

Referències

  1. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Curró». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  2. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Rodet». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  3. ↑ Vilà, N. Estudi del vocabulari de les eines agrícoles a la comarca del Baix Camp. Institut d'Estudis Catalans, 1991, p. 72 (Biblioteca filològica). ISBN 978-84-7283-184-1. 
  4. ↑ Institut d'Estudis Catalans. compactadora [Consulta: 6 juny 2023]. 
  5. ↑ Grup Enciclopèdia. compactadora [Consulta: 6 juny 2023]. 
  6. ↑ Imprenta Nacional (Madrid). Memoria sobre los productos de la agricultura española reunidos en la Exposición General de 1857, presentada al Ministro de Comercio por la Junta Directiva de aquel concurso (en castellà). Imp. Nacional, 1861, p. 285.  Arxivat 2024-08-11 a Wayback Machine.
  7. ↑ Muir, J. Agriculture, Practical and Scientific. Macmillan, 1895, p. 163 (Macmillan's manuals for students).  Arxivat 2024-08-11 a Wayback Machine.
  8. ↑ Knight, E.H.. Agricultural implements, E. H. Knight. Agricultural products, J. J. Woodman. Live stock, Samuel Dysart. Horticulture, G. W. Campbell. Pisci-culture, T. R. Ferguson. U.S. Government Printing Office, 1880, p. 99 (Reports of the United States Commissioners to the Paris Universal Exposition, 1878). 
  9. ↑ «Corró». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 2 gener 2016].
  10. ↑ Baynes, T.S.. The Encyclopaedia Britannica: A Dictionary of Arts, Sciences, and General Literature. J. M. Stoddart, 1875, p. 284 (The Encyclopaedia Britannica: A Dictionary of Arts, Sciences, and General Literature).  Arxivat 2024-08-11 a Wayback Machine.
  11. ↑ Agricultural Society of England. A Catalogue of the Various Agricultural Implements, Seeds, Roots, Manures, and Other Articles: Exhibited at the International Agricultural Exhibition, London (Kilburn).. W. Clowes, 1879, p. 476.  Arxivat 2024-08-11 a Wayback Machine.
  12. ↑ Singh, T.P.. FARM MACHINERY. Prentice Hall India Pvt., Limited, 2016, p. 72. ISBN 978-81-203-5259-9.  Arxivat 2024-08-11 a Wayback Machine.
  13. ↑ Leslie, S.; Kline, D. Horse-Powered Farming for the 21st Century: A Complete Guide to Equipment, Methods, and Management for Organic Growers. Chelsea Green Publishing, 2015, p. 180. ISBN 978-1-60358-613-9. 
  14. ↑ «Cambridge rollers». Farmet. Arxivat de l'original el 2024-08-11. [Consulta: 11 agost 2024].
  15. ↑ Reigniez, Pascal. Errance. L'outil agricole en France au Moyen âge (en francès), 2002. ISBN 2-87772-227-9. OCLC 689957512. 
  16. ↑ Comet, Georges. L'outillage agricole médiéval et moderne et son histoire (en francès), 2001. ISBN 9782858166824. 
  17. ↑ al-'Isbili, A.Z.Y.M.I.A.; Ibn-al-ʿAuwām, Y.I.M.; Banqueri, J.A.. Kitab al-falahah. Libro de agricultura. Su Abu Zacaria Jihia aben Mohamed ben Ahmed Ebn el Awam, Sevillano. Trad. al castellano y anotado por Josef-Antonio Banqueri. (arab. et castell.) (en castellà). Impernta Real, 1802, p. 459 (Kitab al-falahah. Libro de agricultura. Su Abu Zacaria Jihia aben Mohamed ben Ahmed Ebn el Awam, Sevillano. Trad. al castellano y anotado por Josef-Antonio Banqueri.). 
  18. ↑ Dolç, M. Geòrgiques. Editorial Alpha, 1963, p. 76-IA1 (Fundació Bernat Metge (Col·lecció : text i traducció).: Escriptors llatins). ISBN 978-84-9859-037-1.  Arxivat 2024-08-11 a Wayback Machine.
  19. ↑ Rich, A. A Dictionary of Roman and Greek Antiquities: With Nearly 2000 Engravings on Wood from Ancient Originals Illustrative of the Industrial Arts and Social Life of the Greeks and Romans. Longmans, Green, 1893, p. 231.  Arxivat 2024-08-11 a Wayback Machine.
  20. ↑ Caro, M.A.. Obras de Virgilio: Estudio preliminar. Eglogas. Georgicas (en castellà). Echeverria, 1873, p. 85 (Obras de Virgilio).  Arxivat 2024-08-11 a Wayback Machine.
  21. ↑ Agricultural Research. Science and Education Administration], U.S. Department of Agriculture, 2008, p. 6.  Arxivat 2024-08-12 a Wayback Machine.
  22. ↑ Catalans, I.E.; Agraris, I.C.E.. V Congrés de la ICEA: 1907-2007, cent anys d'agricultura catalana : Castelldefels, 4, 5 i 6 de juliol de 2007. Institució Catalana d'Estudis Agraris, 2010, p. 528. ISBN 978-84-9965-021-0. 
  23. ↑ Patrimoni, Agència Catalana del; Catalunya, Generalitat de. «Rodet de batre». Visitmuseum · Catalonia museums. [Consulta: 6 juny 2023].[Enllaç no actiu]
  24. ↑ Diccionario de Agricultura práctica y Economía Rural (en castellà). Imp. de Luis Garcia, 1855, p. 132 (Diccionario de Agricultura práctica y Economía Rural). 
  25. ↑ Raventós, E.G.. Història agrària dels Països Catalans. Fundació Catalana per a la Recerca, 2006, p. 296 (Història agrària dels Països Catalans). ISBN 978-84-475-3077-9. 
  26. ↑ Espinosa, J. Cartilla agraria, o sea La práctica de la agricultura y de la ganaderia, según los autores más clásicos de estos tiempos (en castellà). Imp. de León Amarita, 1822, p. 34. 
  27. ↑ content/story/151736.html "Notes by the Editor" de Pardon, Sydney H. (editor); John Wisden's Cricketers' Almanac'; Seixanta-vuitena edició (1931)
  28. ↑ 28,0 28,1 Cengage Learning. Landscaping: Principles and Practices, 2004, p. 406-407. ISBN 1-4018-3410-8. 

Bibliografia complementària

Enllaços externs

Vegeu corró en el Viccionari, el diccionari lliure.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Compactadora
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Compactadora&oldid=34000566»