Shirley MacLaine
Shirley MacLaine (Richmond, Virgínia, 24 d'abril de 1934) és una actriu dels Estats Units, guanyadora d'un Oscar.[1][2]
Biografia
modificaPrimers anys
modificaMacLaine va néixer a Richmond (Virgínia), en una família de creença baptista, de pare estatunidenc d'origen anglès i mare canadenca d'origen irlandès i escocès, dedicada a ser professora de teatre. El seu germà petit és Warren Beatty, actor i director. Els seus pares li van posar aquest nom en honor de Shirley Temple. MacLaine va créixer a Waverly (Virgínia), es va graduar en educació secundària i es va traslladar a Nova York per viure el somni de ser actriu de Broadway.[2]
El seu primer somni d'infantesa era ser ballarina. Va anar a classes de ballet fervorosament durant tota la seva joventut. Quan va aconseguir interpretar el paper de fada a La ventafocs, mentre escalfava entre bastidors, es va trencar el turmell. Tot i així, se'l va embenar, va continuar amb l'espectacle i, fins després d'acabar, no va demanar una ambulància. L'accident, però, li va truncar la carrera en el ballet professional. Alesi, va canviar d'objectiu i va centrar-se en el teatre.
Va aconseguir la seva meta quan es va convertir en actriu suplent de Carol Haney en The Pajama Game; Haney es va trencar el turmell i MacLaine la va reemplaçar.
Uns quants mesos després, amb Haney encara fora de joc, el director i productor Hal B. Wallis, que era entre el públic, es va fixar en MacLaine i la va contractar perquè anés a Hollywood a treballar per a la Paramount Pictures.
Més tard, Shirley demandaria Wallis sobre una disputa contractual, un plet que es creu que va ajudar a erradicar l'antic estil de gestió d'actors per part dels estudis.
Carrera
modifica
La seva primera pel·lícula va ser The trouble with Harry, d'Alfred Hitchcock, el 1955.
MacLaine va ser nominada a l'Oscar a la millor actriu cinc vegades: el 1958 per Some came running, el 1960 per L'apartament, el 1963 per Irma la douce, el 1977 per The Turning Point i el 1983 per La força de la tendresa, pel·lícula amb què finalment el va guanyar. El 1975, també va rebre una nominació pel millor documental curt per The Other Half of the Sky: A China Memoir.
Fa poc va aparèixer com l'àvia materna de Cameron Diaz i Toni Collette en In Her Shoes, i el 2008 va gravar una coproducció europea, en format telesèrie, encarnant Coco Chanel.
Vida privada
modificaMacLaine va estar casada amb l'home de negocis Steve Parker fins al 1982. Van tenir una filla, Sachi Parker (n. 1956).
En els cercles polítics, MacLaine és coneguda per la seva antiga relació amb Andrew Peacock, un antic aspirant a primer ministre d'Austràlia pel Partit Liberal, que més tard va ser nomenat ambaixador dels Estats Units. També té una forta amistat amb el diputat d'Ohio Dennis Kucinich, que va ser candidat dels demòcrates en les primàries presidencials de 2004.
Durant algun temps, MacLaine va expressar la seva creença que era una encarnació d'una princesa inca, a causa de les seves pràctiques esotèriques sobre la reencarnació. També va fer el camí de Sant Jaume a Espanya, i aixecà força expectació.
MacLaine va trobar el seu camí en molts llibres de casos de l'escola de Dret quan va demandar la 20th Century Fox per incompliment d'un contracte.
Twentieth Century Fox li va oferir un paper en una altra pel·lícula, Big Country, Big Man. El rebuig de MacLaine va portar una apel·lació per la Twentieth Century Fox a la Cort Suprema de Califòrnia el 1970, i la cort va dictaminar en contra d'ells: Parker v. Twentieth Century-Fox Film Corp., 474 P.2d 689 (Cal. 1970).
Filmografia
modificaLes seves pel·lícules més destacades són:[3][4]
Referències
modifica- ↑ «Filmografia de Shirley Maclaine». The New York Times.
- ↑ 2,0 2,1 «Shirley MacLaine» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 12-02-2024. [Consulta: 13 febrer 2024].
- ↑ «Biografia de Shirley Maclaine». The New York Times.
- ↑ «Shirley Maclaine, premis». The New York Times.
- ↑ Berlinale 1959: Prize Winners