Comtat de Flandes

**Graafschap Vlaanderen**
**Comtat de Flandes**
	Escut
	Localització del Comtat de Flandes als Països Baixos
Informació
Capital	Bruges, Gant i Lilla
Idioma oficial	Neerlandès, Francès
Període històric
Comtat reial, feu de França	862
Independència de França	1302
Unió personal dels ducs de Borgonya	1384
Província dels Països Baixos espanyols	1512
Província dels Països Baixos austríacs	1713
Estat dels Estats Units bèlgics	1790
Invasió francesa	1794
Política
Forma de govern	Comte

El Comtat de Flandes té el seu origen al segle ix, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie. Les fronteres van anar-se modificant fins a la seva supressió el 1795, en època de la revolució francesa. Des del segle xi el comtat va adquirir possessions a la ribera dreta de l'Escalda, feudatàries del Sacre Imperi Romanogermànic, que es coneixien com a "Flandes Imperial" (Rijks-Vlaanderen).^[1]

Bruges i Gant n'eren les capitals històriques, Lilla era la capital de la Flandria Gallica, la Flandes de parla francesa. Després de guerres successives, el comtat va perdre més d'un terç del territori a mans dels reis de França. L'actual Flandes francès, part dels departaments del Nord i del Pas de Calais, no coincideix gaire amb la Flandria Gallica ja que inclou una part de parla neerlandesa, ara reduïda al Westhoek. Els «Quatre membres de Flandes»: Bruges, Gant, Ieper i el Franconat de Bruges formaven els Estats provincials i hi tenien un representant cadascun. A diferència de moltes altres províncies medievals, al comtat de Flandes els dos altres estaments (noblesa i clergat) no tenien seient als Estats.^[2]

Uns comtes

El rei de França va donar Flandes Reial al primer comte Balduí I de Flandes^[3] anomenat «amb el braç de ferro» des de l'any 862. Volia crear així un para-xocs entre el seu regne i els invasors del Nord o els Vikings. El comtat va conèixer un primer auge al segle XII sota el comte Felip d'Alsàcia quan la indústria de la llana floria. Molts mercats coberts (lakenhalle) i torres de vila (belforts) es varen construir en aquesta època.

L'any 1278 amb l'adveniment del comte Guiu de Dampierre el comtat passà a la casa de Dampierre. Després del casament de Margareta de Male amb Felip II de Borgonya,^[4] dit Felip l'Atrevit el 1369, passà sota la dominació de la casa de Valois, mestres del Ducat de Borgonya.

Quan Maria de Borgonya morí el 1482 el comtat passà a son espòs Maximilià d'Àustria de la família dels Habsburg. Son fill, Felip I de Castella, anomenat també Felip el Bell va esdevenir comte, i el comtat feia part de les Disset Províncies reunit amb el ducat de Borgonya. D'aquest temps data la denominació «països baixos» (encara no era un nom d'un estat) en contrast amb els «països alts» de Borgonya. Les Disset Províncies van esdevenir una unió personal: el sobirà era al mateix temps comte de Flandes, duc de Brabant, comte d'Holanda, etcètera.

El protestantisme i l'escissió dels Països Baixos

L'adveniment del protestantisme, començat a Steenvoorde el 1566, va ser l'inici de la Guerra dels Vuitanta Anys i dugué finalment a l'escissió de les Disset Províncies, amb la creació de la República de les Set Províncies Unides. Aquestes set van formar el nucli del futur regne dels Països Baixos del nord. Molts intel·lectuals, empresaris i artistes flamencs van fugir a les províncies del nord més tolerants i obertes al món que la teocràcia de la casa de Castella, la qual conduïa un persecució ferotge, amb l'ajut de la Inquisició, de tots aquells que tenien idees diferents de l'ortodòxia. Aquest moviment massiu d'emigració va ser l'inici d'un període negre de pobresa i de decadència. Amb l'extinció de la branca castellana dels Habsburg, Flandes va tornar als austríacs.

La fi d'un comtat gairebé mil·lenari

Mentrestant, els reis de França, que somiaven fronteres naturals, empenyien a la frontera sud del comtat, fins que la delimitació definitiva es va fixar el 1678 amb el tractat de Nimega. La República de les Set Províncies Unides va ocupar la riba esquerra de l'estuari de l'Escalda. Aquesta part, el Flandes Zelandès, va esdevenir una Terra de la Generalitat. El 1795, França va envair i annexar tot el comtat, inclòs el Flandes Zelandès.^[1] Era la fi d'un comtat gairebé mil·lenari. Després de la desfeta de Napoleó a Waterloo, el territori amb les fronteres de 1678 va fer part del Regne Unit dels Països Baixos i des del 1830 del regne de Bèlgica, reconegut definitivament després del Tractat de Londres (1839).

Genealogia

Balduí I Braç de Ferro 861-879
- Balduí II el Calb 879-918
  - Arnold I el Vell, 918-958 i 961-965
    - Balduí III el Jove 958-961
      - Arnold II el Jove 965-989
        Balduí IV el Barbut 989-1028
        Balduí V el Pietós 1028-1067
        Robert I el Frisó 1071-1093
        Robert II de Flandes, 1093-1111
        
        Adela de Flandes, casada amb Carles I de Dinamarca, comtessa 1119-1127
        Carles el Bo 1119/1127^[5]
        
        Balduí VI, comte de Flandes (1067-1070) I d'Hainaut (1067-1070)
        Arnold III el Desgraciat, comte de Flandes i Hainaut 1070-1071
        
        Balduí II d'Hainaut 1070-1099
        Balduí III d'Hainaut 1099-1120
        Balduí IV d'Hainaut 1120-1171, casat amb Alix de Namur^[6]
        Balduí V d'Hainaut 1171-1195 i I de Namur, 1189-1195, casat amb Margarita de Flandes
        
        Balduí VII de Flandes, 1111-1119

Dinastia d'Alsàcia

Teodoric d'Alsàcia, comte de Flandes 1128-1168
- Felip I d'Alsàcia 1168-1191, casat amb Isabel de Vermandois i Valois
- Margarita I de Flandes, comtessa 1191-1194, casada amb Balduí V d'Hainaut i I de Namur

Flandes, Hainaut i Namur

Margarita I de Flandes, casada amb Balduí V d'Hainaut i I de Namur
- Balduí IX de Flandes (Balduí I emperador llatí), comte de Flandes i Hainaut 1195-1205, emperador 1204-1205
  - Joana de Flandes, comtessa de Flandes i Hainaut 1206-1244, casada amb Ferran de Portugal, i amb Tomàs de Savoia
  - Margarita II de Flandes, comtessa 1244-1280, casada amb Guillem de Dampierre
    - Guiu de Dampierre, comte 1280-1305 (associat 1255-1280)
      - Robert III de Dampierre, comte 1305-1322
        Lluís, comte de Nevers i Rethel
        Lluís I de Flandes comte de Flandes i Hainaut i comte de Nevers i Rethel 1322-1346
        Lluís II de Flandes, comte, 1346-1384
        Margarida III de Flandes (Margarita II d'Artois i Borgonya, comtessa també de Nevers i Rethel), comtessa 1384-1404, casada amb Felip II de Borgonya (Felip l'Agosserat) 1384-1404 (+1405)
        Joan I Sense Por, duc de Borgonya, comte d'Artois, comte de Borgonya, comte de Flandes, comte de Nevers (que va cedir al seu germà Felip II el 1384), comte de Rethel (que va cedir al seu fill Antoni el 1493), i altres títols, 1404-1419
        Felip III de Borgonya (va afegir nombrosos estats als Països Baixos), 1419-1467
        Carles el Temerari, duc de Borgonya, duc de Brabant, duc de Gueldre (1472-1477), duc de Limburg, duc de Lothier, duc de Luxemburg, comte de Zutphen (1472-1477), d'Artois, de Borgoña, del Charollais, de Flandes, d'Hainaut, d'Holanda, de Mâcon, i de Zelanda, i marqués de Namur 1467-1477
        Maria de Borgonya, casada amb Maximilià I d'Àustria, hereva de Carles el Temerari, 1477-1482
        Felip el Bell 1482-1506, casat amb Joana la Boja, reina de Castella, filla i hereva de Ferran el Catòlic i d'Isabel la Catòlica^[7]
- Enric I de Flandes, regent de Flandes (1195-1216) i emperador (1205-1216)
- Felip I el Noble, comte de Namur 1195-1212
- Violant de Namur, comtessa de Namur 1212-1216, casada amb Pere I de Courtenay > comtes de Namur

Flandes contemporani

Avui Flandes és el nom de la regió autònoma de parla neerlandesa a Bèlgica de la qual només les províncies Flandes Occidental i Flandes Oriental eren parts del territori del comtat històric.

Galeria de mapes històrics de la marca i comtat de Flandes

Flandes al segle ix
Marca de Flandes 866-892
Marca de Flandes 892-918
Marca de Flandes 918-933
Marca de Flandes 933-964
Marca de Flandes 964-965
Marca de Flandes 965-987
Marca de Flandes 987-1035
Marca de Flandes 1035-1046
Marca de Flandes 1046-1053
Marca de Flandes 1056
Marca de Flandes 1056-1071
Marca de Flandes 1071-1076
Marca de Flandes 1076-1119
Flandes 1119-1182
Flandes 1182-1185
Flandes 1185-1191
Flandes 1191-1200
Flandes 1200-1212
Flandes 1212-1214
Flandes 1214-1218
Flandes 1218-1237
Flandes 1237-1280
Flandes 1280-1299
Flandes 1299-1302
Flandes 1302-1305
Flandes 1305-1323
Flandes 1323-1345
Flandes 1345-1369
Flandes 1369-1382
Flandes 1382

Notes

↑ ^1,0 ^1,1 «Comtat de Flandes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Staten van Vlaanderen» (en neerlandès). Het Rijksarchief in België. [Consulta: 11 juny 2017].
↑ «Comtat de Flandes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Comtat de Flandes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Carles fou assassinat el 1127. França va imposar al comte Guillem de Normandia, 1127-1128, i després a Thierry d'Alsàcia, 1028-1068 que va fundar la dinastia d'Alsàcia.
↑ Alix va heretar el comtat de Namur de son germà Enric IV de Luxemburg el Cec, que no tenia descendents masculins, el 1189, després d'un arranjament pel qual una filla, Ermessenda, rebria els comtats de La Roche i Durbuy, i Luxemburg tornaria a l'Imperi, però Namur era reconegut a Balduí
↑ la llei sàlica a Aragó no permetia regnar a les dones: per tant Joana no podia regnar i la corona hauria passat a Felip però quan Joana i Felip es van casar el 1506, Ferran el Catòlic encara era viu; va tractar de tenir un fill mascle per preservar la independència del seu regne però no ho va aconseguir; Joana va ser nominal reina de Castella fins al 1555, però Carles, fill de Joana i Felip, i net de Ferran, va heretar a aquest darrer quan va morir el 1516; de fet, per la incapacitat de la mare, va rebre també l'administració de Castella pel testament de Ferran, i li va ser reconegut el títol reial a Aragó el 1517 i a Castella el 1518

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comtat de Flandes

[gec-1] 1,0 ^1,1 «Comtat de Flandes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] «Staten van Vlaanderen» (en neerlandès). Het Rijksarchief in België. [Consulta: 11 juny 2017].

[3] «Comtat de Flandes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[4] «Comtat de Flandes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[5] Carles fou assassinat el 1127. França va imposar al comte Guillem de Normandia, 1127-1128, i després a Thierry d'Alsàcia, 1028-1068 que va fundar la dinastia d'Alsàcia.

[6] Alix va heretar el comtat de Namur de son germà Enric IV de Luxemburg el Cec, que no tenia descendents masculins, el 1189, després d'un arranjament pel qual una filla, Ermessenda, rebria els comtats de La Roche i Durbuy, i Luxemburg tornaria a l'Imperi, però Namur era reconegut a Balduí

[7] sàlica a Aragó no permetia regnar a les dones: per tant Joana no podia regnar i la corona hauria passat a Felip però quan Joana i Felip es van casar el 1506, Ferran el Catòlic encara era viu; va tractar de tenir un fill mascle per preservar la independència del seu regne però no ho va aconseguir; Joana va ser nominal reina de Castella fins al 1555, però Carles, fill de Joana i Felip, i net de Ferran, va heretar a aquest darrer quan va morir el 1516; de fet, per la incapacitat de la mare, va rebre també l'administració de Castella pel testament de Ferran, i li va ser reconegut el títol reial a Aragó el 1517 i a Castella el 1518

[1]