Pinta (estri)

Una pinta o un pinte és un estri pla amb pues que serveix per a adobat, desembolicar, desembullar i netejar el cabell o altres fibres. Hi ha diferents models, que varien en el nombre i gruix de les pues, segons el tipus de cabell o fibra que es desitgi arranjar.

Pinta

Dades bàsiques
Ús	cura del cabell, pentinat, allisar el cabell, eliminació i collita
Característiques
Material	fusta, metall, galalita i plàstic termoestable

Les pintes es fabricaven antigament de closca de carei però, en ser interdida la caça de la tortuga, ara els materials més habituals són el plàstic i la fusta. Bàsicament, existeixen els tipus següents de pintes:

• Pintes de pues amples. S'usen per a pentinar cabelleres amb molts de cabells i per definir els rínxols.
• Pintes de pues estretes. Són útils per a pentinar els cabells mullats.
• Pintes mixtes, amb pues amples a una banda i estretes a l'altra. Es poden utilitzar indistintament unes o altres simplement capgirant la pinta.

També hi ha aqueixes pintes especials per a l'ús en humans i en animals :

• escarpidor, aclaridor o pinta d'aclarir : pinta de pues grosses i clares que serveix per a desembullar els cabells.
• escarpidor, cadireta o pinta : pinta de pues llargues que es posen les dones aficada dins la mata de cabells per a mantenir-la ordenada i sostenir el mocador o mantellina.
• partidor : pinta o agulla per a fer la clenxa o ratlla dels cabells.
• Pinta espessa, llemenera o cuquera : pinta de pues molt espesses, apta per a llevar les llémenes.

• Instrument format d'una o algunes fileres de punxes de ferro fixades a un mànec de fusta, que serveix per a aclarir la llana, l'estam, el lli, etc. (Balears)
• Post armada d'alguns rests o fileres de punxes de ferro llargues d'un a dos pams, que serveix per a aclarir i netejar la llana, el cànem, el lli, etc.
• Pinte del teler: Part del teler de mà, composta d'una sèrie espessa de fils col·locats verticalment entre dos llistons paral·lels; cada fil porta en el seu centre una anelleta per dins la qual passa un dels fils de l'ordit, que així no perillen d'embullar-se; aquest conjunt de llistons i fils verticals puja i baixa per l'acció de les calques
• Ganivetet dentat amb què els assaonadors lleven la llana sobrera que hi ha a la pell (Menorca)
• Coltell de fulla recta de llautó i sense tall agut, amb un agafador a cada extrem, que els assaonadors empren per a planxar la sola (Menorca).
• Eina d'acer amb dents esmolades, posada a un mànec, amb la qual es fan rosques al torn.
• En l'ofici de boter, la part extrema de les peces dels barrils, a partir del séc del galze.
• Eina semblant a un rasclet de mà, amb quatre o sis peus, que serveix per a collir olives (la Segarra, Urgell).
• Rascle, instrument de fusta amb moltes pues per a replegar el boll i la palla després de la batuda (la Garrotxa, Plana de Vic).
• Eina de ferro o d'acer disposada de manera que amb aquesta pugui el pintor marcar un dibuix anomenat aigües de roure (Igualada).
• Eina amb què els forners adornen el pa per damunt (València).
• Cadascuna de les dents de la roda del molí de vent, que engranen amb els braçols de la llanterna (Balear); En la sínia, cada un dels barrots que travessen horitzontalment la roda dels cadufos de la sínia i li serveixen de dents per a engranar amb els braçols del rodet (Balear) o de la llanterna (Eivissa)
• Mena de flauta rústica composta de diferents canonets de canya o de fusta, amb què xiulen els capadors de porcs per a anunciar llur presència.

Antigament també designava un instrument de tortura guarnit de pues per a turmentar esqueixant la carn.