Benedetto Castelli

Benedetto Castelli

Biografia
Naixement	(it) Antonio Castelli c. 1578 Brescia (República de Venècia)
Mort	9 abril 1643 (64/65 anys) Roma (Estats Pontificis)
Sepultura	Basílica de Sant Pau Extramurs 41° 51′ 31″ N, 12° 28′ 38″ E / 41.8586°N,12.4772°E / 41.8586; 12.4772
Abat San Domenico, Foligno
1630 – 1643
Abat Sant Zenò, Verona
1630 – 1643
Dades personals
Altres noms	Benedetto Castelli
Residència	Estats Pontificis
Religió	Església Catòlica
Formació	Università degli Studi di Firenze (1611–1613) Universitat de Pàdua (1604–1607)
Director de tesi	Galileu Galilei
Activitat
Camp de treball	Matemàtic, matemàtiques, física, òptica, hidràulica, astronomia i filosofia de la ciència
Lloc de treball	Pisa
Ocupació	matemàtic, astrònom, professor d'universitat, físic, monjo
Ocupador	Universitat de Roma La Sapienza (1626–1643) Universitat de Pisa (1613–1626) Badia de Florència (1611–1613) Abadia de Cava (1607–1610) Abadia de Santa Giustina (1604–1607) Església dels Sants Faustino i Giovita (1595–1604)
Alumnes	Stjepan Gradić, Niccolò Arrighetti i Michelangelo Ricci
Orde religiós	Orde de sant Benet
Obra
Obres destacables (1669) Alcuni Opuscoli filosofici
Estudiant doctoral	Evangelista Torricelli, Giovanni Alfonso Borelli, Eustachio Divini i Bonaventura Cavalieri
Família
Pares	Annibale Castelli i Alda Tiberi

Benedetto Castelli (italià: Antonio Castelli) (Brescia, c. 1578 - Roma, 9 d'abril de 1643), de naixement Antonio Castelli, fou un matemàtic que prengué el nom de "Benedetto" quan ingressà a l'orde dels benedictins l'any 1595.

Es convertí en monjo benedictí el 1595 i, mentre va estar destinat a diversos monestirs benedictins (entre els quals el de Santa Giustina a Pàdua i la Badia Fiorentina), va estudiar a les universitats de Pàdua, on va conèixer Galileo Galilei, i de Florència. El 1613 fou nomenat professor de la universitat de Pisa i el 1626 fou cridat a Roma per assessorar el papat en matemàtiques i en sistemes hidràulics i per fer de tutor del seu nebot Taddeo Barberini.^[1]

Fou amic i ajudant del seu mestre, Galileo. Va ajudar-lo en l'estudi de les taques solars i en l'examen de les teories de Nicolau Copèrnic.^[2] De fet, fou ell qui proposà a Galileu que si les teories de Copèrnic eren certes, s'haurien de distingir diferents fases en un suposat cicle de Venus, de la mateixa manera que s'observaven a la Lluna. Aquestes fases invisibles a ull nu, foren clarament visibles amb el telescopi com va mostrar Galileu al seu Nuncius Sidereus.^[3] També el va defensar quan Galileu va patir els processos de la Inquisició, tot i que ho feu de forma tímida, ja que ell mateix formava part de l'església que l'estava processant.

També va estar implicat en una important conversa amb la duquessa Cristina de Lorena (mare de Cosme II de Mèdici) sobre la veracitat de l'existència de les llunes de Júpiter o satèl·lits galileans,^[4] a les quals Galileu havia posat inicialment el nom de Cosmica Sidera (en català: "estrelles de Cosme"), en honor del seu principal protector i posteriorment Medicea Sidera (en català: estrelles de Mèdici). La duquessa qüestionà la seva autenticitat perquè això suposava donar suport a les idees de Copèrnic -no demostrades del tot en aquell moment- que s'oposaven a una tradició de centenars d'anys i mitja dotzena de passatges bíblics que suggerien que era el Sol que es movia, i no pas la Terra. Com a exemple, la duquessa Cristina recordà el passatge de la batalla de Gideó, quan Déu atura el moviment del Sol (i no del nostre planeta) per proporcionar als israelites una mica més de llum diürna per poder derrotar els seus enemics. En contraposició, Castelli defensà la veracitat de la descoberta de Galileu afegint que, fins i tot, els jesuïtes romans les havien confirmat.

Castelli s'interessà per les matemàtiques i la hidrodinàmica. Ocupà plaça com a matemàtic a la Universitat de Pisa -per recomanació de Galileu- i més tard a la Universitat de Roma La Sapienza. Publicà Della Misura dell'Acque Correnti,^[5] un important treball sobre hidrodinàmica de fluids.^[6] També feu importants descobriments en els camps de la il·luminació, la visió en els telescopis i fou pioner en l'estudi de l'absorció diferent de la calor per diferents colors.^[7]

Un dels seus estudiants fou Evangelista Torricelli, l'inventor del baròmetre.

• Ariotti, Piero «Benedetto Castelli: Early Systematic Experiments and Theory of the Differential Absorption of Heat by Colors» (en anglès). Isis, Vol. 63, Num. 1, 1972, pàg. 79-87. DOI: 10.1086/350842. ISSN: 0021-1753.
• Ariotti, Piero «Benedetto Castelli and George Berkeley as anticipators of recent findings on the moon illusion» (en anglès). The History of Behavioral Sciences, Vol. 9, Num. 4, 1973, pàg. 328-332. DOI: 10.1002/1520-6696(197310)9:4<328::AID-JHBS2300090406>3.0.CO;2-3. ISSN: 1520-6696.
• Camerota, Michele; Giudice, Franco; Ricciardo, Salvatore «The reappearance of Galileo's original Letter to Benedetto Castelli» (en anglès). Notes & Records of the Royal Society, Vol. 73, Num. 1, 2019, pàg. 11-28. DOI: 10.1098/rsnr.2018.0053. ISSN: 1743-0178.
• Castelli, Benedetto. Massimo Bucciantini (ed.). Carteggio (en italià). L.S. Olschki, 1988. ISBN 9788822236036. 
• Favaro, Antonio «Galileo Galilei, Benedetto Castelli e la scoperta delle fasi di Venere» (en italià). Archeion, Vol. 1, Num. 3, 1920, pàg. 283-296. DOI: 10.1484/J.arch.3.27. ISSN: 0392-7865.
• Maffioli, Cesare S. ««Acqua premuta». Benedetto Castelli and the Incompressibility of Water» (en anglès). Bollettino di storia delle scienze matematiche, Vol. 28, Num. 1, 2008, pàg. 42-45. DOI: 10.1400/94822. ISSN: 0392-4432.
• Masetti Zannini, Gian Ludovico. La vita di Benedetto Castelli (en italià). Camera di commercio, industria e agricoltura di Brescia, 1961. 
• Piccinali, Luca «La famiglia di Benedetto Castelli : note dalle polizze d'estimo bresciane (1517-1627)» (en italià). Galilaeana, Vol. 16, 2019, pàg. 133-146. DOI: 10.1400/274578. ISSN: 1825-3903.
• Ranzi, Roberto; Peli, Marco; Barontini, Stefano «Benedetto Castelli (1578 – 1643) and "Della misura dell'acque correnti"» (en anglès). Geophysical Research Abstracts, Vol. 21, 2019, pàg. 1. ISSN: 1029-7006.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benedetto Castelli

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Benedetto Castelli» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Stillman, Drake. «Castelli, Benedetto» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 18 agost 2024].
• Van Helden, Al. «Benedetto Castelli (1578-1643)» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 18 agost 2024].
• De Ferrari, Augusto. «Castelli, Benedetto» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1978. [Consulta: 18 agost 2024].