Fernando Pardo

Fernando Pardo és un editor de cinema espanyol, guanyador d'un Goya al millor muntatge. Va començar treballant a Televisió Espanyola el 1977 com a editor de Popgrama. després va treballar a la sèrie Don Baldomero y su gente (1982) i a un episodi d' Historias para no dormir. Després de treballar a diversos curtmetratges i documentals el 1996 va treballar als llargmetratges Alma gitana de Chus Gutiérrez i Éxtasis de Mariano Barroso. Després treballà a les pel·lícules llatinoamericanes Martín (Hache) (1997), Golpe de estadio (1998) i El coronel no tiene quien le escriba (1999). Va assolir èxit en treballar a Solas, amb la que fou candidat al Goya al millor muntatge.^[1] Després treballà a Pídele cuentas al rey (1999), Gente pez (2001), El penal més llarg del món (2004) i Habana Blues (2005), amb la que va guanyar el Goya al millor muntatge.^[2] El 2008 fou nominat novament al Goya al millor muntatge pel seu treball a Las 13 rosas.^[3]

Fernando Pardo

Biografia
Activitat
Ocupació	actor, muntador
Premis
(2005)  Goya al millor muntatge

Posteriorment ha treballat en els tres darrers episodis de la tercera temporada de La huella del crimen (2010) i les pel·lícules Mentiras y gordas (2009), El gran Vázquez (2010) i La voz dormida (2011). Ha treballat també per al cinema argentí, on ha estat nominat al Còndor de Plata al millor muntatge pel seu treball a Roma (2005), El aura (2006) i Sin retorno (2010)^[4] i nominat al Premi de l'Acadèmia Argentina per Un cuento chino (2011).^[5]