Rodrigo Manuel Manrique de Lara
Rodrigo Manuel Fernández Manrique de Lara Ramírez d'Arellano Mendoza y Albarado (1638-1717) fou el segon comte de Frigiliana, militar i home d'estat castellà i Gran d'Espanya. Durant la crisi successòria per la mort de Carles II sense descendència, sempre mostrà reticències a l'entronització de la Casa de Borbó, i cop esdevingut Felip V monarca espanyol, liderà una facció contrària a la influència dels ministres francesos en el govern de la monarquia per bé que es mantingué sota l'obediència de Felip V.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Rodrigo Manuel Fernández Manrique de Lara Ramírez de Arellano Mendoza y Albarado  1638 |
| Mort | 1717 (78/79 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Altres | |
| Títol | Comte |
| Família | Manrique de Lara |
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Va ser fill d'Íñigo Manrique de Lara, de qui va heretar el comtat de Frigiliana, i de Margarita de Tábora y Sousa, dama de la reina. Per les seves noces amb María Antonia de Arellano y Mendoza va ser també comte d'Aguilar de Inestrillas, marquès de la Hinojosa i Gran d'Espanya. El matrimoni va tenir un fill, Íñigo de la Cruz Manrique de Lara, que els va succeir a tots dos en els seus títols nobiliaris.
Va seguir la carrera militar -ascendint fins tinent coronel- i sempre va ser fidel a Marianna d'Àustria, regent del seu fill Carles II de Castella després de la mort de Felip IV de Castella. Va ser triat per a la reorganització del regiment de la Chamberga i després de la pujada al poder de Joan Josep d'Àustria va ser enviat a Orà i desterrat a Logronyo. Quan va morir Juan José a 1679, la reina mare va tornar a Madrid i el comte va ser recompensat per la seva fidelitat. Va ser Gentilhome de cambra de Carles II, conseller d'Estat des de 1691, i president del Consell d'Aragó el 1698. En el problema de la successió va donar suport a la reina mare Marianna de Neuburg i va defensar la candidatura de Josep Ferran de Baviera. A la mort de Carles II va formar part de la Junta de Regència que actuaria fins a l'arribada del nou rei, Felip d'Anjou. El monarca borbó el va nomenar governador del Consell d'Índies, romanent en aquest càrrec fins a la seva mort.