Vés al contingut

Spiralia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 01:11, 27 des 2023 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Infotaula d'ésser viuSpiralia Modifica el valor a Wikidata
Període
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
SuperfílumSpiralia Modifica el valor a Wikidata
Waldemar Schleip, 1929
Embrancaments

Els espirals (Spiralia) són un clade d'animals morfològicament divers, que inclou, entre d'altres fílums, els mol·luscs, els anèl·lids i els platihelmints. Els animals espirals han estat comunament coneguts com a Lophotrochozoa (sensu lato), per bé que avui es considera que Lophotrochozoa (sensu stricto) està inclòs en Spiralia, com s'assenyalarà més endavant. Més específicament, el terme Spiralia s'aplica per designar el grup d'animals que presenta segmentació espiral de l'ou.

Característiques

[modifica]

En general, aquests animals posseeixen segmentació determinada, és a dir, el destí de cada blastòmer està establert des del moment en què aquest s'origina per divisió mitòtica.

Aquesta segmentació espiral, de la qual aquest clade pren el seu nom, és un patró de desenvolupament embrionari que es troba en la majoria dels Lophotrochozoa, però no en tots.

Anteriorment, es pensava que la segmentació espiral corresponia als animals espirals en el sentit més estricte, com els mol·luscs i els anèl·lids que presenten segmentació espiral clàssica en el seu desenvolupament embrionari. La presència de segmentació espiral en animals com ara els platihelmints podria fer difícil la correlació amb algunes filogènies.

L'evidència de la relació entre els mol·luscs, anèl·lids i lofoforats es va trobar mitjançant proves genètiques en 1995.[2] La investigació més recent ha establert fermament als Lophotrochozoa com superfílum dins dels metazous.

Amb aquesta nova comprensió de la filogènia animal, la presència de segmentació espiral al policlade dels platihelmints i els gnatostomúlids, així com la més tradicional en els espirals, ha portat a la hipòtesi que la segmentació espiral en els embrions d'aquests animals era present ancestralment als Lophotrochozoa i Spiralia com un tot. Com a conseqüència d'aquesta hipòtesi, Spiralia s'utilitza ocasionalment com a sinònim de Lophotrochozoa, tot i que la veracitat d'aquesta asseveració no s'ha establert universalment.

Filogènia

[modifica]

Aquesta és la filogènia d'acord amb les anàlisis genètiques:[3][4][5][6][7][1]

Spiralia
 Gnathifera 

 Chaetognatha




 Gnathostomulida




 Micrognathozoa


Syndermata

 Rotifera



 Acanthocephala






 Platytrochozoa 
 Lophotrochozoa 
 Trochozoa 

 Mollusca




 Annelida



 Nemertea




 Lophophorata 
Branchizoa

 Brachiopoda



 Phoronida



Polyzoa

 Bryozoa




 Entoprocta



 Cycliophora







 Rouphozoa 

 Platyhelminthes



 Gastrotricha



 Mesozoa 

 Orthonectida



 Rhombozoa






Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Marlétaz, Ferdinand; Peijnenburg, Katja T. C. A.; Goto, Taichiro; Satoh, Noriyuki; Rokhsar, Daniel S. «A new spiralian phylogeny places the enigmatic arrow worms among gnathiferans». Current Biology, 29, 2, 2019, pàg. 312–318.e3. DOI: 10.1016/j.cub.2018.11.042.
  2. Halanych, K. M.; Bacheller, J. D.; Aguinaldo, A. M.; Liva, S. M.; Hillis, D. M. «Evidence from 18S ribosomal DNA that the lophophorates are protostome animals» (en anglès). Science, 267, 5204, 17-03-1995, pàg. 1641–1643. DOI: 10.1126/science.7886451. ISSN: 0036-8075. PMID: 7886451.
  3. Edgecombe, Gregory D.; Giribet, Gonzalo; Dunn, Casey W.; Hejnol, Andreas; Kristensen, Reinhardt M.; Neves, Ricardo C.; Rouse, Greg W.; Worsaae, Katrine; Sørensen, Martin V. «Higher-level metazoan relationships: recent progress and remaining questions». Organisms, Diversity & Evolution, 11, 2, 6-2011, pàg. 151–172. DOI: 10.1007/s13127-011-0044-4.
  4. Fröbius, Andreas C.; Funch, Peter «Rotiferan Hox genes give new insights into the evolution of metazoan bodyplans». Nature Communications, 8, 1, 04-04-2017. Bibcode: 2017NatCo...8....9F. DOI: 10.1038/s41467-017-00020-w. PMC: 5431905.
  5. Smith, Martin R.; Ortega-Hernández, Javier «Hallucigenia’s onychophoran-like claws and the case for Tactopoda». Nature, 514, 7522, 2014, pàg. 363-366. Bibcode: 2014Natur.514..363S. DOI: 10.1038/nature13576.
  6. «Palaeos Metazoa: Ecdysozoa».
  7. Yamasaki, Hiroshi; Fujimoto, Shinta; Miyazaki, Katsumi «Phylogenetic position of Loricifera inferred from nearly complete 18S and 28S rRNA gene sequences». Zoological Letters, 1, 6-2015, pàg. 18. DOI: 10.1186/s40851-015-0017-0. PMC: 4657359.