Mirage és una pel·lícula de thriller neo noir de 1965 dirigida per Edward Dmytryk[1] a partir d'un guió de Peter Stone, basat en la novel·la de 1952 Fallen Angel, escrita per Howard Fast sota el pseudònim Walter Ericson; la novel·la no està acreditada pel títol a la pantalla.[2] Fou protagonitzada per Gregory Peck, Diane Baker, Walter Matthau, George Kennedy i Kevin McCarthy, i fou distribuïda per Universal Pictures.[3]

Infotaula de pel·lículaMirage

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióEdward Dmytryk Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióUniversal Pictures i Harry Keller Modifica el valor a Wikidata
GuióPeter Stone Modifica el valor a Wikidata
MúsicaQuincy Jones Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJoseph MacDonald Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeTed J. Kent Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUniversal Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1965 Modifica el valor a Wikidata
Durada108 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de misteri Modifica el valor a Wikidata
Temaamnèsia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNova York Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0059448 FilmAffinity: 498023 Allocine: 46969 Rottentomatoes: m/1013976-mirage Letterboxd: mirage Allmovie: v32836 TCM: 83579 TV.com: movies/mirage AFI: 22846 TMDB.org: 19661 Modifica el valor a Wikidata

Sinopsi

modifica

Durant una apagada en un edifici, es produeixen dos episodis diferents però relacionats: el conegut filantrop i investigador Charles Calvin mor després de caure de la finestra del seu despatx i el químic i el seu millor amic David Stillwell perd la memòria sense poder recordar el esdeveniments dels darrers temps. Amb l'ajuda de l'investigador Caselle, Stillwell intenta rastrejar l'època en què va sorgir la seva amnèsia, però una misteriosa figura, anomenada Major, ha posat al darrere alguns dels seus homes que comencen a eliminar alguns dels seus coneguts. Amb la lenta però progressiva recuperació de la memòria, Stillwell aconsegueix poc a poc reconstruir els fets dels dos últims anys, fins que aconsegueix comprendre el motiu de l'amnèsia i l'element que la connecta al Major i la mort de Calvino.

Repartiment

modifica

Producció

modifica

El guió hitchcockià va ser escrit per Peter Stone com a seguiment del gran èxit de Xarada.[4] Matthau i Kennedy van encapçalar el repartiment de Xarada.[5]

El rodatge va tenir lloc en diverses ubicacions del districte financer de Nova York.[6] La fictícia empresa Unidyne tenia la seu a 2 Broadway. Una altra ubicació clau de la pel·lícula és el passeig amb Peck i Baker per Battery Park fins a City Pier A.

La pel·lícula es va rodar en poc temps entre el 24 d'octubre de 1964 i el 24 de desembre de 1964 en pel·lícula en blanc i negre Eastman Kodak 4-X 5224 [7] i estrenada als Estats Units el 26 de maig de 1965.

Recepció crítica

modifica

The New York Times va escriure "Amb un estil breu, col·loquial, de tant en tant humorístic, aquest exercici de caça, assassinat, inestabilitat mental i moralització sobre el lloc del científic en un món atòmic, evoluciona com una persecució interessant, força tendra, si no especialment creïble i misteriosa";[8] mentre que Variety va assenyalar " Hi ha moments d'acció rígida i de suspens, però la trama és tan confusa com excessivament enginyosa."[9] Tanmateix, més recentment, Time Out la va anomenar "un dels millors thrillers dels anys 60", arribant a la conclusió que "la dura fotografia en blanc, els diversos nivells de realitat i l'ús del paisatge urbà, tots contribueixen a la sensació de inquietud, construint una atmosfera potser millor que la mecànica de la trama."[10]

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica