Sistema tegumentari

El sistema tegumentari o de coberta d'un animal està constituït per la pell i altres estructures derivades com el pèl, les escates, les ungles i les glàndules sudorípares.^[1][2]

L'epidermis (o capa ectodèrmica) de la pell està formada fonamentalment per cèl·lules de queratina estratificades en cinc capes: l'estrat basal (que es transforma per queratinització), l'estrat espinós, l'estrat granulós, l'estrat lúcid (amb propietats hidròfugues) i l'estrat corni superficial, que té cèl·lules mortes que es desprenen. La dermis (o capa mesodèrmica) de la pell és l'altra capa que compon la pell.^[3]

Els pèls i les ungles creixen per acumulació de cèl·lules de queratina en zones de l'epidermis anomenades respectivament fol·licles pilosos i matrius unguials. El derma de la pell té una capa amb papil·les i una capa reticular més profunda amb fibroblasts encarregats de sintetitzar col·lagen i elastina, que proporcionen resistència i elasticitat. A més, es troben músculs voluntaris i involuntaris.

Les glàndules sudorípares secreten suor,^[4] les sebàcies sèu^[5] i les ceruminoses la cera de les orelles.

De manera general, el tegument està format per tres elements que des de l'interior cap a l'exterior són:

• Làmina basal. També anomenada membrana basal, és la capa més profunda del tegument; està composta per teixit conjuntiu i sobre ella descansen les cèl·lules epitelials.
• Epidermis. És la capa intermèdia; és contínua i està formada per una o diversos estrats de cèl·lules epitelials, que descansen sobre la làmina basal i, eventualment, segrega una tercera capa més externa, la cutícula. En molts animals no existeix cutícula, i l'epidermis contacta directament amb el medi extern; així, els platihelmints de vida lliure (turbel·laris), tenen una epidermis recoberta de cilis vibràtils (epiteli ciliat) i els vertebrats amniotes (rèptils, aus i mamífers) tenen els estrats més exteriors queratinitzats.
• Cutícula. No està present en tots els animals. Quan existeix, es tracta de la capa més exterior i és secretada per cèl·lules de l'epidermis. Tenen cutícula els platihelmints paràsits, els anèl·lids, els pseudocelomats (nematodes, rotífers, etc.) i els artròpodes, entre altres grups. En aquests darrers assoleix una complexitat i un gruix considerables i serveix d'ancoratge als músculs, el que fa les funcions d'esquelet extern (exoesquelet).

En els artròpodes, la cutícula és la capa més exterior del tegument, situada immediatament a sobre de l'epidermis i segregada per aquesta. És una formació rígida, sense cèl·lules, d'estructura complexa i composta per quitina, entre altres substàncies. La seva funció és doble; d'una banda és una capa rígida protectora i impermeable; en segon lloc, és i punt d'ancoratge dels músculs d'animal, de manera que actua com a esquelet intern o endoesquelet.

En els vertebrats els components principals del sistema integumentari són la membrana cutània (pell) i les seves estructures complementàries anomenades també fàneres,^[a] com el pèl, les escates, les plomes, les banyes, les ungles, les glàndules exocrines i els seus productes com la suor, i diversos tipus de secrecions.

La pell és l'òrgan dels animals que actua com a barrera protectora i aïlla l'organisme del medi que l'envolta. Es tracta de l'òrgan més gran del cos (12–15% del pes total de l'individu, amb una superfície d'un o dos metres).^[8] Es pot dividir en:

• Epidermis: és la part més externa, formada per teixit epitelial, d'origen ectodèrmic. És uniestratificada en invertebrats, i pluriestratificada en vertebrats.
• Derma: està per sota de l'epidermis, d'origen mesodèrmics. Està formada principalment per teixit conjuntiu, també capil·lars, etc. Se separa de l'epidermis mitjançant una làmina basal. Està làmina és lineal en invertebrats, i es fa ondulant en vertebrats, cada vegada més a mesura que s'avança en la filogènia. La dermis es pot dividir fàcilment sobretot en vertebrats, en laxa i densa.
• Hipoderma, o panícula adiposa. Només present en mamífers, és una capa inferior a la dermis que acumula cèl·lules amb lípids anomenades adipòcits. A més, és el lloc de localització de glàndules sudorípares. No és igual de notable en tots els mamífers, sinó en aquells que acumulen una capa de greix com, per exemple, en el porc o els cetacis. La nostra pròpia capacitat d'estar obesos depèn d'aquesta capa.

Existeix una gran varietat d'aquestes estructures annexes a la pell, cadascuna amb una funció determinada. Escates, plomes o pèls, tenen una funció bàsica de recobriment per servir de protecció o per a mantenir la temperatura corporal, encara que aquestes funcions es poden ampliar i modificar; per exemple, les plomes s'utilitzen en el vol de les aus. Altres fàneres com les banyes o les urpes estan al servei de la caça, la depredació, o la defensa. Finalment, hi ha tota una sèrie de glàndules exocrines que secreten substàncies per mantenir la capacitat d'impermeabilització, la temperatura o el grau d'humitat. Però també secreten substàncies verinoses que s'utilitzen per a defensar-se dels depredadors, o substàncies nutritives per als cadells, com les glàndules mamàries que són exclusives dels mamífers.

• Escates, en peixos teleostis, rèptils, i romanent en aus.
• Plomes, en aus.
• Pèls, en mamífers.
• Banyes
• Ungles
• Urpes
• Fàneres especialitzades, com l'òrgan perliforme en peixos o esperons en mascles d'espècies d'amfibis (ambdós ajuden en l'acoblament).
• Glàndules exocrines

• Glàndules mucoses
• Glàndules seroses
• Glàndules sudorípares
• Glàndules sebàcies
• Glàndules ceruminoses - glàndules del canal de l'oïda que produeixen cerumen.
• Glàndules mamàries

• Protecció. Barrera de protecció davant el medi extern, és la primera barrera immunològica.
• Impermeabilització. Intervé en evitar la dessecació. En això estan relacionats els canvis de muda i delm pelatge. Canvia el gruix entre l'hivern i estiu.
• Sensibilitat: el sistema nerviós rep informació des dels receptors cutanis per al tacte, pressió, vibracions, dolor i temperatura.
• Motilitat. Permet el moviment, com en algunes larves d'invertebrats, que disposen de bandes de cilis i poden moure's en l'aigua.
• Excreció. És el cas de la suor, una orina molt diluïda que a més d'eliminar substàncies nocives també permet reduir la temperatura corporal (termoregulació).
• Síntesi de vitamina D a través de la transformació del colesterol
• Immunitat; les cèl·lules de l'epidermis col·laboren amb els limfòcits en l'eliminació de microorganismes patògens invasors
• Nutrició. Important en determinats paràsits, com trematodes i cestodes, els quals absorbeixen nutrients a través del tegument.
• Respiració: la respiració cutània es dona en els amfibis; en el cas dels paràsits anteriorment esmentats l'absorció de nutrients inclou oxigen.
• Mimetisme. Permet camuflar, com en el cas de l'insecte pal.

El tegument té diferents funcions, més o menys marcades segons l'espècie de què es tracti

• Parada nupcial. Mitjançant la coloració del tegument, i de les seves fàneres (com plomes i pèl) es reconeixen individus del sexe oposat mitjançant dimorfisme sexual. També serveixen per a l'exclusió d'individus d'altres espècies diferents en alguns casos.

La dermatologia és la disciplina mèdica que estudia i tracta el sistema integumentari. A causa del fet que la pell és l'òrgan més visible del cos, la seva aparença o símptomes proporciona importants indicis, no només sobre les seves malalties, sinó també de les d'altres òrgans, com el fetge. Així mateix, la pell és l'òrgan més vulnerable, exposat a radiacions, traumatismes, infeccions i productes químics nocius.

Té un important paper en els diagnòstics. Observant el seu aspecte es poden detectar malalties, tant pròpies de la pell, com la lepra o la sarna, com d'altres parts del cos. A més, és un indicador de l'edat de l'individu.

Les possibles malalties i trastorns que poden afectar el sistema tegumentari humà inclouen:

• Erupcions
• Butllofes
• Peu d'atleta
• Infeccions
• Cremades
• Càncer de pell
• Altres tipus de càncer
• Albinisme
• Acne
• Herpes
• Herpes labial
• Picades d'insecte
• Impetigen
• Rubèola
• Malalties de transmissió sexual

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sistema tegumentari

• Lectures d'anatomia de Berkeley. El sistema integumentari Arxivat 2009-04-19 a Wayback Machine.. (anglès)
• El sistema integumentari i la seva relació amb el càncer a cancerindex.org (anglès)