Barasana-eduria
El barasana és una de les diverses llengües parlades pels indígenes de l'Amazònia colombiana. Pertany a la branca oriental de la família de les llengües tucanes. Els parlants de l'idioma també es coneixen com a barasanes. Tenia uns 1.990 parlants nadius segons un cens fet el 1993.[1] Les tribus de parlants nadius estan repartides entre el riu Pira Paraná a Colòmbia i les ribes de la conca del riu Vaupés.[2]
Jãnerã - Eduria Oca  | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants nadius | 1.900 (1993 ) |
| Autòcton de | Departament de l'Amazones i Vaupés |
| Estat | Colòmbia |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud Llengües tucanes Llengües tucanes orientals | |
| Codis | |
| ISO 639-3 | bsn |
| Glottolog | bara1380 |
| Ethnologue | bsn |
| UNESCO | 1999 |
| IETF | bsn |
| Endangered languages | 4024 |
Els diferents dialectes d’aquesta família lingüística utilitzen les seves llengües individuals com a barreres per distingir-se a través de la seva pròpia identitat. Els matrimonis entre dues persones que parlen la mateixa llengua són tabús; ja que es casen amb els seus propis germans i germanes.[2] En canvi, els barasanes participen en matrimonis exogàmics, que promouen el multilingüisme de la gent de la regió. Això també serveix com a explicació de les similituds entre diferents dialectes de la regió. El barasana i l'eduria són sovint considerats idiomes separats pels individus d’aquests grups, als quals se’ls permet casar-se. Tot i això, les semblances de les llengües arriben fins al 98%; l'altre 2% explica les diferències menors en la fonologia.[1]
Moltes característiques gramaticals diferents del barasana el separen de manera diferent de diversos altres grups de la família lingüística. Fora de les llengües tucanes orientals, el barasana és l'únic que manté una distinció de tres porcions entre distàncies espacials i temporals.[3] També difereix en moltes altres coses, com ara la nasalitat de paraules, sistemes consonàntics, fonemes i imperatius.
Classificació
modificaEl barasana és una llengua ameríndia aborigen que es parla a la regió Vaupés de Colòmbia, a la conca amazònica. Pertany a la família de llengües tucanoà, específicament a la branca oriental.[1] Està força relacionada amb el macuna, kubeo, i desano, també llengües tucanes orientals ubicades a Colòmbia.[4] Barasana i eduria són considerats idiomes separats pels seus parlants nadius, que poden casar-se a causa de diferències culturals independentment de les semblances lingüístiques.[1] També es classifica per la seva tipologia lingüística OVS.[1]
Distribució geogràfica
modificaLes tribus de parlants nadius es troben a Colòmbia, específicament a les regions de la conca del riu Vaupés i el riu Pira Paraná. El riu Vapués es pot veure al mapa. Segons un cens de 1993, hi ha aproximadament 1.900 parlants; que classifica aquesta llengua com a en perill d’extinció. S'utilitza vigorosament en forma estàndard, però no està estesa per tota la regió.[1]
Dialectes/Varietats
modificaEl dialecte barasana també és coneguda com a Barasano Meridional, Come Masa, Comematsa, Janera, Paneroa, Yebamasa; Eduria també és coneguda com a Edulia, Taibano, Taiwaeno, Taiwano.
Fonologia
modificaTé 23 fonemes, que contenen 11 consonants i dotze vocals. Hi ha diversos símbols que s’utilitzen en el llenguatge que representen la diversa ortografia fonèmica de la pròpia llengua barasana. Un fonema en barasana pot consistir en una, o fins i tot fins a nou síl·labes.[5] Un altre aspecte important del llenguatge és l'accent i el to. Moltes paraules del propi idioma es poden considerar amb to agut o baix. El barasana expressa aquesta importància a través de la fonemàtica a nivell de paraula.[5]
Exemples
modificaConsonants:
- /ta/ --> Herba
- /kahi/ --> Coca
- /rase/ --> Tucan
Vocals:
- /wa/ --> anar
- /oha/ --> entrar al bosc
Vocals
modificaBarí té sis vocals: /a, e, i, ɨ, o, u/.[6]
Consonants
modifica| Bilabial | Alveolar | Palatal | Velar | Glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusives | sorda | (p) | t | c | k | |
| sonora | b | d | ɟ | g | ||
| Fricativa | h | |||||
| Aproximant | w | |||||
| Bategant | ɾ | |||||
/p/ apareix en préstecs del castellà i d'altres llengües indígenes.
Gramàtica
modificaMode
modificaEl barasana té marcadors interrogatius i imperatius que tenen lloc a les terminacions evidencials que es troben al final d’un verb.
Examples
modificaColors:
- ñĩĩ --> negre
- boti --> blanc
- sũã --> vermell
- s
uri --> groc
parts del cos:
- hoa --> pèl
- kahea --> ulls
- gãmõrõ --> orelles
- rise --> boca
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Barasana-Eduria». Ethnologue.
- ↑ 2,0 2,1 Aikhenvald, Alexandra Y. «Multilingual Imperatives: The Elaboration of a Category in Northwest Amazonia» (en anglès). International Journal of American Linguistics, vol. 74, 2, 2008, pàg. 189–225. DOI: 10.1086/587704. JSTOR: 10.1086/587704.
- ↑ Piggott, G. L. «Variability in Feature Dependency: The Case of Nasality». Natural Language & Linguistic Theory, vol. 10, 1, 01-01-1992, pàg. 33–77. DOI: 10.1007/bf00135358. JSTOR: 4047766.
- ↑ «Glottolog 3.0 - Barasana-Eduria» (en anglès). glottolog.org. [Consulta: 30 març 2017].
- ↑ 5,0 5,1 Jones, Paula; Jones, Wendell. Barasano Syntax: Studies in the languages of Colombia. Dallas: Summer Institute of Linguistics and University of Texas at Arlington, 1991.
- ↑ «SAPhon – South American Phonological Inventories» (en anglès). linguistics.berkeley.edu. [Consulta: 2 agost 2018].
Bibliografia
modifica- (anglès) Gomez-Imbert, Elsa, Kenstowicz, Michael, Barasana Tone and Accent, International Journal of American Linguistics, 66:4, 2000.