L'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, conegut informalment com l'Informe Roca, és la proposta de reorganització territorial de Catalunya feta per iniciativa del Parlament de Catalunya. Publicat el desembre del 2000,[1] va ser elaborat per una comissió d'experts creada pel govern a instàncies dels grups parlamentaris. La comissió estava integrada per vuit experts, entre ells quatre geògrafs, i era presidida per Miquel Roca i Junyent.

L'objectiu era «estudiar i elaborar un informe que permeti revisar el model d'organització territorial de Catalunya, que posteriorment es plasmarà en les iniciatives legislatives adients». Amb aquest objectiu es fa una proposta de reorganització del conjunt de les divisions territorials de Catalunya amb la finalitat de racionalitzar l'administració pública i fer més eficaç la prestació de serveis públics a la població.

Es preveuen tres nivells d'administració: municipal, comarcal i regional amb la fusió de les províncies i àmbits funcionals de la Generalitat en vegueries.

Municipis

modifica
 
Mapa municipal del 2001

L'informe proposa la supressió dels municipis de menys de 250 habitants (eren 203 segons les dades estadístiques del 1996), la correcció de disfuncions territorials mitjançant la supressió d'enclavaments, l'agregació d'alguns municipis, i l'agrupació funcional dels municipis que no arribin als 1.000 habitants (o 500 en zones de muntanya) amb la finalitat que comparteixin determinats serveis públics.

Els municipis suprimits podrien acollir-se a la figura administrativa d'Entitat municipal descentralitzada, convenientment millorada, que els garantiria un cert grau d'autonomia.

Amb aquesta proposta els municipis es reduirien dels 946 existents l'any 2000 a 758. Això va generar una forta controvèrsia pública i fou rebutjada de forma unànime pels petits ajuntaments.

Comarques

modifica
 
Mapa comarcal. En vermell les aprovades el 1988, i en groc les proposades en l'informe Roca.

L'informe destaca la insatisfacció de la delimitació del mapa comarcal, dibuixat bàsicament sobre el model de la divisió comarcal de 1936 només amb lleugeres variacions. Proposa una revisió adequada a les circumstàncies actuals amb dues perspectives: la creació de noves comarques i el canvi d'adscripció de municipis. A més, recomana la modificació de la composició dels consells comarcals per incrementar el caràcter representatiu dels municipis, i la modificació del sistema de finançament.

Prenent com a punt de partida el mapa comarcal definit el 1987, l'informe proposa la creació de sis noves comarques:

A més, assenyala la possibilitat d'incloure una comarca a l'entorn de Sant Celoni (Baix Montseny), i reconeix el Lluçanès com una subcomarca singular dins de la comarca d'Osona.

Atenent a diversos criteris històrics, econòmics, socials i de reequilibri territorial proposa una consulta sobre el possible canvi de comarca dels següents municipis:

Municipi Comarca actual Comarca proposada
Deltebre Baix Ebre Montsià
Mas de Barberans Montsià Baix Ebre
Capafonts, la Febró i Prades Baix Camp Priorat
Masllorenç i el Montmell Baix Penedès Alt Camp
Bonastre Baix Penedès Tarragonès
Castellet i la Gornal Alt Penedès Baix Penedès
Bellmunt d'Urgell i Penelles Noguera Pla d'Urgell
Preixens Noguera Urgell
Ivars de Noguera Noguera Segrià
Bellpuig, Castellserà, la Fuliola i Preixana Urgell Pla d'Urgell
Aspa Segrià Garrigues
Tarrés Garrigues Conca de Barberà
Passanant i Vallfogona de Riucorb Conca de Barberà Urgell
Conesa, Savallà del Comtat, Llorac, les Piles, Pontils i Santa Coloma de Queralt Conca de Barberà Anoia
Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Mieres i Sant Ferriol Garrotxa Pla de l'Estany
Sant Aniol de Finestres Garrotxa Gironès
Albons Baix Empordà Alt Empordà
Breda i Riells i Viabrea Selva Vallès Oriental
Castellfollit del Boix Bages Anoia
Montmajor Berguedà Solsonès
Gallifa Vallès Occidental Vallès Oriental
Aiguafreda Vallès Oriental Osona
Els Garidells Alt Camp Tarragonès
Sant Feliu Sasserra Bages subcomarca del Lluçanès (Osona)
Santa Maria de Merlès Berguedà subcomarca del Lluçanès (Osona)

Aquesta consulta es podria fer extensiva a una vintena de municipis més.

Vegueries

modifica
 
Vegueries

L'informe proposa que les funcions de les diputacions provincials siguin assumides per sis vegueries que serien equiparades a províncies a tots els efectes, respectant d'aquesta forma el marc establert per la Constitució Espanyola de 1978.

Recupera la denominació arrelada en la tradició històrica catalana i descarta la denominació de regió, ja usada en la divisió territorial del 1936, perquè pot induir a confusió i per l'ús que se'n fa en l'àmbit de les polítiques de la Unió Europea. Es manté la denominació de Diputació pels òrgans de govern i d'administració de les vegueries, i recupera la denominació de veguer pel president de la Diputació.

La delimitació de les vegueries, amb les correccions prèvies dels municipis i comarques, pren com a punt de partida la definició dels àmbits funcionals territorials del Pla territorial general de Catalunya (1995):

Amb tot, deixa oberta la possibilitat d'una consulta general en els casos de

  • Baix Penedès, que podria passar a la vegueria de Barcelona.
  • Cerdanya, a la vegueria de Ponent.
  • Ribera d'Ebre, a la vegueria del Camp de Tarragona.
  • Ripollès, a la vegueria de la Catalunya Central.

Es fa una especial consideració a dos casos específics:

  • La vegueria de Barcelona podria assumir les funcions pròpies de l'Àrea metropolitana de Barcelona simplificant l'organització institucional.
  • Alt Pirineu i Val d'Aran, format per les comarques de l'Alta Ribagorça, Alt Urgell, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Vall d'Aran, es constitueix com a sotsvegueria per les seves peculiars condicions geogràfiques, demogràfiques i econòmiques. Desaconsella la constitució com a vegueria pel baix pes demogràfic (1% de Catalunya).

Repercussions

modifica

L'informe es va presentar al Govern el 7 de gener del 2001. Les propostes no es van dur a la pràctica, però continua sent un referent en el debat territorial català.[2]

En l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 s'introdueix la vegueria definida com «l'àmbit territorial específic per a l'exercici del govern intermunicipal de cooperació local».[3]

Referències

modifica
  1. Text de l'informe Roca   PDF
  2. «Article a Regió 7, recollit per la Societat Catalana de Geografia». Arxivat de l'original el 2007-01-19. [Consulta: 26 març 2008].
  3. Article 90 de l'Estatut