Manuel Zarzo

actor espanyol

Manuel López Zarza (Madrid, 26 d'abril de 1932), conegut artísticament com a Manolo Zarzo, és un actor espanyol d'àmplia trajectòria teatral i cinemamatográfica.[1]

Plantilla:Infotaula personaManuel Zarzo
Biografia
Naixement26 abril 1932 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1951 Modifica el valor a Wikidata -

IMDB: nm0953400 The Movie Database: 54138 Allocine: 8158 Allmovie: p78463 Modifica els identificadors a Wikidata

Biografia

modifica

Sent àdhuc molt jove cursa estudis de declamació, canti i ball al mateix temps que treballa en diverses companyies de teatre ambulant, com Los Chavalillos de España, en la qual recala en 1948.

En 1951 Antonio del Amo li brinda l'oportunitat de debutar al cinema amb la pel·lícula Día tras día. Durant els següents cinc anys no aconsegueix quallar com a actor cinematogràfic i torna al teatre, incorporant-se en la Companyia de Gracia Montes.

És a partir de 1957 quan finalment inicia la seva consolidació com a actor de cinema, i en els següents cinquanta anys arriba a participar en més de 170 pel·lícules de tots els gèneres, encara que especialment comèdies així com nombrosos Spaghetti western.

En setembre de 1960, l'actor va romandre clínicament mort durant 2 hores. Va ser degut a un fort cop que va rebre en el pit en el mateix moment que va salvar una jove de morir estampada contra l'asfalt durant un incendi que va arrasar uns famosos magatzems de Madrid.[2]

En televisió s'ha deixat veure sobretot en els últims anys de la seva carrera professional, interpretant, entre altres, a Segismundo Ballester a Fortunata y Jacinta (1980), a Bernardo Álvarez a Juncal (1989), a Tomás Alberti en la primera temporada de la sèrie Compañeros (1998), a Eugenio en El Súper (1999), a Constantino en La verdad de Laura (2002) i a Rafael en La Dársena de Poniente (2006).

Va fer un cameo a Érase un sustituto, dotzè episodi d' Aquí no hay quien viva (2003), interpretant Amador, el porter substitut.

En teatre ha intervingut en muntatges com Al derecho y al revés (1984), de Michael Frayn o Doce hombres sin piedad (2001), de Reginald Rose.

En 2015 va treballar la sèrie d'Antena 3 Amar es para siempre, on va interpretar a l'ex-militar republicà Dionisio Pérez en uns pocs episodis.

Casat amb María Luz Cañizares en 1959,actualment es troba divorciat d'aquesta, són pares dels també actors Flavia Zarzo i David Zarzo.[3] Amb la seva actual parella (Pilar) té 2 fills, Mario i Hugo.

Filmografia (selecció)

modifica

Televisió

modifica
Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[4]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1965 Millor actor Labor de l'any Guanyador

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica