Haynesita
La haynesita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom del geòleg nord-americà Patrick Haynes, qui va explorar mines antigues al cinturó Uravan i va descobrir diverses espècies minerals.
Haynesita | |
---|---|
Fórmula química | (UO₂)₃(OH)₂(SeO₃)₂·5H₂O |
Localitat tipus | Mina Repete, Blanding, Comtat de San Juan, Utah, Estats Units |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.JJ.25 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.JJ.25 |
Dana | 34.7.7.1 |
Heys | 28.1.6 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Estructura cristal·lina | a = 8,02Å; b = 17,43Å; c = 6,93Å; |
Duresa | 1,5 a 2 |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,618 nβ = 1,783 nγ = 1,785 |
Birefringència | δ = 0,167 |
Angle 2V | mesurat: 45°, calculat: 10° |
Dispersió òptica | r > v |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1990-023 |
Símbol | Hay |
Referències | [1] |
Característiques
modificaLa haynesita és un òxid de fórmula química (UO₂)₃(OH)₂(SeO₃)₂·5H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 1,5 i 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la haynesita pertany a «04.JJ - Selenits amb anions addicionals, amb H₂O» juntament amb els següents minerals: marthozita, guil·leminita, piretita i demesmaekerita.
Formació i jaciments
modificaVa ser descoberta a la mina Repete, situada a la localitat de Blanding, al comtat de San Juan (Utah, Estats Units). També ha estat descrita a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà).[2] Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
modifica- ↑ «Haynesite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 abril 2018].
- ↑ Castillo-Oliver, Montgarri; Melgarejo, Joan Carles; Torró, Lisard; Villanova-de-Benavent, Cristina; Campeny, Marc; Díaz-Acha, Yael; Amores-Casals, Sandra; Xu, Jingyao; Proenza, Joaquin; Tauler, Esperança «Sandstone-Hosted Uranium Deposits as a Possible Source for Critical Elements: The Eureka Mine Case, Castell-Estaó, Catalonia». Minerals, 10, 1, 30-12-2019, pàg. 34. DOI: doi:10.3390/min10010034 [Consulta: 22 gener 2024].