Sixt IV

Sixt IV
	;
Nom original	(la) Sixtus PP. IV
Biografia
Naixement	Francesco della Rovere; 21 juliol 1414 ; Celle Ligure (Itàlia)
Mort	12 agost 1484 (70 anys); Roma
Sepultura	Grutes vaticanes
212è Papa
	9 agost 1471 – 12 agost 1484 (Gregorià) ; ← Pau II – Innocenci VIII →
Cardenal prevere San Pietro in Vincoli
	18 setembre 1467 – 10 agost 1471 ; ← Nicolau de Cusa – Juli II →
Ministre General de l'Orde dels Franciscans
	1464 – 1469 – Giovanni Dacre →
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de Pavia
Activitat
Lloc de treball	Roma ; Estats Pontificis
Ocupació	sacerdot catòlic
Ocupador	Universitat de Pàdua ; Universitat de Perusa
Orde religiós	Franciscans
Consagració	Guillaume d'Estouteville
Participà en
6 agost 1471	conclave de 1471
Família
Família	Della Rovere
Pares	Leonardo Beltramo di Savona Della Rovere i Lucchina Monleone
Parents	Pietro Riario, nebot; Girolamo Riario, nebot; Juli II, nebot; Girolamo Basso della Rovere, nebot; Rafaele Galeotto Riario, besnebot; Giovanni della Rovere, nebot; Francesco Maria I della Rovere, besnebot

Sixt IV (Celle Ligure, República de Gènova, 21 de juliol de 1414 - Roma, 12 d'agost de 1484) fou un papa de Roma. Va néixer amb el nom de Francesco della Rovere. Fill de Leonardo della Rovere i Lucchina Monleone va ingressar molt jove a l'Ordre dels Germans Menors Conventuals. Frare franciscà en la seva joventut l'any 1464 fou escollit susperior i posteriorment va ser consegrat cardenal.

Successor de Pau II, va ser escollit papa el 9 d'agost de 1471. El seu pontificat va destacar per la construcció de la Capella Sixtina dins el Vaticà, el Pont Sixtí i la fundació del Cor Sixtí, sent així un gran mecenes amb les arts així com de les lletres.

Amb el suport de Ferran I de Nàpols va declarar la guerra a la República de Florència.^[1] La presa d'Òtranto pels otomans va causar pànic a Itàlia,^[2] i l'any següent, amb la mort de Mehmet II, Sixt IV no va afluixar en els esforços de croada i la ciutat va ser recuperada per l'infant Alfons, duc de Calàbria, i fill de Ferran I de Nàpols,^[3] que a continuació va dirigir-se a Albània a donar suport a una revolta, però no va atacar el port d'Avlona i el Papa va acordar amb la República de Venècia treure Ferran del Regne de Nàpols.^[2] Va nomenar verus christianae fidei athleta (veritable campió de la fe cristiana) Esteve III de Moldàvia després de la seva victòria decisiva sobre els otomans en la batalla de Vaslui de 1475.^[4]

Va fixar la festivitat de Sant Josep el dia 19 de març.

Va morir a Roma el 12 d'agost de 1484 i va ser sepultat a la Basílica de Sant Pere.

Referències

↑ Lauro Martines, April Blood: Florence and the Plot Against the Medici, (Oxford, 2000).
↑ ^2,0 ^2,1 Setton, Kenneth Meyer. A History of the Crusades, Volume VI: The Impact of the Crusades on Europe (en anglès). Univ of Wisconsin Press, 1990, p. 333. ISBN 0299107442. «Setton»
↑ Purton, Peter Fraser. A History of the Late Medieval Siege, 1200-1500 (en anglès). Boydell & Brewer, 2010, p. 385. ISBN 1843834499.
↑ Pilat, Liviu; Cristea, Ovidiu. The Ottoman Threat and Crusading on the Eastern Border of Christendom during Vaslui (en anglès). Brill, 2006, p. 149.

Bibliografia

Setton, Kenneth Meyer. A History of the Crusades, Volume VI: The Impact of the Crusades on Europe (en anglès). Univ of Wisconsin Press, 1990. ISBN 0299107442. «Setton»

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sixt IV

[1] Lauro Martines, April Blood: Florence and the Plot Against the Medici, (Oxford, 2000).

[Setton-2] 2,0 ^2,1 Setton, Kenneth Meyer. A History of the Crusades, Volume VI: The Impact of the Crusades on Europe (en anglès). Univ of Wisconsin Press, 1990, p. 333. ISBN 0299107442. «Setton»

[Purton-3] Purton, Peter Fraser. A History of the Late Medieval Siege, 1200-1500 (en anglès). Boydell & Brewer, 2010, p. 385. ISBN 1843834499.

[4] Pilat, Liviu; Cristea, Ovidiu. The Ottoman Threat and Crusading on the Eastern Border of Christendom during Vaslui (en anglès). Brill, 2006, p. 149.

[1]