Districtes d'Etiòpia
Districtes o woreda (amharic ወረዳ) (també anomenats wasda), són les divisions administratives del tercer nivell d'Etiòpia. Es subdivideixen en diverses wards (kebele) o subdivisions electorals, que són la unitat de govern local més petita a Etiòpia. És una subdivisió relativament recent. El país tenia fins ben entrat al segle xix una organització territorial molt descentralitzada.[1] Va seguir un segle i mig de centralització cap a un estat unitari. Des de 1991 el partit Front Democràtic Revolucionari Popular Etíop actua per tornar a descentralitzar i implementar una organització que respecti més la diversitat ètnica.[1]
Les woredes es van crear des de 2001.[1] Normalment s'agrupen en zones formant una regió; els districtes que no formen part d'una zona són districtes especials i funcionen com a entitats autònomes. Els districtes es regeixen per un consell de woreda els membres del qual són elegits directament per representar cada kebele del districte.[2] Hi ha uns 670 woredes rurals, amb un consell i govern presidit per un administrador en cap i uns 100 zones urbanes, governades per un batlle (mayor). La terminologia varia, alguns limiten el terme woreda a les unitats rurals, altres apliquen el terma a qualsevol unitat territorial, sigui urbana o rural.[3]. Les woredes es divideixen en kebele, que reuneixen uns cinq mil habitants. En certes zones, el kebele és la darrera unitat, en altres encara n'hi ha de mes petites.[4] Cada kebele te representants elegits en el consell de woreda.[5]
Tot i que alguns districtes es poden remuntar fins a èpoques més primerenques, com per exemple la woreda especial del Yem, les woredes Gera i Gomma que conserven els límits dels regnes absorbits a Etiòpia i la woreda Mam Midrina Lalo Midir d'una província històrica d'Etiòpia (en aquest cas, dos dels districtes de Menz) - són de creació més recent. A partir del 2002, es va donar més autoritat als districtes i s'hi va transferir personal i pressupostos dels governs regionals.
Les regions són Àfar, Amhara, Benishangul-Gumaz, Gambela, Oròmia, Somali, del Sud i Tigre.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Ayele, Z «Local government in Ethiopia: still an apparatus of control?». Law, Democracy & Development, 15, 1, 25-07-2011. DOI: 10.4314/ldd.v15i1.7. ISSN: 2077-4907.
- ↑ Ayele, 2012, p. 11.
- ↑ Yilmaz, 2008, p. 2-3.
- ↑ Yilmaz, 2008, p. 4.
- ↑ Yilmaz, 2008, p. 5.
Bibliografia
modifica- Yilmaz, Serdar. Local Government Discretion and Accountability in Ethiopia (pdf). International Studies Program, Andrew Young School of Policy Studies, Georgia State University, desembre 2008, p. 2–5 (Working Paper 08-38).