Torneig de les Sis Nacions 2011
El Torneig de les Sis Nacions de 2011 de rugbi, o també denominat 2011 RBS 6 Nations a causa del patrocini del Bank of Scotland, fou la dotzena edició d'aquest torneig en el format de Sis Nacions i la 117a incloent tots els formats de la competició. El torneig va començar el 4 de febrer i va concloure el 19 de març de 2011.[1]
Itàlia i França jugant a Roma | |||
Dates | 4 de febrer - 19 de març | ||
---|---|---|---|
Participants | Anglaterra França Irlanda Itàlia Escòcia Gal·les | ||
Estadístiques | |||
Campió | Anglaterra (26è títol) | ||
Calcutta Cup | Anglaterra | ||
Millennium Trophy | Irlanda | ||
Centenary Quaich | Irlanda | ||
Giuseppe Garibaldi Trophy | Itàlia | ||
Eurostar Trophy | Anglaterra | ||
Partits | 15 | ||
Assistència | 920.618 (61.375 per partit) | ||
Assaigs | 51 (3,4 per partit) | ||
Màxim anotador | Toby Flood (50) | ||
Jugador amb més assaigs | Chris Ashton (6) | ||
Jugador del torneig | Andrea Masi | ||
|
El major esdeveniment d'aquesta edició fou la inauguració de l'Aviva Stadium en l'antic emplaçament de Lansdowne Road. La finalització de l'Aviva va acabar amb la peregrinació de la selecció irlandesa, que a través d'un acords entre la IRFU amb l'Associació Atlètica Gaèlica (GAA) havia permès al quinze del trèvol de jugar a l'emblemàtica seu de la GAA de Croke Park.[2] Irlanda va jugar els seus primers test a l'Aviva stadium al novembre de 2010. Un altre canvi en el format de la competició fou que per primera vegada, el partit inaugural del torneig es va celebrar en divendres a la nit.[3] Per primera vegada en una dècada, tots els equips tenien el mateix entrenador que en el torneig de l'any anterior.[4] El torneig també va ser sorprenent per la derrota dels vigents campions, França, en mans dels cuers del darrer any Itàlia, que a més a més s'emportarien el Trofeu Giuseppe Garibaldi.[5] Els campions foren els anglesos que va guanyar els seus primers quatre partits, però van perdre el Grand Slam davant Irlanda. L'italià Andrea Masi va ser nomenat com el millor jugador del torneig, convertint-se en el primer jugador italià a guanyar el premi amb 30% dels vots.[6]
Participants
modificaThe teams involved are:
Classificació final
modificaPosició | Nació | Jugats | Punts | Taula punts | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Jugats | Guanyats | Empatats | Perduts | A favor | En contra | Diferència | Assaigs | |||
1 | Anglaterra | 5 | 4 | 0 | 1 | 132 | 81 | +51 | 13 | 8 |
2 | França | 5 | 3 | 0 | 2 | 117 | 91 | +26 | 10 | 6 |
3 | Irlanda | 5 | 3 | 0 | 2 | 93 | 81 | +12 | 10 | 6 |
4 | Gal·les | 5 | 3 | 0 | 2 | 95 | 89 | +6 | 6 | 6 |
5 | Escòcia | 5 | 1 | 0 | 4 | 82 | 109 | -27 | 6 | 2 |
6 | Itàlia | 5 | 1 | 0 | 4 | 70 | 138 | -68 | 6 | 2 |
Resultats
modificaJornada 1
modificaGal·les | 19–26 | Anglaterra | 4 febrer 2011 19:45 - Millennium Stadium, Cardiff Assistència: 74,276 espectadors Àrbitre: Alain Rolland (Irlanda) |
Assaigs: Stoddart 60' c Con.: S. Jones (1/1) Pen.: S. Jones (3/4) 23', 29', 43' James Hook (1/2) 70' |
[Report] | Assaigs: Ashton (2) 14' c, 56' c Con.: Flood (2/2) Pen.: Flood (3/3) 19', 32', 47' Wilkinson (1/1) 75' |
Jugador del partit:
Jutges de línia:
|
Itàlia | 11–13 | Irlanda | 5 febrer 2011 14:30 - Stadio Flaminio, Roma Assistència: 32,000[7] espectadors Àrbitre: Romain Poite (França) |
Assaigs: McLean 75' m Pen.: Mi. Bergamasco (2/3) 6', 40' |
[Report] | Assaigs: O'Driscoll 44' c Con.: Sexton (1/1) Pen.: Sexton (1/1) 28' Drop: O'Gara (1/1) 78' |
|
|
Jugador del partit:
Jutges de línia:
|
França | 34–21 | Escòcia | 5 febrer 2011 17:00 - Stade de France, París Assistència: 78,595 espectadors Àrbitre: Wayne Barnes (Anglaterra) |
Assaigs: Médard 2' c Penalty try 29' c Harinordoquy 54' c Traille 68' c Con.: Parra (2/2) Yachvili (2/2) Pen.: Yachvili (1/2) 79' Drop: Trinh-Duc (1/1) 9' |
[Report] | Assaigs: Kellock 18' c Brown 60' c Lamont 75' c Con.: Parks (2/2) Jackson (1/1) |
|
|
Jugador del partit:
Jutges de línia:
|
Jornada 2
modificaAnglaterra | 59–13 | Itàlia | 12 febrer 2011 14:30 - Twickenham Stadium, Londres Assistència: 80,810 espectadors Àrbitre: Craig Joubert (South Africa) |
Assaigs: Ashton (4) 3' c, 25' c, 54' c, 76' c Cueto 30' c Tindall 35' c Care 58' c Haskell 72' c Con.: Flood (5/5) Wilkinson (3/3) Pen.: Flood (1/1) 10' |
[Report] | Assaigs: Ongaro 70' c Con.: Bergamasco (1/1) Pen.: Bergamasco (2/3) 4', 12' |
|
|
Jugador del partit:
Jutges de línia:
|
També es va convertir en el primer jugador a Anglaterra per haver marcat quatre tries en una de les Sis Nacions, Cinc Nacions, o Nacions Home partit des que Ronald Poulton va anotar quatre contra França el 1914.
Els seus sis intents fins ara en la competició igualen el rècord en una temporada a l'era de les Sis Nacions, compartida per Will Greenwood d'Anglaterra i Shane Williams de Gal·les.
- Els quatre assaigs de Chris Ashton van suposar diferents rècords
- Va esdevenir el primer jugador de qualsevol nació en marcar 4 assaigs en un partit de les Sis Nacions des de la incorporació d'Itàlia.
- Primer anglès en fer 4 assaigs des que Ronald Poulton en va anotar quatre contra França el 1914.
- Els is assaigs aconseguits igualen el rècord aconseguit en una temporada per Will Greenwood d'Anglaterra i Shane Williams de Gal·les.
Escòcia | 6–24 | Gal·les | 12 febrer 2011 17:00 - Murrayfield Stadium, Edimburg Assistència: 60,259 espectadors Àrbitre: George Clancy (Irlanda) |
Pen.: Parks (2/3) 31', 58' |
[Report] | Assaigs: Williams (2) 8' c, 70' m Con.: James Hook (1/1) Pen.: James Hook (4/5) 13', 18', 21', 65' |
|
|
Jugador del partit:
Jutges de línia:
|
Irlanda | 22–25 | França | 13 febrer 2011 15:00 - Aviva Stadium, Dublín Assistència: 51,000 espectadors Àrbitre: Dave Pearson (Anglaterra) |
Assaigs: McFadden 4' c O'Leary 37' m Heaslip 67' c Con.: Sexton (1/2) O'Gara (1/1) Pen.: Sexton (1/1) 15' |
[Report] | Assaigs: Médard 54' c Con.: Yachvili (1/1) Pen.: Parra (5/5) 10', 18', 20', 27', 48' Yachvili (1/2) 62' |
|
|
Jugador del partit:
Jutges de línia:
|
Jornada 3
modificaItàlia | 16–24 | Gal·les | 26 febrer 2011 14:30 - Stadio Flaminio, Roma Assistència: 32,000 espectadors Àrbitre: Wayne Barnes (Anglaterra) |
Assaigs: Canale 5' m Parísse 52' m Pen.: Bergamasco (2/2) 12', 26' |
[Report] | Assaigs: Stoddart 9' m Warburton 13' c Con.: S. Jones (1/2) Pen.: S. Jones (3/3) 3', 38', 40+2' Drop: James Hook (1/1) 73' |
|
|
Jugador del partit:
Jutges de línia:
|
Anglaterra | 17–9 | França | 26 febrer 2011 17:00 - Twickenham Stadium, Londres Assistència: 82,107 espectadors Àrbitre: George Clancy (Irlanda) |
Assaigs: Foden 42' m Pen.: Flood (3/3) 5', 13', 17' Wilkinson (1/1) 52' |
[Report] | Pen.: Yachvili (3/5) 7', 19', 22' |
|
|
Jugador del partit:
Jutges de línia:
|
En aquest partit Jonny Wilkinson va anotar un xut a pals que el va convertir en el màxim anotar del rugbi internacional, superant a Dan Carter.
Escòcia | 18–21 | Irlanda | 27 febrer 2011 15:00 - Murrayfield Stadium, Edimburg Assistència: 63,082 espectadors Àrbitre: Nigel Owens (Wales) |
Pen.: Paterson 16', 17', 32', 58' Parks 66' Drop: Parks 70' |
[Report] | Assaigs: Heaslip 6' c Reddan 29' c O'Gara 53' c Con.: O'Gara (3/3) |
|
|
Jugador del partit:
Jutges de línia:
|
Jornada 4
modificaItàlia | 22–21 | França | 12 març 2011 14:30 - Stadio Flaminio, Roma Assistència: 34,000 espectadors Àrbitre: Bryce Lawrence (New Zealand) |
Assaigs: Masi 59' c Con.: Bergamasco (1/1) Pen.: Bergamasco (5/7) 1', 23', 63', 70', 75' |
Assaigs: Clerc 14' m Parra 50' c Con.: Parra (1/2) Pen.: Parra (3/4) 19', 44', 66' |
|
|
Jugador del partit:
Jutges de línia:
|
Primera vegada que Itàlia venç a França a domicili i també primera vegada que s'enduu el Trofeu Giuseppe Garibaldi [5]
Gal·les | 19–13 | Irlanda | 12 març 2011 17:00 - Millennium Stadium, Cardiff Assistència: 74,233 espectadors Àrbitre: Jonathan Kaplan (South Africa) |
Assaigs: Phillips 50' c Con.: James Hook (1/1) Pen.: James Hook (3/4) 19', 27', 68' Halfpenny (1/1) 38' |
[Report] | Assaigs: O'Driscoll 2' c Con.: O'Gara (1/1) Pen.: O'Gara (2/2) 32', 40' |
|
|
Jugador del partit:
Jutges de línia:
|
- L'assaig de Brian O'Driscoll fou el 24è de la seva carrera al llarg del torneig, igualant el rècord de tots els temps de Ian Smith d'Escòcia acumulat entre les edicions de 1924 i 1933.[8]
- Ronan O'Gara es va convertir en el cinquè jugador en la història de rugbi a aconseguir 1,000 punts la conversió de l'assaig de O'Driscoll.[8]
Anglaterra | 22–16 | Escòcia | 13 març 2011 15:00 - Twickenham Stadium, Londres Assistència: 82,120 espectadors Àrbitre: Romain Poite (França) |
Assaigs: Croft 67' c Con.: Wilkinson (1/1) Pen.: Flood (4/5) 15', 23', 29', 57' Wilkinson (1/1) 79' |
[Report] | Assaigs: Evans 74 'c Con.: Paterson (1/1) Pen.: Paterson (2/2) 3', 20' Drop: Jackson (1/1) 40' |
|
|
Jugador del partit:
Jutges de línia:
|
- En el minut 58, l'àrbrite Poite fou substituït per Jérôme Garcès per lesió.
Jornada 5
modificaEscòcia | 21–8 | Itàlia | 19 març 2011 14:30 - Murrayfield Stadium, Edimburg Assistència: 42,464 espectadors Àrbitre: Steve Walsh (Austràlia) |
Assaigs: De Luca 46' m Walker 54' c Con.: Paterson (1/2) Pen.: Paterson (3/4) 3', 18', 67' |
[Report] | Assaigs: Masi 10' m Pen.: Bergamasco (1/1) 30' |
|
|
Jugador del partit:
Jutges de línia:
|
Irlanda | 24–8 | Anglaterra | 19 març 2011 17:00 - Aviva Stadium, Dublín Assistència: 51,000 espectadors Àrbitre: Bryce Lawrence (New Zealand) |
Assaigs: Bowe 27' m O’Driscoll 46' c Con.: Sexton (1/2) Pen.: Sexton (4/4) 6' 14' 22' 37' |
[Report] | Assaigs: Thompson 52' m Pen.: Flood (1/2) 32' |
|
|
Jugador del partit:
Jutges de línia:
|
França | 28–9 | Gal·les | 19 març 2011 19:45 - Stade de France, Saint-Denis Assistència: 79,798 espectadors Àrbitre: Craig Joubert (South Africa) |
Assaigs: Nallet (2) 37' m, 43' c Clerc 58' c Con.: Parra (2/3) Pen.: Parra (3/4) 7', 25', 52' |
[Report] | Pen.: Hook (3/4) 2', 42', 48' |
|
|
Jugador del partit: Jutges de línia:
|
- Gal·les necessitava guanyar França de 27 punts per esdevenir campiona.
Referències
modifica- ↑ «Six Nations roll of honour» (en anglès). Londres: British Broadcasting Corporation. [Consulta: 20 març 2015].
- ↑ Farrelly, Hugh «Kidney's men pay heavy penalty for errors as França cling to victory» (en anglès). The Independent. The Independent, 14-02-2011 [Consulta: 29 abril 2015].
- ↑ «Six Nations to end experiment of Friday night matches» (en anglès). British Broadcasting Corporation, 26-01-2011 [Consulta: 29 abril 2015].
- ↑ Palmer, Bryn «Six Nations set for launch with a bang» (en anglès). BBC News. British Broadcasting Corporation [Consulta: 29 abril 2015].
- ↑ 5,0 5,1 RCS MediaGroup S.p.A. «L'Italia fa la storia: 22-21 Francia k.o. nel Sei Nazioni» (en italià). La Gazzetta dello Sport. RCS MediaGroup S.p.A., 12-03-2011 [Consulta: 29 abril 2015].
- ↑ Radioteleviosne italiana «SEI NAZIONI 2011, ANDREA MASI È IL MIGLIOR GIOCATORE» (en italià). RAI online. Radioteleviosne italiana, 23-03-2011 [Consulta: 29 abril 2015].
- ↑ «O'Gara rescues shaky Irlanda» (en anglès). ESPN Scrum. ESPN EMEA, 05-02-2011 [Consulta: 6 febrer 2011].
- ↑ 8,0 8,1 Pope, Bruce «Wales 19–13 Irlanda» (en anglès). British Broadcasting Corporation. BBC Sport, 12-03-2011 [Consulta: 13 març 2011].
Enllaços externs
modifica- Pàgina web oficial del torneig Arxivat 2013-01-20 a Wayback Machine. (anglès)
Precedit per: 2010 França |
Torneig de les Sis Nacions 2011 Anglaterra |
Succeït per: 2012 Gal·les |