Vés al contingut

Tici (fill de Zeus)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 18:26, 17 jul 2023 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Infotaula personatgeTici

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge mitològic grec Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
MareElara, Elate (en) Tradueix i Gea Modifica el valor a Wikidata
PareZeus Modifica el valor a Wikidata
FillsEuropa Modifica el valor a Wikidata
El càstig de Tici, cristall de roca tallat per Giovanni Bernardi, al Museu Britànic

Segons la mitologia grega, Tici (en grec antic Τιτυός) va ser un gegant, fill de Zeus i d'Èlara. Per por de la gelosia d'Hera, Zeus amagà la seva amant durant l'embaràs, a les profunditats de la terra. De la terra va sortir, en néixer, el gegant Tici.

Quan Leto donà a Zeus els seus fills Àrtemis i Apol·lo; Hera, gelosa, va provocar que el gegant provés de violar Leto o Àrtemis, segons la versió; però Zeus, en descobrir-ho, el fulminà i el precipità al Tàrtar. En altres versions, són Àrtemis i Apol·lo els qui maten Tici. Al Tàrtar jeia, estès a terra, i dues serps[1] o dos voltors (no confondre amb Prometeu, que també pateix un càstig similar, però per una àguila) li devoraven el fetge, que li tornava a créixer segons les fases de la lluna. Alguns autors diuen, però, que els dos fills de Leto van protegir la seva mare i van matar el gegant amb les seves fletxes. Tici va quedar eternament estirat a terra, i amb el seu cos cobria nou hectàrees d'extensió. A Eubea hi havia una cova on Tici rebia culte.[2]

Referències

[modifica]
  1. Higí. Faules (vol. I). Fundació Bernat Metge, 2011, p. 149. ISBN 978-84-9859-181-1. 
  2. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 524. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia

[modifica]
  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 209. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1