Vés al contingut

Glauberita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:32, 30 juny 2023 amb l'última edició de Rebot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Infotaula de mineralGlauberita
Fórmula químicaNa₂Ca(SO₄)₂
EpònimJohann Rudolph Glauber Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina El Castellar, Villarrubia de Santiago, Toledo, Castella la Manxa, Espanya
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.7.AD.25
Nickel-Strunz 9a ed.7.AD.25 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/A.07 Modifica el valor a Wikidata
Dana28.4.2.1
Heys25.4.4
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 10,129(2) Å; b = 8,306(2) Å; c = 8,533(2) Å; β = 112,19(1)°
Grup puntual2/m - prismàtica
Colorgris, groguenca, incolora
Exfoliacióperfecta en {001}, irregular en {110}
Fracturaconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa2,5 a 3
Lluïssorvítria, cerosa, nacrada
Color de la ratllablanc
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat2,75 a 2,85 g/cm³ (mesurada); 2,78 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,507 a 1,515 nβ = 1,527 a 1,535 nγ = 1,529 a 1,536
Birefringènciaδ = 0,022
Angle 2Vcalculat: 24° a 34°
Dispersió òpticaforta r > v
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1808
SímbolGlb Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La glauberita és un mineral de la classe dels sulfats. La seva denominació es deu al seu contingut de sulfat de sodi (Na₂SO₄), antigament conegut com a «sal de Glauber», rebent aquest nom per l'alquimista alemany Johann Rudolph Glauber (1604- 1668).

Característiques

[modifica]

La glauberita és un sulfat de fórmula química Na₂Ca(SO₄)₂. És de color blanc i cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3. Mostra una fractura irregular o concoidal; la seva fractura, molt irregular, produeix petits fragments concoides. Té un sabor lleugerament salí.

Formació i jaciments

[modifica]

És un component comú de dipòsits d'evaporita continentals i marítims. També es troba com sublimats al voltant de fumaroles així com en cavitats de lava basàltica farcides de mineral a vegades pot formar part de dipòsits de nitrat en climes àrids. En evaporites apareix associada amb halita, polihalita, anhidrita i thenardita. També s'associa amb aquest últim mineral en fumaroles i dipòsits de nitrats.

El jaciment d'aquest mineral es troba en Villarrubia de Santiago (Toledo, Espanya), també hi ha dipòsits de glauberita en Chinchón i Ciempozuelos (Madrid), en Agoncillo i Alcanadre (La Rioja), i en Remolinos (Saragossa). A Castella i Lleó sobresurten les produccions de Belorado i de Cerezo de Río Tirón, situades en el marge esquerre del Riu Tirón. A Amèrica hi ha jaciments en Sierra Gorda i Iquique (Xile), així com en la Província de Loayza (Bolívia).

Referències

[modifica]
  1. «Glauberite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 desembre 2015].