Magnus Hirschfeld
Magnus Hirschfeld (1868-1935) fou un metge i sexòleg alemany, considerat com un dels grans pioners de la sexologia.[1] Va ser un dels fundadors del primer moviment per l'alliberament de l'homosexualitat.[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 maig 1868 Kołobrzeg (Imperi Alemany) |
| Mort | 14 maig 1935 (67 anys) Niça (França) |
| Causa de mort | infart de miocardi |
| Sepultura | Cementiri de Caucade, Niça |
| Residència | Berlín, París, Niça |
| Nacionalitat | Alemanya |
| Formació professional | Filologia, metge, sexòleg |
| Formació | Breslau, Strasburg, Múnic i Heidelberg |
| Es coneix per | Comitè Científic Humanitari Institut de Ciència Sexual (Berlín) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Metge |
| Lloc de treball | Berlín Niça |
| Ocupació | metge, escriptor, director de cinema, activista pels drets LGBT, psicòleg, autor |
| Partit | socialista |
| Professors | Rudolf Virchow |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Karl Giese Tao Li |
| Parella | Li Shiu Tong Karl Giese |
| Pares | Hermann Hirschfeld, Friederike Mann |
| Germans | Recha Tobias Franziska Mann |
| Cronologia | |
| 1933-8 maig 1945 | Persecució dels homosexuals a l'Alemanya nazi
|
| Lloc web | Societat Magnus Hirschfeld Fundació Federal Magnus Hirschfeld |
  
   | |
Biografia
modificaEra el fill del metge jueu Hermann Hirschfeld establert a Kolberg (avui a Polònia).[3] Del 1888 al 1892 va estudiar lingüística a Breslau i a Estrasburg, Múnic, Heidelberg i Berlín, on va obtenir el doctorat. Va obrir un ambulatori a Magdeburg i el 1897 va obir una consulta a Charlottenburg, Berlín. Allà va crear el Comitè Científic Humanitari amb l'editor Max Spohr, el jurista Eduard Oberg i l'escriptor Franz Joseph von Bülow, del qual en va ser el primer president. Aquest comitè va ser la primera organització moderna que tenia com a ànim la descriminalització d'actes sexuals entre homes i que va proposar per primera vegada la supressió del §175.[4]
Més de 5000 personatges prominents, entre els quals Albert Einstein, Hermann Hesse, Käthe Kollwitz, Thomas Mann, Heinrich Mann, Rainer Maria Rilke, August Bebel, Max Brod, Karl Kautsky, Stefan Zweig, Gerhart Hauptmann, Martin Buber, Richard von Krafft-Ebing i Eduard Bernstein, van signar el manifest, però quan va arribar al parlament alemany, només va rebre l'aprovació d'una minoria de diputats del Reichstag.
Això va fer que Hirschfeld, que sabia que alguns diputats que van votar en contra de la descriminalització de l'homosexualitat tenien una vida homosexual amagada, definís la idea del que a la fi del segle XX es va anomenar outing. La proposició va tornar als anys 1920 al parlament, amb petits progressos, que van ser suprimits amb l'adveniment al poder del Partit Nazi.[5]
Del 1899 al 1923 va editar durant 23 anys el Jahrbuch für sexuelle Zwischenstufen (Anuari sobre els estats sexuals intermediaris). Va organitzar enquestes amb estudiants i treballadors del sector de la metal·lúrgia sobre la seva orientació sexual. En va sortir que n'hi havia 2,3% d'homosexuals i 3,4% de bisexuals. Aquesta enquesta va conduir a un plet i el 7 de maig del 1904 va ser condemnat per ultratge.
El 1908 va crear la revista Zeitschrift für Sexualwissenschaft, (Revista de Ciències sexuals), sense èxit, i l'any mateix va anul·lar-ne la publicació.[6] Del 1907 al 1909 va ser pèrit a plets sobre delictes sexuals.[7] El 1919 va col·laborar a la pel·lícula Diferent de la resta, (Anders als die Andern) el primer film mut amb temàtica gai, creat amb l'ànim de fomentar una actitud positiva vers la sexualitat i l'abolició del paràgraf 175.[8] L'escàndol que va generar l'estrena va ser una de les raons per la qual el 1920 es va reintroduir la censura a Alemanya.[9]
En un llibre sobre les seves recerques sobre les disfresses eròtiques, el 1910 va proposar el neologisme transvestit per a designar les persones que prefereixen vestir-se amb la indumentària considerada pròpia del sexe oposat.[10]
El 1932 era a l'Amèrica del Nord i Àsia per a un cicle de conferències quan la situació política alemanya va empitjorar-se per als jueus i els membres d’altres minories, incloses les minories sexuals. Aconsellat per amics, va decidir no tornar a Berlín fins que la situació s'hagués calmat. Després d'un temps a Zuric i París va instal·lar-se a Niça el 1934, on va viure amb els seus dos amants, Karl Giese i Tao Li. Essent a París va saber que els Nazis van tancar el seu Institut de Ciència Sexual a Berlín a l'inici del 1933, i que el 6 de maig una banda de joves estudiants nazis van assaltar l'edifici, saquejar-lo i cremar públicament tota la rica biblioteca al marc d'una «Acció Contra l'Esperit No-Alemany» (Aktion wider dem undeutschem Geist) amb un cerimonial de purificació pel foc molt semblant als actes de fe de la Inquisició.[11]
Va morir a Niça el 1935, al dia del seu aniversari. Va llegar totes les seves possessions a Karl Giese i Tao Li amb la sol·licitud explícita de no utilitzar-les per a profit personal, sinó per a l'avanç de la sexologia.[12]
Llegat
modifica
El 1982 un grup de cercadors i activistes alemanys van crear la Societat Magnus Hirschfeld (Magnus-Hirschfeld-Gesellschaft e.V.) en preparació d'una commemoració al cinquantenari de la destrucció de l'Institut de Ciència Sexual pels nazis. Dins de la societat va crear-ce un centre de recerca sobre la història de la sexologia. Organitza una primera gran exposició el 1985.[13] De mica en mica van reeixir a aplegar una llarga col·lecció d'objectes i documents sobre la vida i l'obra de Hirschfeld dispersos i que es consideraven perduts per a sempre.[14] Durant una exposició al Museu Gai de Berlín (2011-2012) per a la primera vegada una part de la col·lecció va ser accessible al públic.[15]
El 14 de maig del 1983, el 115è anniversari de Hirschfeld, va estrenar-se a Hamburg el magnus hirschfeld centrum (mhc) un centre de cultura, de trobades i de consell per a la comunitat LGBT. Van triar aquest nom per a honorificar aquest capdavanter la Revolució sexual.[16]
El 6 de maig del 2008, la ciutat de Berlín va rebatejar una de les ribes de l'Spree Magnus Hirschfeld-Ufer, prop de la cancelleria, la seu del primer ministre d'Alemanya, i de la seu del seu institut. A la taula commemorativa es diu: «en honor de Magnus Hirschfeld, metge i sexòleg jueu, fundador del primer moviment al món d'emancipació dels homosexuals.»[17]
El 2011, el govern federal alemany va crear la Fundació Federal Magnus Hirschfeld (Bundesstiftung Magnus Hirschfeld) que té tres càrregues majors per a millorar la situació de les minories sexuals a la societat: memòria, recerca i educació.[18]
Bibliografia
modifica- Dose, Ralf. «Die Familie Hirschfeld aus Kolberg». A: Elke-Vera Kotowski & Julius Hans Schoeps. Der Sexualreformer Magnus Hirschfeld: ein Leben im Spannungsfeld von Wissenschaft, Politik und Gesellschaft (El reformador sexual Magnus Hirschfeld: una vida al camp de tensió entre ciència, política i societat) (en alemany). Berlín: BeBra Wissenschaft, 2004, p. 400. ISBN 9783937233093.
- Herzer, Manfred. Magnus Hirschfeld: Leben und Werk eines jüdischen, schwulen und sozialistischen Sexologen (MH: vida i obra d'un sexòleg jueu, gai i socialista) (en alemany). 2a edició. Hamburg: MännerschwarmSkript-Verlag, 2001. ISBN 3-935596-28-6.
Referències
modifica- A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Magnus Hirschfeld
- ↑ Estupinyà, Pere. S=ex2: La ciència del sexe. Barcelona: Penguin Random House Grupo Editorial España, 2013. ISBN 9788401389085. «Un dels grans pioners [de la sexologia] va ser el Berlinès Magnus Hirschfeld.»
- ↑ Moreu Calvo, Ángel; et alii. Cos, esport i pedagogia. Històries i discursos. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2012, p. 172 (Manuals). ISBN 9788497886611.
- ↑ Dose, 2004, p. 37.
- ↑ de Fluvià, Armand «Orígens i història del moviment homoseuxual als Països Catalans». Revista de la càtedra sobre diversitat social de la universitat Pompeu Fabra, 7-2013, pàg. 48-49. Arxivat de l'original el 2016-11-05 [Consulta: 23 abril 2017]. Arxivat 2016-11-05 a Wayback Machine.
- ↑ Talló, Sergi «Amb noms i cognoms: Magnus Hirschfeld». Colors, n°6, 5-2012, pàg. 14-15. Arxivat de l'original el 2016-10-05 [Consulta: 15 juliol 2014]. «Magnus Hirschfeld (1868-1935) és una de les figures mes destacades de la cultura LGBT, inclús podria dir-se que n’és el fundador.»
- ↑ Sigusch, Volkmar. Geschichte der Sexualwissenschaft (en alemany). Frankfurt del Main: Campus, 2008, p. 71 i 101. ISBN 9783593385754.
- ↑ in het Panhuis, Erwin. Centrum Schwule Geschichte. Anders als die Andern. Schwule und Lesben in Köln und Umgebung 1895–1918. Köln: Hermann-Josef Emons-Verlag, 2006, p. 151−164. ISBN 978-3-89705-481-3.
- ↑ «"Polizeibericht Überfall" i "Anders als die Andern"». Filmoteca de Catalunya, 19-12-2012. Arxivat de l'original el 2017-04-24. [Consulta: 23 abril 2017].
- ↑ Oswald, Richard. «Diferent de la resta». El cinema de Weimar: somnis i malsons. Reeditat per la Filmoteca de Catalunya amb rètols en català, 1919. Arxivat de l'original el 2014-07-18. [Consulta: 15 juliol 2014]. «El guió, en la redacció del qual va col·laborar el sexòleg Magnus Hirschfeld, tenia com a objectiu generar un estat d’opinió favorable a l'eliminació del paràgraf 175 de la legislació alemanya»
- ↑ Hirschfeld, Magnus. Die Transvestiten; ein Untersuchung über den erotischen Verkleidungstrieb: mit umfangreichem casuistischen und historischen Material (Els transvestits: una recerca sobre la tendència eròtica a transvestir-se, amb material històric i casuístic extensiu) (en alemany). Berlín: Alfred Pulvermacher, 1910.
- ↑ Strätz, Hans Wolfgang «Die studentische "Aktion wider den undeutschen Geist" im Frühjahr 1933 (L'acció dels estudiants "contra l'esperit no-germànic" a la primavera del 1933» (pdf) (en alemany). Vierljahrsheft für Zeitgeschichte, vol. 16, n°4, 1968, pàg. 348-372 [Consulta: 14 juliol 2014]. «Bei Fackelschein und mit markigen Reden wurden die Feierlichkeiten unter großer Beteiligung der Bevölkerung unz zahlreicher Universitätslehrer nach einem reichseinheilich vorgeschriebenen Rituals gestalte, das wohl nicht unbeasichtigt an die Audafés der Inquisition errinert.»
- ↑ Herzer, 2001, p. 147.
- ↑ Hirschfeld, Magnus et alii. Manfred Baumgardt. Magnus Hirschfeld, Leben und Werk: eine Ausstellung aus Anlass seines 50. Todestags, veranstaltet von der Magnus-Hirschfeld-Gesellschaft : Katalog (Catàleg de l'exposició sobre l'obra i la vida de Magnus Hirschfeld a l'ocasió del cinquanenari de la seva mort) (en alemany). Berlín: Rosa Winkel, 1985, p. 75 (Vol 3 de Schriftenreihe der Magnus-Hirschfeld-Gesellschaft). ISBN 9783921495629.
- ↑ Dose, Ralf. «Thirty Years of Collecting Our History – Or: How to Find Treasure Troves (Trenta anys de recerca sobre la nostra història - o com trobar capses de tresors)». A: ALMS Conference, Amsterdam, August 1-3, 2012 (pdf) (en anglès). Berlín: Magnus-Hirschfeld-Gesellschaft, 2012, p. 30.
- ↑ Litwinschuh, Jörg. «Schwules Museum presents 'Hirschfeld Finds'» (en anglès). Berlín: Bundesstiftung Magnus Hirschfeld, 2011. [Consulta: 15 juliol 2014].
- ↑ mhc. «Historie» (en alemany). Web del magnus hirschfeld centrum. Arxivat de l'original el 2014-07-17. [Consulta: 15 juliol 2014].
- ↑ «Neue Schilder am Magnus-Hirschfeld-Ufer (Plafons nous a la Riba Magnus Hirschfeld)» (en alemany). Ein Denkmal für Berlin (Un monument per Berlín), 30-10-2008. [Consulta: 14 juliol 2014]. «Magnus Hirschfeld geb. 14. Mai 1868 in Kolberg, gest. 14. Mai 1935 in Nizza, Jüdischer Arzt und Sexualwissenschaftler, Gründer der weltweit ersten Emanzipationsbewegung Homosexueller. (alemany)»
- ↑ Bundesstiftung Magnus Hirschfeld. «About the Foundation» (en alemany, anglès), 2011. [Consulta: 15 juliol 2014]. «The Foundation’s goals are to remind society of Magnus Hirschfeld, to support educational and research projects, and to fight against the discrimination of homosexuals in German society. The Foundation aims to enhance the acceptance of people with a non-heterosexual orientation in society; the same applies to people who don’t define themselves as only man or woman.»