Vés al contingut

Briozous

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:50, 13 juny 2023 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Infotaula d'ésser viuBriozous
Bryozoa Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Període
Des de l'Ordovicià
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumBryozoa Modifica el valor a Wikidata
Ehrenberg, 1831
Nomenclatura
Sinònims
Ectoprocta (Nitsche, 1869)
Classes

Els briozous (Briozoa) o ectoproctes són un embrancament d'animals invertebrats aquàtics petits, caracteritzats per la presència d'un lofòfor i tentacles ciliats que serveixen per capturar aliment.[1]

Normalment mesuren uns 0,5 mm de longitud. S'han descrit unes 5,869 espècies.[2] La majoria d'espècies marines viuen en aigües tropicals, però unes poques habiten a fosses marines, i altres habiten en aigües polars. Una classe viu únicament en una varietat d'entorn d'aigua dolça, i uns pocs membres d'una classe majoritàriament marina prefereixen les aigües salobres. Exceptuant un gènere, els briozous formen grans colònies de membres microscòpics. Es depositen a les costes quan hi ha vents forts o activitat en un llac. També se'ls coneix com a "animal molsa", ja que moltes vegades el seu aspecte recorda una coberta subaquàtica de molsa.

Com els braquiòpodes, es caracteritzen per presentar un lofòfor evaginable, tret que situa als braquiòpodes i als briozous dins del clade Lophotrochozoa; la seva funció és principalment l'alimentació.[3] Es tracta d'una corona de tentacles que generen corrents d'aigua cap a la boca de l'individu; al seu torn, aquests tentacles secreten una substància enganxosa que afavoreix la captura del plàncton, principal dieta dels briozous, i el dirigeixen cap a la boca.

El zoeci, o coberta protectora, pot ser quitinós[4] o calcari, de forma cilíndrica i amb una obertura per a la sortida del polípide.[5] Aquesta obertura pot presentar opercle o no.

En molts grups pot haver zooides especialitzats, donant un tret més avançat al grup. Els zooides especialitzats en la defensa de la colònia se'ls coneix com a "avicularis".[5] Els encarregats de la neteja, "vibracularis", i els que s'ocupen exclusivament de la reproducció, "gonanfis".

Bibliografia

[modifica]
  1. «Bryozoa (Moss Animals)» (en anglès). Encyclopedia of Life Sciences.National Museum of Natural History - Smithosian. [Consulta: 5 març 2023].
  2. Bock, Philip E.; Gordon, Dennis P. «Phylum Bryozoa Ehrenberg, 1831. In: Zhang, Z.-Q. (Ed.) Animal Biodiversity: An Outline of Higher-level Classification and Survey of Taxonomic Richness (Addenda 2013)». Zootaxa, 3703, 1, 30-08-2013, pàg. 67. DOI: 10.11646/zootaxa.3703.1.14. ISSN: 1175-5334.
  3. Helmkampf, Martin; Bruchhaus, Iris; Hausdorf, Bernhard «Phylogenomic analyses of lophophorates (brachiopods, phoronids and bryozoans) confirm the Lophotrochozoa concept» (en anglès). Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, 275, 1645, 22-08-2008, pàg. 1927–1933. DOI: 10.1098/rspb.2008.0372. ISSN: 0962-8452. PMC: PMC2593926. PMID: 18495619.
  4. Ruppert, Edward E.; Fox, Richard S.; Barnes, Robert D. Invertebrate zoology : a functional evolutionary approach. Belmont, CA : Thomson-Brooks/Cole, 2004, p. 829–845. ISBN 978-0-03-025982-1. 
  5. 5,0 5,1 McKinney, Frank K.; Jackson, Jeremy B. C.. Bryozoan Evolution (en anglès). University of Chicago Press, 1991-10-15, p. 1-13. ISBN 978-0-226-56047-2. 

Enllaços externs

[modifica]