President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat té la més alta representació de la Generalitat de Catalunya i l'ordinària de l'Estat espanyol a Catalunya. Li correspon, també, mantenir les relacions amb les altres institucions de l'Estat i la resta de les comunitats autònomes, convocar les eleccions al Parlament de Catalunya i nomenar els alts càrrecs que les lleis determinin. Com a representant ordinari de l'Estat a Catalunya, promulga en nom del rei les lleis de Catalunya.

El president forma part del Govern de Catalunya i és qui el dirigeix i el coordina, establint les directrius generals de l'acció de govern. En aquest sentit, nomena els consellers i altres alts càrrecs, convoca i presideix les reunions del Govern i signa els decrets acordats pel Consell Executiu i ordena que es publiquin. També pot demanar que el Parlament es reuneixi en sessió extraordinària i, arribat el cas, ha de dissoldre'l o sol·licitar que s'hi celebri un debat general.

El president de la Generalitat també ha de coordinar el programa legislatiu del Govern i l'elaboració de normes de caràcter general, convocar i presidir les comissions del Consell Executiu i facilitar la informació que el Parlament sol·liciti al Govern.

L'elecció del president de la Generalitat s'estableix en els articles 152.1 de la Constitució espanyola i l'article 67.2 de l'Estatut d'Autonomia, i queda desplegada pels articles 49 i següents de la llei 3/1982 així com pels articles 127 i 128 del reglament del Parlament de Catalunya de 2005.^[2] En l'elecció del president hi ha 3 fases clarament especificades:^[3]

• 1a fase: Un cop realitzades les eleccions, i constituït el Parlament, el president del Parlament de Catalunya realitza un torn de consultes amb els diferents representants dels grups polítics i proposa un candidat a la presidència de la Generalitat, que obligatòriament ha de ser membre del Parlament escollit.

• 2a fase: El candidat proposat ha d'exposar el programa de govern i sol·licitar la confiança del Parlament, en una sessió plenària anomenada Debat d'investidura. En acabar el debat, es procedeix a la votació, en la qual el candidat és investit, sempre que obtingui un nombre de vots afirmatius igual o superior a la majoria absoluta de la cambra. En cas de no assolir-lo, es passaria a una segona volta on el candidat quedaria investit per majoria simple. En el cas, que el candidat no aconsegueixi la confiança del Parlament, el President hauria de presentar nous candidats de forma successiva amb el termini màxim de dos mesos, sobrepassats els quals el Parlament es dissoldria i s'haurien de convocar eleccions.

• 3a fase: El president del Parlament ha de comunicar la decisió del Parlament al rei d'Espanya.

D'acord amb l'article 5 de la llei de la presidència,^[4] el president de la Generalitat és nomenat pel rei o reina atenent a la comunicació que els fa el president del Parlament, nomenament que es publica en el Diari Oficial de la Generalitat.

L'efectivitat en el càrrec es produeix en el moment de la presa de possessió, que ha de tenir lloc en el termini de cinc dies a partir del nomenament.

Les causes de cessament del President de la Generalitat queden establertes en l'article 7 de la "Llei de la presidència de la Generalitat i del Govern",^[4] el qual diu, literalment:

1. El president o presidenta de la Generalitat cessa en el càrrec per les causes següents:

a) Per canvi de legislatura a conseqüència d'unes eleccions.

b) Per l'aprovació d'una moció de censura o la denegació d'una qüestió de confiança.

c) Per dimissió, que ha de comunicar per escrit a la presidència del Parlament.

d) Per incapacitat permanent, física o mental, que l'inhabiliti per a l'exercici del càrrec, la qual ha d'ésser sol·licitada per la majoria absoluta dels diputats i reconeguda per una majoria de dos terços.

e) Per defunció.

f) Per condemna penal ferma que comporti la inhabilitació per a l'exercici de càrrecs públics.

2. En els supòsits a, b i c de l'apartat 1, el president de la Generalitat continua en el càrrec en funcions fins que no en pren possessió el seu successor.

3. En els supòsits d, e i f de l'apartat 1, el president de la Generalitat és substituït interinament, de conformitat amb l'article 6.2,^[a] i la presidència del Parlament inicia el procediment que estableix l'article 4 per a elegir un nou president de la Generalitat.

El 27 d'octubre de 2017, el president Carles Puigdemont va ser destituït a l'empara de l'article 155 de la Constitució. Aquest cessament no va ser acceptat ni pel president, ni pel govern ni per la presidenta del Parlament, considerant-lo contrari a la regulació existent i al redactat de l'apartat 2 de l'article 155 de la Constitució,^[b] que plantegen seriosos dubtes sobre la legalitat d'aquesta destitució.^[5]

El 28 de setembre del 2020, el Tribunal Suprem va confirmar la condemna d'inhabilitació d'un any i mig per al president Quim Torra seguint una denúncia de la Junta Electoral Central. Pere Aragonès, Vicepresident de la Generalitat de Catalunya i Conseller d'Economia i Hisenda fins al moment, assumí les atribucions del càrrec de President.

La presidència de la Generalitat corresponia als diputats que, per raó del seu rang, tingueren preeminència protocol·lària per damunt dels altres diputats, fet que amb freqüència els dugué a presidir els actes i a encapçalar els documents de la Diputació del General. Per aquesta causa es tracta sempre de diputats del "Braç Eclesiàstic", a excepció del cas de Joan I d'Empúries —diputat del "Braç Militar"—, sobre el qual recaigué la preeminència pel fet de pertànyer a la família reial.

El criteri oficialment^[6] seguit per enumerar els presidents ha estat el de comptar només un cop cada titular encara que repetissin mandat, la qual cosa situa l'actual president en el nombre 133è. Els que repeteixen mandat són indicats amb una R.

Als primers temps de la institució, el nombre de diputats no estava regulat ni va ser estable i variava la quantitat que hi havia per cada braç. El representant o diputat del Braç Eclesiàstic per la seva preeminença protocol·lària, i només sota aquest concepte, presidia les reunions del conjunt de diputats i oïdors. Sempre que no hi figurés algun membre de la família reial, que en aquest cas li correspondria la preeminència. Cal fer esment, que el consistori era col·legiat i el terme de Presidència és un concepte contemporani. I per tant, seguint aquest criteri, entre els membres del "Braç Eclesiàstic", s'ha considerat com a president el diputat amb un càrrec eclesiàstic superior. És el cas del primer president, Berenguer de Cruïlles, que era un dels quatre membres del "Braç Eclesiàstic" que varen ser escollits a les Corts de Cervera de 1359. A partir de les Corts de Montsó iniciades el 1362, aquest diputat passà a residir a Barcelona.

Altre criteri considerat ha estat no numerar com a presidents de la Generalitat o Diputació del General els càrrecs nomenats en el període de regència de 1367 - 1375, fruit de la resolució de les Corts de Vilafranca (1367) que suspengué els diputats residents a Barcelona; tampoc la diputació paral·lela que Joan II va nomenar l'any 1470 a Lleida, durant la guerra civil catalana; ni tampoc - ja en època contemporània - la restauració de la Diputació del General durant la 3a Guerra Carlina, ni els presidents de la Mancomunitat de Catalunya, ni els diputats que varen governar durant la suspensió de la Generalitat i l'Estatut de 1932 per part del Govern espanyol que va comportar l'empresonament del president Lluís Companys i el seu govern entre 1934 i 1936.

• Història de Catalunya
• Història del dret català
• Constitucions catalanes
• Llista de Presidents del Parlament de Catalunya

• President de la Generalitat de Catalunya (tancada 31-10-2017, arxiu 28-10-2017, rèplica)