dit

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdit/^ⓘ
• Rimes: -it
• Etimologia: [1] Probablement del llatí vulgar *dītus, del clàssic digitus, segle XIII. Doblet de dígit.
• Etimologia: [2] Del llatí *dīctu, de dictus, participi de dīctō ‎(«dir»).

dit m. ‎(plural dits)

1. (anatomia) Cadascun dels extrems articulats i separats de la mà, del peu i de les potes d'alguns animals.
2. Mida que correspon aproximadament al gruix del dit d'una persona adulta.

• ditejar
• ditada

• dits de la mà: dit polze, dit índex, dit del cor, dit anular, dit menovell
• a dit = sense criteri objectiu, a sort o de sotamà
• assenyalar amb el dit = inculpar algú, dir els defectes
• com anell al dit = molt adequat
• per llepar-se els dits = molt bo, aplicat al menjar
• agafar-se els dits = comprometre's
• no tenir dos dits de front = ser inconscient

dit m. ‎(plural dits)

1. (obsolet) Allò que es diu.
2. (folklore) Dita que expressa una creença popular.

   Que «a les serps els agrada la llet de lactància» és un dit de llegenda urbana.

• (folklore) text informatiu, enunciat de creença, matriu de llegenda

dit ‎(infinitiu dir)

1. Participi masculí singular del verb dir.

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Termfolk

dit

1. participi masculí singular de dir