Vés al contingut

Tucà becverdós

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 08:26, 2 jul 2024 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Infotaula d'ésser viuTucà becverdós
Ramphastos sulfuratus Modifica el valor a Wikidata

Ramphastos sulfuratus brevicarinatus Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nombre de cries2 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Gairebé amenaçada
UICN22682102 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePiciformes
FamíliaRamphastidae
GènereRamphastos
EspècieRamphastos sulfuratus Modifica el valor a Wikidata
Lesson, 1830

El tucà becverdós (Ramphastos sulfatus) és una de les moltes espècies de tucà que es troben en les selves centro i sud-americanes. Aquesta espècie pobla les selves entre el sud mexicà i Colòmbia.

Descripció

[modifica]

És una au de plomatge negre contrastat amb el groc intens del coll i part del pit; posseeix un gran bec de 16 cm de llarg.

El seu nom es deu al fet que té un flamant bec amb els colors de l'arc de Sant Martí. Són de cos negre; en el mascle el bec es presenta de major grandària i el seu coll i pit són de color groc brillant. S'alimenten de fruites, invertebrats i rèptils petits. Mesuren entre 18 i 63cm de llarg, el seu cos i el seu coll són curts, la seva cua depenent de l'espècie, mesura gairebé la meitat fins a gairebé la totalitat del seu cos.

Distribució i Ecologia

[modifica]

El tucà de bec multicolor està distribuït des del sud de Mèxic fins a Veneçuela i Colòmbia. Habiten en les copes dels arbres de boscos tropicals, subtropicals i selves plujoses de terres baixes, però a vegades se'ls troba en altures de fins a 1.900 msnm. Estableixen els seus nius en els forats dels arbres, on poden habitar altres individus de la mateixa espècie. Això pot provocar amuntegament en els nius, per la qual cosa acomoden les seves cues i becs sota el cos mentre dormen per disposar de més espai. A més de la falta d'espai, és comú que el fons dels forats estigui cobert de restes de les fruites amb què s'alimenten.