Antonia Bembo
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 1643 Venècia (Itàlia) |
Mort | c. 1715 (71/72 anys) París |
Activitat | |
Ocupació | compositora, cantant d'òpera |
Gènere | Òpera |
Moviment | Música barroca |
Professors | Francesco Cavalli |
Instrument | Veu |
Antonia Padoani Bembo (Venècia, 1640-París, 1720) compositora italiana i cantant.[1] Filla del metge Giacomo Padoani i de Diana Pareschi, va cantar pel rei Lluís XIV. Destaca la seva obra L´Ercole amant (1707)
Biografia
[modifica]Antonia Bembo va néixer el 1640 i és filla del metge Giacomo Padoani (1603-1666) i de Diana Pareschi (1609-1676). Va estudiar música i literatura. Va realitzar diversos viatges amb el guitarrista Francesco Corbetta, entre ells a Viena, Brussel·les, Hannover, Espanya i París. Va ser també deixeble de Francesco Cavalli.
Se l'identifica com a la fligia que canta (la filla cantant), essent una persona de cert talent pel cant. El 1659 es casa amb Lorenzo Bembo (1637-1703), descendent de Pietro Bembo. Passen el seu primer any de matrimoni a la casa dels Padoani a Venècia, on sorgeixen conflictes entre el seu pare i el seu marit. Tenen tres fills, Diana, Andrea i Giacomo.[2] Quan mor el seu pare, es traslladen a Venècia vivint a l'església de San Moisès. El 1672 es divorcia de Lorenzo Bembo i torna a França sota la protecció de Lluís XIV,[3] oferint-li protecció a la comunitat femenina Petite Union Chrétienne des Dames de Saint Chaumont (Petita Unió Cristiana de Dames de Saint Chaumont), a la parròquia de Notre Dame de Bonne Nouvelle,[4] als afores de París.
Obra
[modifica]Antonia Bembo va compondre majoritàriament obres de gèneres vocàlics:
- Un divertimento a cinc veus
- Dos te deum
- Musicalització de salms amb texts en llatí i francès
- Una òpera, L´Ercole (1707)
- Una cantata, Clizia, amant del Sole per a soprano i baix continu
La seva obra és una combinació d'estils italià i francès.[4] Utilitza el virtuosisme de l'estil italià de l'època i les danses franceses. Moltes de les seves obres estan escrites per a soprano amb continu. Va escriure una òpera L'Ercole amante ("Hèrcules enamorat", 1707), amb el mateix llibret de Francesco Buti com a Cavalli.
Les seves obres es conserven a la Bibliothèque Nationale de París i consta de sis volums i el produzioni ormoniche. a majoria d'ells dedicades a Lluís XIV.[5]
El seu volum Produzioni Armoniche conté la seva peça més coneguda: Lamento della Vergine (Lamentació de la Verge).[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Antonia Bembo (1643?-1715?)» [archive], sur data.bnf.fr (consulté le 22 juillet 2019)
- ↑ Sadie, Julie Anne. Samuel, Rhian, The Norton/Grove dictionary of women composers, W.W. Norton, 1995, 56 p. (ISBN 978-0-393-03487-5, OCLC 49713611, lire en ligne [archive]).
- ↑ «Antonia Padoani» [archive], sur Siefar
- ↑ 4,0 4,1 «Antonia Padoani» [archive], sur Siefar
- ↑ «Partition Produzioni Armoniche» [arxiu], sobre Gallica
- ↑ «1695, Antonia Bembo compose Lamento della Vergine» [archive], sur France Musique, 12 septembre 2018
Bibliografia
[modifica]- Claire Fontijn i Marinella Laini, «Antonia Bembo», Grove Dictionary of Music and Musicians, 2001 (en) Oxford Music Online [archive]
- Karin Pendle, Women and Music: A History. Indiana University Press, Bloomington IN. (2001) (ISBN 0-253-21422-X)
- Claire Fontijn, Desperate Measures: The Life and Music of Antonia Padoani Bembo. Oxford University Press. (2006)