Charles P. Thacker
Charles P. (Chuck) Thacker (Pasadena, Califòrnia, 26 de febrer de 1943 - Palo Alto, Califòrnia, 12 de juny de 2017) fou un pioner estatunidenc del disseny d'ordinadors. Va treballar en el Xerox Alto que fou el primer ordinador a utilitzar una interfície gràfica d'usuari dirigida per ratolí.
 (2008)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 febrer 1943 Pasadena (Califòrnia) |
| Mort | 12 juny 2017 (74 anys) Palo Alto (Califòrnia) |
| Causa de mort | càncer |
| Nacionalitat | Estatunidenc |
| Formació | Universitat de Califòrnia a Berkeley (B.S., 1967) ETH Zürich (doctor honoris causa) |
| Es coneix per | Xerox Alto |
| Activitat | |
| Ocupació | Informàtica |
| Organització | Xerox, DEC, Microsoft Research |
| Membre de | |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Premis | |
Biografia
modificaThacker va néixer a Pasadena, Califòrnia, el 26 de febrer de 1943.[2] Es va llicenciar en Física[3] a la Universitat de Califòrnia a Berkeley el 1967. Després va formar part del "Project Genie" el 1968, a la mateixa universitat, que va desenvolupar el sistema pioner Berkeley Timesharing System en un SDS 940.[4] Butler Lampson, Thacker, i d'altres van marxar-ne per formar l'empresa Berkeley Computer Corporation, on Thacker s'encarregava de dissenyar el processador i el sistema de memòria. Encara que BCC no va tenir èxit comercial, aquest grup va convertir-se en el nucli tecnològic del laboratori de sistemes informàtics al Xerox PARC).[2]
Thacker va treballar a PARC durant els anys 70 i 80, on va ser el líder del projecte del sistema d'informàtica personal Xerox Alto,[5] va ser co-inventor de la LAN Ethernet, i va contribuir al molts altres projectes, incloent-hi la primera impressora làser.
El 1983, Thacker va ser fundador del Systems Research Center (SRC) de l'empresa Digital Equipment Corporation (DEC), i el 1997, va passar a Microsoft Research per ajudar a establir-ne un centre a Cambridge, Anglaterra.
Després de tornar als Estats Units, Thacker va dissenyar el maquinari per al Tablet PC de Microsoft, basant-se en la seva experiència amb el "Dynabook provisional" de PARC, i després el Lectrice, un ordinador de mà dirigit per llapis del DEC SRC.
Premis
modificaEl 1994, va ser nomenat Fellow de l'Association for Computing Machinery.[6]
El 1996, fou nomenat ex-alumne distingit d'informàtica a la U.C. Berkeley.[7]
El 2004, va guanyar el Premi Charles Stark Draper juntament amb Alan C. Kay, Butler W. Lampson, i Robert W. Taylor.[8]
El 2007, va guanyar la medalla John von Neumann Medal de l'IEEE.[3]
El 2007, va ser nomenat Fellow del Computer History Museum per "liderar el desenvolupament del Xerox PARC Alto, i per innovacions en sistemes informàtics personals en xarxa i tecnologies d'impressió làser".[9]
El 2010, l'Association for Computing Machinery li va atorgar el Premi Turing de 2009[10][11] reconeixent el seu disseny pioner i l'execució de l'Alto, el primer ordinador personal modern, a més de les seves contribucions a l'Ethernet i la tauleta tàctil.
Thacker té un doctorat honorari de l'Institut Federal de Tecnologia suís.[3] and is a Technical Fellow at Microsoft.[3]
Referències
modifica- ↑ «Charles (Chuck) Thacker 2007 Fellow». Arxivat de l'original el 2012-10-01. [Consulta: 6 març 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Fellow Awards — Charles Thacker». Computer History Museum, 2007. Arxivat de l'original el 2012-10-01. [Consulta: 6 març 2016].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 IEEE John von Neumann Medal Recipients
- ↑ Interviewed by Al Kossow. «Oral History of Charles (Chuck) Thacker». Reference no: X4148.2008. Computer History Museum, 29-08-2007. [Consulta: 6 desembre 2014].
- ↑ Thacker, C.P.; McCreight, E.M.; Lampson, B.W.; Sproull, R.F. «Alto: a personal computer». Computer Structures: Principles and Examples, 1982, p. 549–572 [Consulta: 2 setembre 2010].
- ↑ «Charles P Thacker ACM Awards». ACM (the Association for Computing Machinery). [Consulta: 6 desembre 2014].
- ↑ «Distinguished Alumni Awards in Computer Science». UC Berkeley.
- ↑ «The Draper Prize 2004 Winners». National Academy of Engineering. Arxivat de l'original el 2009-10-17. [Consulta: 6 març 2016].
- ↑ CHM. «Charles (Chuck) Thacker — CHM Fellow Award Winner». Arxivat de l'original el 2012-10-01. [Consulta: 30 març 2015].
- ↑ «ACM Turing Award Goes to Creator of First Modern Personal Computer». ACM (the Association for Computing Machinery). Arxivat de l'original el 2010-03-11. [Consulta: 9 març 2010].
- ↑ Clark, Don «Computing Prize Winner Did Not Rest On His Laurels». The Wall Street Journal ("BLOGS"), 09-03-2010 [Consulta: 10 març 2010]. «“Aquest paio és un geni de veritat,” diu Alan Kay, un investigador que va treballar amb Thacker a PARC que també ha guanyat el Premi Turing. “No ens agrada fer anar gaire aquesta paraula en el nostre camp, però ell n'és un. És màgia.”»