Tici (fill de Zeus)
  | |
| Tipus | personatge mitològic grec |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Mare | Elara, Elate (en)  i Gea |
| Pare | Zeus |
| Fills | Europa |
Segons la mitologia grega, Tici (en grec antic Τιτυός) va ser un gegant, fill de Zeus i d'Èlara. Per por de la gelosia d'Hera, Zeus amagà la seva amant durant l'embaràs, a les profunditats de la terra. De la terra va sortir, en néixer, el gegant Tici.
Quan Leto donà a Zeus els seus fills Àrtemis i Apol·lo; Hera, gelosa, va provocar que el gegant provés de violar Leto o Àrtemis, segons la versió; però Zeus, en descobrir-ho, el fulminà i el precipità al Tàrtar. En altres versions, són Àrtemis i Apol·lo els qui maten Tici. Al Tàrtar jeia, estès a terra, i dues serps[1] o dos voltors (no confondre amb Prometeu, que també pateix un càstig similar, però per una àguila) li devoraven el fetge, que li tornava a créixer segons les fases de la lluna. Alguns autors diuen, però, que els dos fills de Leto van protegir la seva mare i van matar el gegant amb les seves fletxes. Tici va quedar eternament estirat a terra, i amb el seu cos cobria nou hectàrees d'extensió. A Eubea hi havia una cova on Tici rebia culte.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Higí. Faules (vol. I). Fundació Bernat Metge, 2011, p. 149. ISBN 978-84-9859-181-1.
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 524. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
[modifica]- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 209. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1
